dimarts, 3 de gener de 2017

Estrenem 2017 sense variar cap rumb :-(


Aquest any nou del calendari Gregorià, el 2017, s'estrena sense que cap dels rumbs de col·lisió s'hagi modificat. Començant per lo local, la part privada de l'antic recinte fabril de Can Ricart començava el 2016 així: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html i ha finalitzat l'any d'aquesta manera: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/12/novetats-nadalenques-o-res-de-nou-sota.html . No cal afegir-hi gaires més explicacions :-( . La part pública de Can Ricart, segueix igual d'abandonada que l'any passat, i l'anterior, i el d'abans,... ja fa dos lustres que escoltem la mateixa canterella: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html. Segons llegim en el cartell publicitari, les excavacions arqueològiques prèvies a qualsevol obra, tenien previst finalitzar el Desembre del 2015. Les excavacions estan abandonades i sense concloure, des de fa molts mesos, com demostra la foto adjunta. Mireu també https://www.facebook.com/874389989322959/photos/?tab=album&album_id=1161726080589347. Tot plegat no sembla amoïnar gaire gent, doncs ni partits, ni sindicats, ni A.A.V.V., ni gaires artistes, estan esforçant-se en visualitzar aquesta situació.

Si mirem el conjunt de la ciutat, descobrim un parc temàtic on l'economia especulativa s'ha apropiat del territori urbà, fent-ne us i abús, de manera impune: http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2016/12/23/estamos-hormigonando-las-tierras-fertiles-de-europa/ Però ja no hi ha quasi gent disposada a mobilitzar-se, per enfrontar-se a aquesta realitat, i la gentrificació empeny rius de gent a canviar la locvalització de llur habitatge, o a quedar-se'n sense :-( . De la petjada ecològica dels plans urbanístics, tampoc semblen recordar-se'n gaire gent....

Si mirem la nació catalana, la veiem fent processions, demanant el miracle de poder cuinar una truita sense tenir que trencar cap ou. Tot plegat, cada any que passa fa més mandra, mentre corruptes de tots colors campen impunes, aquí i al país del costat. Propostes noves? Omnium i l'A.N.C. li demanen la república als reis mags ( literal) http://www.ara.cat/politica/LANC-Omnium-Reis-estelades-independentistes_0_1716428470.html!. Els qui denuncien corrupcions, aquests si que les passen magres: http://www.elboletin.com/nacional/143804/luis-gonzalo-segura-denunciantes-corrupcion.html. Parlant de militars... I la O.T.A.N.? Doncs anar-hi anant, que deia la cançó. Mirem com ha quedat Líbia o Síria després de les seves intervencions, que ens costen milers de milions dels nostres impostos :-( .

I si mirem el canvi climàtic,http://www.elindependiente.com/especiales/2016/12/cambio-climatico/,  el pic-oil, la sisena extinció massiva antropocènica?  http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Feliz-ano-nuevo-Antropoceno_6_597100294.html venen ganes d'apretar a córrer cap algun lloc lliure de tanta sordesa voluntària:  https://desinformemonos.org/la-resistencia-esta-saber-escuchar-la-tierra-jonh-berger-desinformemonos/.

A tot això, que diu la gent? Estan pendents dels aparells electrònics, ignorant voluntàriament les conseqüències del seu consum. En la ignorància trobem la felicitat. https://www.facebook.com/PeriodicoElCiudadano/videos/10153974795747470/?pnref=story

Amb aquest panorama, qui s'aixeca del sofà per salvar el cul? La pedra està en la vostra teulada.... http://www.nytimes.com/es/2016/12/28/el-aislamiento-social-nos-esta-matando/?smid=fb-espanol&smtyp=cur

dissabte, 24 de desembre de 2016

Novetats nadalenques, o res de nou sota del sol?

Ahir va fer un any del darrer enderroc patit en Can Ricart: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html L'aspecte que presenta el recinte es veu clarament reflexat en les dues primeres fotos que acompanyen aquest text. Semblaria que res ha canviat en el llarg procés de deteriorament progressiu del bé cultural d'interès nacional.

Avui ja fa un mes i 20 dies, des de que els bombers entraren en la part privada del recinte, per apagar el darrer incendi en les naus abandonades: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html.

Des de llavors, la porta de la tanca del carrer Perú resta oberta, donant lliure accés a la part privada del recinte a qui vulgui passar. Això ens ha permés comprovar el canvi de perfil dels recollidors de ferralla. Fins ara, sempre eren homes que rondaven la cinquantena els que es dedicaven a aquestes tasques. Però resulta que també hi ha dones joves que "treballen" en aquest ofici. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1161014440660511 

Fins ara no havíem pensat en els sense sostre ferrovellers des d'una perspectiva de gènere, i ens caldrà reflexionar força al respecte. Quan més hi penso, més clarament me n'adono de les dificultats afegides que deu de patir en l'entorn en el que se veu abocada a conviure. El fet de ser jove i dona no li deu de posar gaire fàcil.

Potser seran les dates en les que ens trobem, o el fet de que en Poblenou els darrers estables desapareixessin de les lleteries cap el 1950, o que les naus de la part privada no tinguin porta, i que dones joves hi circulin..... Però a lo millor, lo següent que ens restaria per veure és que demà, dia 25, una embarassada donés a llum en l'antic recinte fabril. Com que coses més curioses s'arriben a veure, potser que anem preparant algun poema com aquest, de J.V. Foix, per si en Can Ricart hi hagués novetats... 


HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

dimarts, 13 de desembre de 2016

Ahir, avui, i demà: Foc, cendra i fum.


Ahir, unes 400 persones participaren en la manifestació de solidaritat amb els desnonats del Clot.  Recordem que la Generalitat de Junts pel Si demana penes de presó per resistir-se pacíficament a ser foragitats de casa seva (En l'era aquesta de la post-veritat, els consellers d'ERC St Martí estaven en la mani ) : https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1149538251808130/?pnref=story
A la ciutat occitana de Touluse també es va fer un altre concentració davant el consolat de l’estat espanyol, protestant pels mateixos fets: https://www.facebook.com/DalToulouse/videos/1438015556238641/?hc_location=ufi
També ahir, es comentava que el rescat de les autopistes radials dels voltants de Madrid ens costarà entre 5.000 i 5.500 milions d’Euros dels diners públics: https://medium.com/@gemmarj/a-qui%C3%A9n-vamos-a-pagar-con-nuestros-impuestos-por-las-autopistas-en-quiebra-e1d844cf0bb2#.28qnvuofp
Casualment, també ahir, es varen superar la vuitantena de pacients d’urgències de la Vall d’Hebron “ingressats” en camilles aparcades en un passadís, a l’espera d’habitació. El nou record resta establert en els 87: http://www.segre.com/noticies/guia/2016/12/11/col_lapsades_les_urgencies_la_vall_hebron_amb_malalts_esperant_habitacio_7973_1111.html
També ahir detenien 5 persones que cremaren fotos del rei espanyol, i que havien estat identificades gràcies a una actuació “d’ofici” de la conselleria d’interior: https://directa.cat/actualitat/un-informe-dels-mossos-insta-fiscalia-de-laudiencia-nacional-obrir-diligencies-crema-de
Ahir va continuar sent un dia “habitual” i tal, amb més competència entre la gent que remena contenidors de deixalles per sobreviure, i més refugiats que envegen el lloc dels qui remenen contenidors tant luxosos com els del nostre barri.  http://www.publico.es/sociedad/chatarrera-barcelona.html
 Ahir, igual que avui, continuarem provocant el canvi climàtic que ens exterminarà com a suposada “civilització” en pocs decennis, i seguirem fent veure que les coses no van amb nosaltres, que estem aquí per a passar-hi l’estiu, que ha de ser algú altre qui faci alguna cosa, que ho facin els polítics, que jo tinc altres feines...https://www.grain.org/es/article/entries/5619-historieta-juntos-podemos-enfriar-el-planeta
Avui seguim voler volar cada volta més amunt. Recordar la història d'Icar ens serviria de bàlsam per a les cremades que provoca la gran foguera de les vanitats que ens consumeix:  https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dcar
Demà, si és que n’arriba a haver-hi, tot això ens passarà una mastodòntica factura, i no tindrem amb que poder pagar-la. Però de moment segueix la festa, ni que sigui per a uns pocs. Per a la resta, recordar els premonitoris versos de l'estimat mestre Martí i Pol:


Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.  

dimecres, 7 de desembre de 2016

Quan les barbes del veí vegis cremar...

Afirma la dita popular que quan les barbes del veí vegis cremar, cal posar les teves a remullar. Abans d'ahir, en Can Batlló, la nau numero tretze va ser devorada per les flames. Mireu http://memoriadesants.blogspot.com.es/2016/12
/dues-flames-i-el-mateix-incendi i també no us deixeu de llegir http://el3.cat/un-incendi-crema-dues-naus-en-desus-de-can-batllo Enfront aquests senyals de fum, que s'està fent en Can Ricart?

Doncs en Can Ricart, la part privada en Novembre també va patir un incendi, concretament la nau veïna a les tres de les de l'antiga empresa Iracheta. Veure: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html 

Des de llavors, la porta (Trencada pels bombers per entrar a apagar l'incendi) resta oberta, sense que ningú s'hagi molestat en posar un cadenat nou.

Veure vídeo del dia 7 de Novembre: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1111045648990724/?hc_location=ufi 

Veure vídeo del dia 3 de Desembre: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1143210649107557/?pnref=story 

A tot això, les entitats de "defensa" del patrimoni arquitectònic, les "entitats" veïnals subvencionades, els partits polítics, etc, encapçalats per l'ex-membre de la plataforma Salvem Can Ricart ( De la que ja fa molt temps que no queda ni l'antic web, no fos cas que l'hemeroteca destapés llur traïció) i actual conseller del districte X, "senyor" Muntaner, no diuen ni piu.  Després que ningú s'estranyi si el patrimoni històric protegit desapareix.... Entre tots varen matar-lo i ell tot sol es va morir. :-(

Literalment, ni una trista piulada en les xarxes socials, es digna la immensa majoria del "teixit social" davant la destrucció de l'únic bé cultural d'interès nacional de Sant Martí de Provençals. Ja té raó en Manuel Delgado en denunciar la restauració maragallana que estem patint http://cat.elpais.com/cat/2016/12/05/opinion/1480925449_845806.html

D'altre banda, el fet de que pre-adolescents arrisquin la seva integritat física passejant per les taulades de l'antic recinte fabril, caldria que fos pres seriosament, abans de patir un accident irremediable. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/06/adolescents-per-les-teulades-un-altre.html.

Recordem, per finalitzar, que aquesta tanca del carrer Perú va "moure's" misteriosament durant les vacances de setmana santa, deixant quasi sense vorera als vianants, mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/07/el-ralli-gimcana-del-c-peru.html.

dissabte, 3 de desembre de 2016

La xerrada en Can Batlló.


Ahir, en Can Batlló, l’equip responsable de la filmació del documental “En transición: El Poblenou” va fer una presentació de la seva feina. Després de visualitzar el film, hem tingut més d’una hora d’intercanvis d’opinions, respecte als processos de gentrificació que patim.
En un enriquidor diàleg s’ha pogut discrepar i reargumentar, amb molts més dubtes que certeses, respecte al que se pot fer enfront d’aquets fenòmens econòmics tant demolidorament poderosos. David davant de Goliat tenia moltes més opcions que nosaltres :-(
Però per no acabar amb condició pessimista, destaquem que la capacitat de conscienciació del documental, fàcilment farà engruixir les files dels proactius. Potser si tornéssim a ser legió les que reokupessim carrers i places, els mecanismes de contrapès requilibrarien de nou lo social i tal... 

dimecres, 30 de novembre de 2016

Solidaritat amb els solidaris represaliats del Clot.

Els dies 14 i 15 de Desembre jutjaran un matrimoni i tres persones solidàries, que resistien pacíficament el desallotjament de casa seva. En el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=Ak2Ilrxopco&feature=youtu.be queda clara la injustícia que patiren. En aquest altre vídeo   https://www.youtube.com/watch?v=E2I69NneEf8&feature=youtu.be s'explica també com varen anar les coses. Segons ens explica el web solidari http://desnonamentclot.weebly.com/ : Sobre aquestes persones, entre elles la parella que va ser desnonada, pesa una acusació d’atemptat als agents de l’autoritat, mentre que, a la resta, se les acusa de resistència i desobediència a l’autoritat. Tant pels càrrecs contra les persones afectades com per la quantitat de gent imputada, es tracta d’un dels processos repressius més amplis viscuts fins ara arreu de l’Estat espanyol en casos de solidaritat amb els desnonaments, cada cop més freqüents. Els fets despertaren reaccions solidàries com ara http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/12/solidaritat-amb-les-encausades-pel.html i denúncies per l'actuació de les forces públiques com per exemple http://toniperico.blogspot.com.es/2011/07/la-injusticia-al-lado-de-casa.html?m=1.

Segons ens informa La Directa
https://directa.cat/actualitat/generalitat-demana-lingres-preso-dun-matrimoni-que-es-va-oposar-un-desnonament :
 "La Generalitat demana l'ingrés a presó d'un matrimoni que es va oposar a un desnonament:
L'acusació s'amplia a tres veïnes solidàries que es van concentrar al portal de la finca. Els fets van passar el 25 de juliol de 2011 al carrer Andrade del barri del Clot de Barcelona.
 Els serveis jurídics del departament d'Interior reclamen que l'Eliseu i la Verònica, un matrimoni de 63 i 59 anys respectivament, ingressin a la presó durant un període d'entre dos anys i dos anys i tres mesos"

Conclusió: La Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol van de la mà. Demanen fins a 5 anys de presó per a 3 de les solidàries amb la família desnonada del Clot :-( . VERGONYA DE JUNTS PEL SI, PEREGRINS PROCESIONISTES EN EL VIATGE CIRCULAR QUE TORNA SEMPRE AL MATEIX LLOC !!!!!!!! 
Després de llegir aquestes notícies, he baixat al carrer a fer gestions. En un pseudoaixoplug de la Diagonal, cantonada amb el carrer Bailén, dues persones es llevaven de sota un munt de mantes. Carreguen amb totes les seves pertinències, i fan "vida" sense parets que els separin de les riuades de guiris que circulen pel parc temàtic barceloní... https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1134377979990824
 Deia la Colau que volia guanyar l'alcaldia per evitar coses així, ara fa un any i mig. Però de moment tot segueix pel mateix viarany per on circularen aquells 30 anys, quan PSC & IxC manaven en l'ajuntament sense ella. Dubtem si atorgar a l'alcaldessa ex-PAH el premi Pilatos (per l'extraordinària elegància amb la que se renta les mans des del seu càrrec), o bé concedir-li el premi Traviata, (per la reiterada alegria amb que llença brindis al sol, pagant nosaltres el beure).... 
I entre les garrotades del govern central, les mentides del govern autonòmic i el "flash moob" del govern municipal,  ja cal que anem espavilant els ciutadans! ( Si més no, sempre ens queda seguir els consells de la fundació Arrels: http://www.arrelsfundacio.org/que-pots-fer-si-veus-una-persona-dormint-al-carrer/ )

Respecte a donar suport a les encausades del Clot,  s'ha engegat un comitè que ha presentat una campanya de difusió. Des del grup de suport convoquen una manifestació per dilluns 12 de desembre a les set de la tarda al carrer Andrade 22 del barri del Clot i concentracions solidàries a les portes de la Ciutat de la Justícia els dies 14 i 15 de desembre, mentre es desenvolupi el judici.

dilluns, 28 de novembre de 2016

Parlarem de Can Ricart en Can Batlló.

El proper Divendres, dia 2 de Desembre, en el marc de les presentacions del documental "En Transición: El Poblenou". tindrem una estupenda oportunitat de fer comparacions odioses, entre el passat i el futur dels dos recintes fabrils més importants que se conserven en Barcelona.

Lo de conservar-se, en el cas de Can Ricart és clarament una afirmació retòrica. Serà difícil dissimular l'enveja amb que observem com en el barri de Sants, el teixit associatiu no ha estat "venent-se" a l'especulació urbanística, via subvenció municipal.

La cita és a les 19H en el bloc onze d'aquesta històrica fàbrica a tocar de la Gran Via, de destacat valor patrimonial ( Veure https://www.canbatllo.org/patrimoni/ )

Si voleu veure el tràiler del documental, aquest és l'enllaç: https://player.vimeo.com/video/173469130

En el Facebook del documental tenen penjada més informació. Mireu https://www.facebook.com/entransicionelpoblenou/?fref=ts

Ens veiem Divendres.

diumenge, 27 de novembre de 2016

Els Horts al Poblenou, floreixen del rebrot!

Ahir, 26 de Novembre, les excavadores arrasaren els parterres de  l’hort indignat del Poblenou. Mireu   https://www.facebook.com/Associaci%C3%B3-Permacultural-Nutriens-Terram-864357733670503/photos/?tab=album&album_id=977559712350304. Demà acabaran d’enderrocar la barraca d’autoconstrucció i començaran a edificar pisos d’alt standing. Afirmen font ben informades que la promotora ja té venut un pis sobre planell, de 180 m2 per 975.000 Eurets i tal... Paga la pena mirar que en diuen els comus al respecte: http://bcncomuns.net/es/cpt/hort-indignat-poblenou/ com també és oportú revisar el vídeo de celebració del primer aniversari: https://www.youtube.com/watch?v=6LSWw505cDQ,, o altres esdeveniments que s'hi han desenvolupat, com aquest vídeo d'un edificant recital poètic popular: https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg
Avui, Diumenge 27, els horticultors afectats han fet un acció de protesta en la rotonda del casino de l’Aliança del Poblenou. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1130829860345636/?pnref=story i veureu de quina mena de persones estic parlant. També hi ha aquest altre vídeo https://drive.google.com/file/d/0B3SbMMRn-2bMN3FMUFhKbkxmdUU/view
En acabat, recollint les restes del naufragi d’un projecte de 5 anys de solera, que ja era hereu de l’hort en el terrat de La Teixidora ( Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/perdem-lhort-indignat.html ) hi ha dut les llavors i planters salvables fins nous destins.
 Un esqueix anà cap a l'hort Maria Espinal ( Mireu https://afamariaespinalt.blogspot.com.es/2016/11/gracies-hort-indignat-del-poblenou-hola.html?showComment=04) i un altre esqueix cap el nou hort okupat de La Vanguardia. Mireu:  https://www.facebook.com/Associaci%C3%B3-Permacultural-Nutriens-Terram-864357733670503/photos/?tab=album&album_id=977601282346147 i veureu que en una part de l’espai que deixà l’enderroc de les naus on s’imprimia el diari del comte Godó, torna a rebrotar la vida.
Placa en record dels afusellats.
La nostra manca de memòria històrica fa que la majoria del veïnat desconegui que a tocar d’aquest espai de la cantonada del C/ Llull amb el C/ Llacuna, en 1939 també hi havia una altre propietat ja de la família Godó. La família propietària va cedir gratuïtament la fàbrica “El Cànem”al règim colpista per a instal·lar-hi un camp de concentració pels republicans que afusellaven en el proper camp de la Bota. Mireu http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/L-AVENC-RECOMANA/Altres-noticies/20132/Presentacio-de-El-Canem-de-fabrica-dels-Godo-a-preso-de-Franco . En el lloc dels afusellaments, just darrera de l’actual Decatlhon del Fòrum, hi ha un petit cartell explicatiu, que si teniu paciència, podeu arribar a trobar.
Ara, en l’últim dels espais on els represaliats barcelonins patien les darreres tortures i humiliacions abans dels seus assassinats,  fan tot d’edificacions hoteleres.  Això de l’eix Llacuna és un altre dels escàndols urbanístics que patim al barri. Mireu : http://mesllacunadorciutatdespeculacions.blogspot.com.es/
 
Per sort, encara queda saba nova dins les antigues soques talades. Com bé diu el mestre Martí i Pol en un dels seus poemes:
Hereus d’un alt llinatge,
Cent voltes esbrancat,
Florim quan menys s’ho esperen,
Cantem quan menys els plau!

O  tanqueu els ulls i deixeu que en Toti us ho canti en lletra del Segarra: https://www.youtube.com/watch?v=513xhMeSwH0

divendres, 4 de novembre de 2016

Bombers que es trepitgen la manguera.

Assegura la llegenda urbana que els bombers no es trepitgen mai la manguera. Però la tossuda realitat desmenteix aquest mite amb els fets d'aquest matí. No parlo metafòricament de com la Neus Munté ha justificat l'actuació dels Mossos en detenir l'alcaldessa de Berga ( Veure http://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2016/11/04/junts-pel-si-la-cup-i-la-desobediencia-la-prova-del-coto-de-montse-venturos/), sinó de l'incendi iniciat avui sobre les 12 hores en la zona privada de l'antic recinte fabril, en la nau veïna de les 3 de l'antiga empresa Iracheta S.L.

Un nou incendi en Can Ricart no és notícia, és com quan un gos mossega algú. Fa massa temps que el patrimoni industrial és llenya per a la foguera de les especulacions, bo i castigat per la indiferència mediàtica. Però fa una estona, hem aconseguit aquestes impactants imatges que desmenteixen el fals rumor de mànegues verges de petjades. Això si serà notícia, com quan un home mossega a un gos !!!!.

També és notícia l'acumulació de feina que, demà Dissabte, coincideix al respecte de Can Ricart i uns presumptes artistes,  que sembla que al final xerraran una mica de l'antiga vida en el recinte fabril ( Veure http://2016.usbarcelona.com/ciclo-de-debate/ )

Els del MUHBA tenen tot el matí d'activitats, mireu http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/1215

I el trio d'activitats solapades es completa amb el festival que els il·lustradors catalans fan dins d'Hangar, veure http://billfestival.cat/programa/

Després de dos lustres d'abandonament i silenci, ara sembla que no hi hagin més dies en el calendari que el 5 de Novembre per programar activitats. A mi em recorden als bombers abans retratats.

Ah, i si algú vol veure més fotos del tema desplegament antiincendis, en aquest enllaç: https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1106837112744911

dijous, 27 d’octubre de 2016

Collbonitzant la cultura urbana, ens hipsteritzen l'art de carrer.

La Collbonització de la cultura urbana és una plaga més, (ni millor, ni pitjor, que aquelles 7 que en temps de l'antic testament, adquiriren nomenada en terres egípcies),  de les que pateix la ciutadania de Barcelona.  La gentrificació, la pluja de guiris, la contaminació atmosfèrica, el col·lapse circulatori, els fills primogènits caçant Pokèmons,  etc, completarien la col·lecció d'afeccions i flagells  de la nostra Polis.

Però tornant a la plaga que ens ocupa i preocupa més a hores d'ara, la de la Collbonització de la cultura urbana, el dia 5 de Novembre, en Can Ricart, en tindrem un exemple de diccionari.  Se suposa que faran un festival pseudoartístic, organitzat per una empresa, que cobra dels diners dels nostres impostos municipals.
Diu que pretenen decorar les runes de l'antic recinte fabril, amb un grapat de dibuixos estèticament xaxipirulis.  Orgies de coloraines, música electrònica  i degustació de Fast-food’s diversos.  Ja han fet algunes  cerimònies  vudús  de resurrecció ( presumptament publicitàries) i les han penjat  en el Youtube sense cap esboç  d’avergonyiment, ni ombra que se li assembli:  
Anatomía de una resurrección     https://www.youtube.com/watch?v=3ecUjAKJVO8

Ritual de resurrección   https://www.youtube.com/watch?v=WMNG1cRD-jA&feature=youtu.be

Danza de la Resurreción. https://www.youtube.com/watch?v=5VftoxptBb8&feature=youtu.be

Qui paga el sou a la quinzena de treballadors necessaris  per a fer un trio de trunyos, tant esparracats intel·lectualment ?
Aquests és el “nivell artístic” de la ciutat comtal i tal? De veritat que amb aquest grau de “professionalitat” es guanyen la vida d’això?
Lo del caràcter social i participatiu, tant utilitzats per justificar el mòbil de totes aquestes actuacions.... No recorda massa allò de “Estamos aquí para dar servicio”?  ( Però no serveixen per a canalitzar denúncies i visualitzar injustícies, serveixen a l'administració que els peixa, a esborrar amb una ma de pintura la memòria d’un lloc que, a hores d’ara, encara reclama responsabilitats als 4 vents.)


Tot el que sigui soroll de lluita, remor de conflicte, o sinònims que els hi sonin similars, tenen el mateix efecte sobre seu, que els xiulets d'ultrasons damunt els gossos, els defugen cames ajudeu-me. Com hipsters enfrontats a una feina no remunerada, corren a posar terra de pel mig.


Els "artistes" participants en aquest magne esdeveniment,  tenen un discurs que, enlloc de definir-lo, el reproduïm literalment, perquè parla per ell sol : "Defino el arte como un proceso de innovación en el lenguaje, por este motivo baso mi investigación en el espacio público. Las obras de arte adquieren una dimensión mucho más amplia cuando forman parte de un espacio, creando un diálogo entre las ideas y los elementos del paisaje. De este modo, la realización de una idea implica asimilar una nueva conexión con el espacio." .... Poc més cal afegir :-( 


Sols ens resta, si de cas, treure’ns aquest mal sabor de boca, aixoplugant-nos sota els versos d’un artista de veritat, a qui versionem com homenatge : 

https://www.youtube.com/watch?v=xBD6CkXXSTc
 
Graffitis sin espuelas?.

Si no creyera en la locura
de la garganta del sinsonte,
si no creyera que en el monte
se esconde el trino y la pavura.
Si no creyera en la balanza
y en la razón del equilibrio,
si no creyera en el delirio,
si no creyera en la esperanza.
Si no creyera en lo que agencio,
si no creyera en mi camino,
si no creyera en mi sonido ,
si no creyera en mi silencio.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?



Si no creyera en lo mas duro,
si no creyera en el deseo,
si no creyera en lo que creo,
si no ceyera en algo puro.
Si no creyera en cada herida,
si no creyera en la que ronde,
si no creyera en lo que esconde
hacerse hermano de la vida.
Si no creyera en quien me escucha,
si no creeyera en lo que duele,
si no creyera en lo que queda,
si no creyera en lo que lucha.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?