dilluns, 19 de novembre de 2018

Notícia oberta: Patrimoni històric...

Fa una estona, en el "Notícia Oberta" de BTV, parlaven de patrimoni cultural i tal... i la professora Mònica Maspoch, del màster de gestió patrimonial i museologia, ha parlat de Can Ricart com exemple de patrimoni arquitectònic salvat, sense posar-se gens vermella i que ni tant sols se li escapés una mica el riure !!!! Mireu-ho vosaltres mateixes:

https://beteve.cat/noticia-oberta/el-patrimoni-arquitectonic/ 

Un discurs tant maco com ben elaborat, però amb el petit inconvenient que no suporta la comparació amb la realitat :-( Un testimoni periodístic més verídic resulta el d'aquest altre mitjà:

https://www.metropoliabierta.com/distritos/sant-marti/can-ricart-la-degradacion-de-un-recinto-historico_1913_102.html

Aviat farà un any que la mateixa BTV ens "informava" de les darreres excuses universitàries sobre el tema:

https://beteve.cat/btv-noticies-73/projecte-can-ricart-provencals-poblenou/


Ja frisem, curulls d'expectatives i esperant amb candeletes, la nova mentida que, sens dubte, ens regalarà el 2019 al respecte.... per tal de mantenir la tant nostrada tradició nadalenca de voltants del 28 de Desembre:

https://salvemcanricart.blogspot.com/2017/12/el-nou-sopar-de-duro.html

dijous, 5 d’abril de 2018

Més de 40 desnonaments diaris :-(

Cada dia, en la ciutat de Barcelona, més de 40 famílies veuen esgotat el seu contracte de lloguer, i davant la impossibilitat de fer front a l'augment del preu, han de marxar fins l'extraradi de l'àrea metropolitana.

Aquest procés de gentrificació accelerada colpeja especialment el nostre barri. Amb el 22@, paisatge i paisanatge han patit una metamorfosi, que enriu-te'n tu de la de Kafka !!!! Diu que, mentre la mitjana europea arriba al 20% d'habitatge públic de lloguer social, en el Poblenou no supera el 2%.... "No hace falta decir mas..." Que afirma el tòpic futbolero.

L'actual ajuntament ens ofereix novetat en la metàfora, ara religiosa, del "A Dios rogando y con el mazo dando" quan davant la ONU tot són bones paraules ( Mireu https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-lonu-ada-colau-demanen-estrategies-ciutats-pel-dret-lhabitatge-contra-gentrificacio-20171103123531.html) però en la pràctica fan exactament el contrari del que diuen ( Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/11/de-la-fabrica-la-manta-passant-pel.html )

El resultat de tot plegat és el contrast de les barraques d'auto-construcció de l'interior de Can Ricart, que veieu en la foto de l'esquerra i un anunci en alfabet ciríl·lic de venda d'edificis... suposadament "Con bichos"... :-(

dimarts, 3 d’abril de 2018

2 anys sense vorera passen factura.

Avui fa just 2 anys que, mitjançant un article, denunciarem el "segrest" de la vorera en el carrer Perú Nº 112.  Mireu  http://salvemcanricart..com..
També ferem una instància al districte per a queixar-nos oficialment ( Fem un talla-i-pega):

" Asunto: Resolució 6400RHQ
Estimado ciudadano/ estimada ciudadana,
Respondemos a su comunicación recibida el 31 de marzo de 2016, con código 6400RHQ sobre unas vallas en la calle Perú 112 que impiden el paso a los ciudadanos.
Admitida su reclamación a trámite, se ha abierto expediente de inspección AUT 10-2016-00406 para requerir al titular de la licencia que retire la valla a nivel de fachada.
Para cualquier consulta puede llamar al teléfono 932916075 del Departamento de Licencias e Inspección del Distrito de Sant Martí, de lunes a viernes de 9 a 14 horas.
Le agradecemos su participación y quedamos a su disposición para futuras comunicaciones. Cordialmente,
---------------------------------------
Departament de Llicències i Inspecció
Districte de Sant Martí
Ajuntament de Barcelona

---------------------------------------
El resultat dos anys després és el que veieu en les fotos adjuntes. Hi ha pneumàtics i uralita trencada damunt la vorera del davant de l'escola bressol  :-(
També recomanem mirar aquest vídeo del 2012, on explicaven la degradació del recinte fabril:  https://www.youtube.com/watch…
Si teniu dubtes sobre la part privada, aquí ho expliquem:  https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/924220897673201/

divendres, 2 de març de 2018

Segueixen treien carros de ferralla.

Increïblement, després de 12 anys d'endur-se ferros, encara hi ha qui té capacitat d'omplir un altre carro... Mai un bé cultural d'interès nacional havia proporcionat tanta matèria primera als seus saquejadors :-(

Com feren els Romans amb Cartago, al final de la 3ª guerra Púnica,  no restarà cap racó sense espoliar !!!!

Mireu https://www.facebook.com/pg/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1568313876597230

La dita de que "Els catalans, de les pedres en fan pans" podríem actualitzar-la, bo i mestissant-la en forma de haiku:

Els ferrovellers...
D'allà d'on n'han tret dues,
poden treure'n tres!

dimecres, 21 de febrer de 2018

Impunitat de la destrucció...

En aquest moment, un grup de 5 ferrovellers armats amb un mall, estan repartint cops contra el nostre patrimoni històric. Fa més d'una hora que he trucat al 092, però cap G.U. hem vist apareixer, malgrat que el soroll dels cops és una fresa inconfusible. 

Si el "poder municipal" i tal fan deixadesa de funcions i no persegueixen un presumpte delicte de destrucció patrimonial, el veïnat poc podem fer, tret de deixar constància dels fets i plorar la nostra impotència :-(

https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1566696970092254/?

dimarts, 6 de febrer de 2018

Guia bibliogràfica.

L'escola tècnica superior d'arquitectura de Barcelona, depenent de la U.P.C., ha publicat una guia temàtica de bibliografia sobre Can Ricart.

Com que han tingut el detall d'afegir un enllaç a aquest blog. i com diuen que és de ben parits el ser agraïts, corresponem a la gentilesa dedicant-lis també un enllaç a la seva feina.

http://upcommons.upc.edu/handle/2117/113002 

Si més no, com deia el mestre Martí i Pol:

"Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en que ens veiem tots junts créixer i combatre.
I ara, quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys ens crida barbullent
la llum d'un temps espectant i frondós.

Convertirem els silèncis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament 
emergim del pou heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història! "


Que així sigui !!!! 

dijous, 11 de gener de 2018

Volant al seu aire...

Els trossos de teulada de les antigues naus de Can Ricart, continuen "cantant" allò de "Volando voy, volando vengo..." Mireu https://www.facebook.com/pg/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1521988824563069 

Altre cop, damunt el sostre de l'empresa Taxitrònic s'acumulen els pedaços arrencats en les darreres ventades....

Fa un parell d'anys ho solucionaren així:  https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/936703296424961/

Si allò que el vent s'endugué li cau al cap d'algú, encara caldrà anar d'enterrament :-(

:-(

dimarts, 2 de gener de 2018

Un nou any de malbaratament patrimonial.

Des de que en 2005 foragitaren de Can Ricart a les 35 petites i mitjanes empreses que donaven vida al recinte, portem ja 12 anys de destrucció del nostre patrimoni cultural i social. La rellevància arquitectònica l'explica aquí la Mercè Tatjer Mir http://www.ub.edu/geocrit/b3w-598.htm o si voleu més, Memòria de la intervenció arqueològica preventiva,( prèvia a la casa de les llongues que, malgrat no la feren, diu que se gastaren prop de 30.000.000 Euros...) http://www.albertsampietro.com/wp-content/uploads/2017/12/Memoria-Can-Ricart.pdf.

L'empobriment social és també cada any més evident. comencen a ser legió els sense sostre que malviuen no se sap ni com, entre les runes d'aquest B.C.I.N. de propietat municipal. Gent que, com que no estan empadronats no voten, i ningú els té presents en les seves accions polítiques :-( En Can Ricart la lluita social no la podem oblidar i ens la recorda l'Isaac Marrero Guillamón en llur tesi doctoral http://www.tdx.cat/handle/1080/722;jsessionid=

Durant aquests lustres d'abandonament, hem perdut un llençol en cada bogada, i no sols no s'atura aquesta depredació del territori, sinó que augmenta, en una fugida cap endavant malgrat el penya-segat d'enfront...  Aquest any han destruït 150 llocs de treball de l'antiga Frigo (Reconvertida en Fargi fa uns 10 anys) i ha comprat els terrenys una immobiliària "hereva" d'Espais... Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/11/de-la-fabrica-la-manta-passant-pel.html

Com que no sembla que tot plegat escandalitzi a gaires persones, res indica que, per voluntat política, les coses canviïn a millor... que 2018 ens agafi confessats !!!!  :-(


dimarts, 12 de desembre de 2017

Patrimoni cultural i tal: Sixena versus Can Ricart.

Aprofitant l'avinentesa del sobtat rebrot mediàtic que el patrimoni cultural protagonitza, potser que ens preguntem: Que hi ha de lo nostre?

Del que hi havia en el museu de Lleida i ja no hi és, els diaris en van plens. Però per allò de donar visibilitat a punts de vista més "exòtics" que els nostrats, us enllacem al "Heraldo de Aragón" i així que us pogueu fer una idea "alternativa" del tema: http://www.heraldo.es/especiales/bienes-aragon/sijena.html 

Dit això, que tal si catalitzem l'embranzida actual per tal de demanar responsabilitats sobre la destrucció patrimonial que patim en Can Ricart? 

Perquè l'únic bé cultural d'interès nacional de tot el districte de Sant Martí de Provençals porta més de 12 anys a mercè dels especuladors immobiliaris? 

Perquè un patrimoni arquitectònic únic en Europa s'enderroca en benefici de la plusvàlua de la requalificació dels terrenys industrials a edificables? ( El sistema de transmissió energètica soterrat que proporcionava la força necessària per a moure 2’5 Ha de naus industrials amb una sola caldera i una única xemeneia, en 1853 era una proesa continental i avui és un munt de bocins de túnels foradats sota pujols de runa i catifes de males herbes.) Mireu les fotos en http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/01/les-fotos-del-nostre-patrimoni.html

Perquè l'escenari de 170 anys de les lluites proletàries pels drets laborals és castigat amb la indiferència general de quasi tots els autoanomenats "agents d'esquerres"? ( De Can Ricart sortiren els primers piquets d'obrers de la ciutat que descarrilaren tramvies durant la setmana tràgica, immediatament després de que els hi arribaren les notícies del que passava al port amb l'embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc...)

Sembla que si l'enemic no és exterior, sinó que el portem dins com "Octavo pasagero" ja no brandem els estudis saberuts als quatre vents, que els "experts opinadors" no tinguin documentat res al respecte.... Ara que ja quasi ens convencen que el patrimoni històric interessava seriosament, li veiem la poteta a la  posveritat des d'una hora lluny....

Haurem de seure al racó de pensar durant una llarga estona, bo i reflexionant al respecte, amb un fil musical escaient a la situació: https://www.youtube.com/watch?v=470nivKgEaA !!!!




dimecres, 6 de desembre de 2017

El nou sopar de duro.

En el menú de mentides que caracteritza l'especialitat de la casa, la carta del Desembre inclou una "varietat de temporada sobre fal·làcia anterior". Darrera aquest nom de nouvell cuisine, s'amaguen els servidors de "passat en copa nova" habituals. Un altre sopar de duro amb regust de marmota dissecada.

Ara diu que el Consell de Govern de la UB se “compromete a buscar las sinergias necesarias” con otras instituciones, centros y entidades del mundo artístico para hacer “realidad un proyecto que impulsaría un espacio de colaboración en este ámbito a escala metropolitana”.

La UB s'ofereix per a exercir “el papel de líder académico y científico del proyecto” y assegura que compta amb el vist-i-plau  de l'Ajuntament. Per a tirar endavant la nova proposta, proposa “explorar la creación de una fundación o consorcio de diferentes instituciones que se responsabilice de la gestión económica de la operación”. Quin poderio a l'hora de parlar sense dir res !!!!! Mireu http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171205/433439689403/cambio-planes-ub-can-ricart.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social 

Ja a principis d'estiu llençaven un globus sonda, amb ham i esquer incorporats, per a veure qui picava. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/06/ara-diu-la-ub-que-sho-repensa.html

Sembla que volen acabar l'any amb noves promeses per a incomplir el proper 2018. Fins ara han mantingut el llistó de la hipocresia institucional a nivells estratosfèrics i no s'ensuma cap indici d'intenció d'esmena. " Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa." Deia el mestre Martí i Pol en el poema "Ara mateix"...

Sense sortir del poema anterior, escriu l'esmentat poeta:

"Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
... Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud."

 Però els senyals concrets de pedra, amb fonda plenitud, que tenim en Can Ricart, segueixen esmicolant-se en el fons del pou de l'oblit. Són mals temps per a la lírica, per al patrimoni històric i per als veritables símbols del on venim... :-(

dilluns, 20 de novembre de 2017

10 anys de La Teixidora.

Abans d'ahir, Dissabte, en la plaça de can Felipa, es desenvolupà una paella popular per a celebrar els 10 anys del C.S.O.A. La Teixidora. Aquests dos lustres han vist com la gentrificació continua desallotjant a la classe treballadora d'aquest antic barri obrer. Aquesta expulsió social dels antics habitants no sembla tenir aturador, ni s'augura cap voluntat política en el consistori per a intentar plantar-hi cara o aturar-li els peus.

Amb aquesta perspectiva d'horitzó enfosquit per l'ombra dels gratacels, es fa difícil imaginar que d'aquí uns altres 10 anys, encara quedi algú oriünd del Poblenou habitant els seus edificis. El paisanatge està essent escombrat  per l'huracà del capitalisme desmelenat.

El tsunami turístic desertitza i deshumanitza qualsevol esperit col·lectiu. Deixem de ser un barri per a transmutar el territori en un no-lloc, un espai estèril de voluntats crítiques.

Però aquest passat Dissabte, encara hi havia aroma d'àgora i consciència comunitària surant damunt la plaça. El perfum a ciutadania florint damunt els fems del vassallatge, té la virtut d'allunyar a la majoria dels súbdits del règim del 78. Ha estat com omplir-se els pulmons de república.

Està per veure fins quan resistirà, sense pansir-se, aquesta sequera de consciència i aquesta boira eixuta que ens ennuega l'aire fins deixar-nos esmaperduts.Els elements que vertebraven l'imaginari de pertinença i forjaven identitat, estan en mans del lliure mercat. Mireu http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-adios-vecino/4297955/ ALEA IACTA EST! 

dilluns, 13 de novembre de 2017

De la fàbrica a la manta, passant pel gratacel.

Aquest que apareix en les fotos és l'aspecte de la plaça de les Glòries Catalanes. Centenars de barcelonins fan uns "Encants" paral·lels, bo i jugant al gat i la rata amb els agents de la G.U.
 Mentre l'amor al 3% desmantella l'economia productiva en requalificar els terrenys industrials a edificables, els antics obrers ara s'han de buscar la vida darrera d'una manta malvenent qualsevol quincalla.
Ara fa un mes tancaven la Fargi, enmig del silènci còmplice dels partits polítics amb representació a l'ajuntament. D'aquella pols, aquest fangar !!!! Mireu http://www.elperiodico.com/es/economia/20171012/farga-echa-el-cerrojo-en-el-poblenou-6348806?utm_ i flipeu com els hereus de la immobiliària Espais "suquen el melindro" en aquest assumpte.

 En el núm. 19 de plànol adjunt amb una edificabilitat (sostre 73.143 m2). És sòl transformat 22@ però no sabem com està la tramitació urbanística. És a dir Farggi i el Marquès de Santa Isabel ( Federico de Ricart) més altres propietats (¿?) desenvoluparan junts. Si fos tot habitatge serien uns 800 habitatges lliures però con és 22@ repartiran en edif. Oficines, HOTEL, habit. HPO... També hi han 160.000 m2 al num. 20. Són molts metres!!!! 
Hola, "senyor" Muntaner ???? Recordes el que va passar en Diagonal Mar ho cal refrescar-te la memòria? Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html.

Despullats de drets i de capacitat econòmica, els llogaters, els artistes i el patrimoni industrial. Paisatge i paisanatge desolats per uns plans urbanístics amb una petjada ecològica, cultural, econòmica i social insostenible. 

Recordem com els hi va anar als afectats de Diagonal 55, (que venien de l'enderrocat Passatge cusidó) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/03/la-justicia-te-una-vena-als-ulls.html i la vena als ulls que té la representació metafòrica de la "justícia"... i encara sort que hi va haver bona gent que, si més no, ho va deixar documentat per a qui li interesi el que va pasar. Mireu "Passatge Cusidó, un adeu" http://www.desorg.org/titols/passatge-de-cusido-un-adeu/

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Censura municipal en l'Escena Poblenou.

Dissabte passat, 21 d'Octubre, es representava una escenificació teatral de carrer anomenada "22@" dins del marc del festival Escena Poblenou. Mireu http://escenapoblenou.com/activitats/22a/ . Aquesta escenificació tenia previst finalitzar en la sorra de la platja, clavant-hi unes creus de fusta amb l'imatge d'una rata.

Aquest final pretenia denunciar la presència de dotzenes de rates mortes en els aiguats de feia 2 dies, surant per les platges de Poblenou. Els rosegadors traspassats provenen del "col·lector" del Bogatell, que quan patim pluges intenses, fa les funcions de claveguera a mar obert.

El cas és que en assabentar-se l'autoritat consistorial i tal, retiraren el permís per acabar el recorregut amb aquesta performance. De manera que les creus no baixaren del passeig marítim i les dotzenes de petits mamífers peluts (que inflats per la incipient putrefacció dels seus rodanxons cossos, surfegen inerts les onades) es quedaren sense que deixessin fer cap cerimònia de comiat cristià en el seu record. Que la marejada els sigui lleu.

Els malpensats sediciosos pensaran, tal vegada, que els responsables municipals pretenien amb aquesta censura artística amagar les seves responsabilitats. Però de ben segur que les entitats de bé del barri, callaran aquestes tafaneries tendencioses amb la no ofensa del sentiment religiós o similar. La capacitat d'argumentació que dona el participar en el repartiment de subvencions és inefablement increïble i sibilinament inescrutable...

dilluns, 2 d’octubre de 2017

52 hores que han fet història.

La festa de la tardor del C.E.I.P. "Provençals del Poblenou" ha durat 52 hores, anant des del no res fins al tot absolut. Va començar Divendres a mitja tarda amb la convocatòria popular d'una marató d'escacs autogestionada i sobrevinguda a les 17H, concloent el Diumenge a les 21H amb més d'un milers de persones que omplien l'escola entonant "Els Segadors".

Tot una muntanya russa d'emocions, amb assajos nocturns del nostrat joc d'arrencar cebes, taps humans sota la pluja matutina, avis fent cua drets i escassos d'aixopluc, orgull encès que il·luminava l'esguard de tots els rostres, malgrat els dèficits de son acumulada...

 Hem vist als catalans fer coses que no creuríeu: Anarquistes defensant urnes, antisistema demanant calma, burgesos fent vaga, treballadors de banca tallar la Diagonal, nouvinguts reclamant la independència, avies enfrontant-se als antiavalots que les atonyinaven... i a Felip VI treballar durant 6 minuts seguits !!!!

Encara hem de pair tots els fets, cal digerir els nervis i els ensurts,  assimilar la joia i germanor d'una societat civil autorganitzant-se improvisadament, empassar-se la ràbia i l'enuig per la sang esquitxada en altres escoles properes (bo i minimitzant els traumes causats als infants)... Mireu el vídeo de l'escola "Els Horts" https://vimeo.com/237562751?ref=fb-share també el vídeo del institut Ramon Llull https://www.youtube.com/watch?v=Lg6sTgLkSJE&app=desktop
i no deixeu de mirar la dignitat amb que resistiren els cops de porra en el CEIP El Verd: https://www.facebook.com/ester.b.ferrer/posts/10155918121246579.

Però l'endemà ens hem llevat tant esgotades com contentes, convençudes de que la llavor plantada aquest cap de setmana arrela ferma en l'imaginari emocional col·lectiu. Hi ha un abans i un després del primer d'Octubre del 2017.


Aquí us deixo l'enllaç a un parell de vídeos que ajuden a fer-se la idea de com el veïnat de Provençals del Poblenou ha fet història en majúscula, dins del bocí concret de temps que li pertoca i en el minúscul territori que té per a viure-la:

Diumenge a les 6H:https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1428811810547438/?hc_ref=ARRUJTHQ0RRPdsj

Diumenge a les 21H: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1429255120503107/?hc_ref=ARRafemCaVnBauebce

VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN !!!!