El patrimoni industrial: The zombis paradise!

Com en els millors serials de zombis, el patrimoni industrial del nostre barri es veu cada volta més assetjat per l'inevitable. La quantitat de sobrevivents i llur qualitat humana es van deteriorant progresivament, davant l'allau de descerebrats que s'imposen per la raó de la força.

La nostra tragicomèdia arriba a tenir alguns tocs esperpèntics a lo Garcia Berlanga, (però mancats de la seva original genialitat) com quan el alcalde de Barcelona anuncia que una multinacional Ianqui vindrà a invertir 5 milions d'Euros en rehabilitar l'antiga fàbrica de ca l'Alier http://www.poblenou.org/2013/05/ca-lalier-dequipament-cultural-a-seu-duna-multinacional-nordamericana/ i els maSS mèdia ens volen fer empassar la pel·lícula.

Mentre, les proves gràfiques demostren que ja no hi ha salvació possible https://www.facebook.com/media/set/?set=a.625153630847307.1073741835.100000580261397&type=1 per molt bona benvinguda que se li vulgui donar al nou "Mister Marshall".

A Can Ricart i a La Escocesa, el reduït grup d'artistes que resisteixen a l'especulació 22 arrobina continua menguant a cada fotograma, a cada jornada de tallers oberts, engolits per la golafreria irracional immobiliària https://www.facebook.com/media/set/?set=a.625150657514271.1073741834.100000580261397&type=1 i emmarcats per un escenari postapocaliptic digne de les millors localitzacions de Mad Max.

Igual que en la peli de "Els germans Marx a l'Oest" quan perseguint una colla que anaven a cavall, es queden sense carbó per a la locomotora i al crit de "mas madera" comencen a cremar els vagons del tren per mantenir encesa la caldera, l'economia d'aparador i façana requalificava terrenys per fugir endavant amb les plusvàlues a costa del veïnat. Ara ja no tenim ni tren, ni via, ni locomotora, ni maquinista, i ens devoren de viu en viu els morts esquelètics que surten com legió dels armaris consistorials. Que Deu ens agafi confessats i sense pixats al ventre, doncs ja no aspirem ni a deixar un bonic cadàver!

5 anys de B.C.I.N. i a l'ajuntafems ni plim!

Coincidint amb que fa 5 anys de la declaració del recinte de Can Ricart com bé cultural d'interès nacional (B.C.I.N.), la màxima protecció legal pel patrimoni arquitectònic, la premsa "pseudo-escarrenosa" se'n recorda de les responsabilitats convergents. Diu El Periodico que el recinte agonitza, ara que el cadàver de les naus industrials ja no fa ni pudor de podrit, doncs no resta sencera ni la carcassa esquelètica del que va ser. Diu El País que comparat amb Can Batlló no hi ha color, que en l'altre barri (La Bordeta) ho han fet millor.

A nosaltres, des de l'associació veïnal de can Ricart, l'editorial que ens sembla minimament digna és la de La Llacuna produccions audiovisuals http://editoriallallacuna.wordpress.com/2013/05/06/635/#comment-30 on toquen una mica millor el tema.

De totes maneres, quasi tothom té poca memòria de la milionada de diners públics malversats en no fer-hi res que no fos enderrocar el nostre patrimoni històric, laboral i de creació artística :-( Tripartit i Convergents són iguals de responsables http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/04/tanto-monta-y-monta-tanto-isabel-como.html

El fòssil petri el mostraran en un mausoleu momificat, que tornarem a pagar amb els pocs diners que dels impostos ens escuren. Un vel de foscor institucional cobrirà qualsevol "presumpte" delicte i els còmplices necessaris ploraran planyívols davant el fèretre exposat en velatori vanitós. Un altre exercici d'hipocresia política que ens regalarà això que anomenen crisi per no dir estafa piramidal immobiliària. Més del mateix, mentre totes anem a pitjor!

Us deixem amb dues fotos històriques del recinte, la primera de quan encara estava sencer, la segona amb l'inici dels enderrocs començats.

1r de Maig: Ora et labora!

Com enfrontar el dia del treball, quan avui tenir feina és un autèntic miracle? Com actuar quan l'opresió nacional, social i mediàtica converteix la vida terrenal en un fosc infern de mediocritats institucionalitzades? Hi ha qui diu que la política fa estranys companys de llit, però..... Fins al punt de que un grapat d'ateus es pugui deixar capitanejar per una monja benedictina per avançar en un procés constituent? Com es possible tamanya heretgia? analitzem una mica la qüestió:

Vivim en un estat on la ministra de "trabajo" Fátima Báñez i l'autoanomenat representant de la classe treballadora Joan Herrera, comparteixen una curiosa coincidència en els seus currículums laborals: NO HAN TREBALLAT MAI FORA DEL PARTIT POLÍTIC QUE ELS PEIXA!!!!! i on els sindicats "majoritaris" són finançats amb centenars de milions d'Euros, mitjançant pagaments per cursos de formació que fan pena (per dir-ho suau) des del govern que retalla els drets laborals que hipòcritament diuen defensar :-(. Posats a triar companys de viatge, val més contar amb els adoradors de l'anyell d'or, que no pas amb els adoradors de l'or de l'anyell.

Mirant ara cap el panorama dels anticapitalistes, veiem que el sectarisme dogmàtic amara (amb ben poques i honroses excepcions) quasi totes les organitzacions "presuntament" combatives. Tant se val si la comparació es fa entre anarcoapàtrides i anarcoindepes, com entre trosquistes i maoistes, ecologistes, feministes, punkis o hippy-flowers: preocupa més discernir qui té la revelació de la veritat veritable, o el gurú amb el melic més maco, que militar amb dignitat en algun front unitari. Les seves encícliques pixen constantment fora de test.

La recerca desesperada d'un mínim d'honradesa en els principis i coherència amb el que es predica, empeny cada dia a més gent a fer provatures tot lo antinatura que volgueu. Però és que cada dia es fa més difícil veure ni un sol pam de net en tot el panorama (Català o mesetari). El corruptòmetre peninsular està sortint-se d'escala i el nivell intelectual de la majoria de mitjans (des)informatius es troba a l'alçada del betum de les sabates d'en Torrebruno.

Mentrestant, els responsables de les retallades maregen la perdiu amb un suposat referèndum, ja ens han canviat la tisora per una motoserra, els aturats batem tots els records europeus, es criminalitza impunement qualsevol dissidència del discurs oficial i un tel d'amnèsia generalitzada impedeix que quasi ningú es pregunti com hem arribat fins aquí. (Estem convençuts de que CiU serà el nou Aloe Vera del segle XXI, doncs quan més se'ls investigui, més "propietats" se'ls descubriran!).  Exemples de lluita tant impresionants com els dels nostres germans Sahrauís ( mireu http://www.youtube.com/watch?v=KT480sFZsbY ) són del tot impensables en aquest país de panxacontentes i bocamolls, líders "carismàtics" amb els calçotets llufats i "pals de paller" pajillerus corcats de corruptes :-( A aquestes alçades, ja hem perdut fins i tot la sobirania alimentària i cada volta estem més propers a la situació del rai de "La Medusa".

Per això ens declarem obertament a favor de http://www.procesconstituent.cat/llistat-adhesions/ que ja sobrepassa les 26.000 adhesions. i ho fem amb el cap ben alt, bo i recordant que pel proper 1r de Maig cal que sortim totes juntes al carrer, a plantar cara, dons lo cristià no ens pot distreure de lo valent!

Continuem en caiguda lliure.

La situació econòmica, política i social, continua la inaturable caiguda lliure (que ens caracteritza els darrers anys), sense que veiem encara el fons del pou. Mentre, els cants de sirena governamentals asseguren que si agitem els braços podrem remuntar el vol. Però la dura realitat és que la caiguda s'accelera i el pes de la gravetat esclafa a milers de conciutadans, enfonsant-nos en la misèria més inhumana.

Poc ens consola el fet de que en altres llocs estan pitjor. Llegint l'esfereidor article de Yanis Varoufakis, (economista grec) http://casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=4084&titulo=NOTICIAS ens acollona pensar  que darrera anirem nosaltres.

El sistema capitalista patirà la mateixa disort que Ícar, per voler tocar el sol: L'escalfor fon la cera que mantenia enganxades les plomes de les falses ales. La diferència amb el mite de la Grècia clàssica, és que ens arrossega a totes en estavellar-se damunt nostre.
L'actual situació dels grecs és el futur inmediat que ens espera de manera ineludible. Recomanem un parell de documentals "Deudocràcia" http://www.youtube.com/watch?v=DH4sWNZH4vY  i  "Catastroica" http://www.catastroika.com/indexes.php per a fer-se una idea de lo xungo que pinta l'esdevenir.

I parlant de caigudes inevitables, el sense sostre que a diari arrisca la vida per endur-se els elements metàl·lics de la façana de l'antiga industria Iracheta S.L. qualsevol mal dia apareix rebentat contra el terra. Suposem que ja no deu tenir gaire a perdre, que davant la fam, prefereix el risc de mort. Ninguna assistència social ho evita i cap veïna anirà al enterrament. Com a molt, una esgarrifança al sortir al balcó a estendre la roba i descobrir el seu cadàver esparramat. Una hipòcrita llàgrima de condol i a cuinar el dinar els que encara s'ho puguin permetre. La vida és dura i insensible per tothom :-(

Amb la "justícia" girada d'esquenes i les lleis de cap per a baix.

Cada dia que passa, a cada declaració esperpèntica de la classe política espanyola i catalana, a cada ensopegada contra la dura realitat social que ens envolta, a cada cop de porra dels uniformats contra els honrats ciutadans que amb els nostres impostos els hi paguem el sou, augmenta exponencialment el nivell d'indignació general.

La densitat de la hipocresia del sistema condemna a l'asfixia qualsevol intent de que circuli l'aire fresc i imposibilita que s'escampi aquesta boira espesa que ens deixa esmaperduts. Les aigües estancades i putrefactes del que anomenaven "oasi català" no les depura cap estament judicial, ni la pudor a corrupte es dissimula amb la bandera d'un referèndum vinculant. Tacar de merda la quatribarrada no fa de bons patriotes!

Però mentre en Millet i en Barcenas, entre molts d'altres, corren lliures (gaudint impunement dels calers que ens han robat), mentre cada dia més persones es suïciden abans de ser desnonats de casa seva, mentre la "premsa lliure" criminalitza als desafectes al règim cleptòman que ens malgoverna,corren molt mals temps per a lo artístic. La legislació vigent amenaça de desallotjar un dels últims reductes de la cultura lliure que queda en el nostre maltractat barri: El centre social okupat i autogestionat de La Nave Espacial (C/Àvila nº 176), espai creatiu circense, de dansa, música, teatre i relacions humanes no mercantilitzades. El dia 28 de Maig tenen un judici-farsa com a tràmit burocràtic abans de fer-los fora. 
 
 Recullen signatures de suport en: https://www.change.org/es/peticiones/colectivo-art%C3%ADstico-autogestionado-la-nave-espacial-no-al-desalojo-de-la-nave-espacial
I pel Dissabte dia 20 preparen una jornada amb música (11h), dinar(14h) i cercavila (16h).

Nosaltres, des de l'Associació Veïnal de Can Ricart, ho tenim cada dia més clar: QUAN LA JUSTÍCIA SE'NS GIRA D'ESQUENA, CAL APROFITAR L'AVINENTESSA PER CLAVAR-LI UNA ESPECTACULAR PUNTADA DE PEU AL CUL!!!!!

Afortunadament, la por ja ha començat a canviar de bàndol:-) http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=yCJxxATuXNw

"Tanto monta y monta tanto, Isabel como Fernando"

La cèlebre frase peninsular que feia referència al govern dels anomenats "Reis Catòlics", continua , malahoradament, de rabiosa vigència i total actualitat.

Tant se val que sigui el marquès de Santa Isabel, el tripartit, Conveniència i Unió o l'estat escanyol: L'expoli del nostre patrimoni cultural, històric i econòmic continua sense aturador. Ara que s'ha dissolt el patronat de la fallida casa de les llèngües i que la part pública de Can Ricart ha tornat a mans municipals, tot continua com fa anys. Independentment dels títols de propietat i de la legislació vigent, Poblenou continua essent la zona cero de l'especulació immobiliària barcelonina i l'exemple més sagnant de com han fabricat l'anomenada crisi (a base de plans urbanístics on el bé comú se l'han passat pel forro de l'entrecuix).

Quan en Montilla era ministre d'indústria, Iracheta S.L. amb 35 treballadors va demanar ajut econòmic per trasladar la maquinaria de precisió (costava 65 milions de pesetes el transport i recalibratge) amb la que fabricaven vàlvules per la petroquímica de Tarragona i peces per la industria del automòvil. De lo contrari, es veien abocats a tancar l'empresa. La resposta del "senyor" ministre va ser que com que els foragitaven del recinte mitjançant la llei d'arrendaments urbans, escapava de la seva competència.

Fa poc temps, els regidors del P.P. en el consistori barceloní demanaven explicacions dels 22 milions d'Euros que el ministeri d'indústria havia invertit en el consorci de la casa de les llèngües. ??????? Però es que l'empresa pública Gisa diu haver invertit 2'6 milions en "acondicionar l'espai" !!!!!!!!?????????

Com que tot plegat, a més d'una encara li costa de creure, llegiu la notícia en BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/03/15/els-terrenys-de-can-ricart-tornen-a-ser-de-titularitat-municipal/?fb_action_ids=598643690164968&fb_action_types=og.recommends&fb_source=timeline_og&action_object_map={%22598643690164968%22%3A226903060782768}&action_type_map={%22598643690164968%22%3A%22og.recommends%22}&action_ref_map

Davant d'això i de la deixadesa de funcions del poder judicial, veient en la foto que adjuntem com un sense sostre arrisca la vida per endur-se la ferralla de la façana de l'antiga empresa Iracheta, el que encara parli de democràcia o és tonto o és corrupte o les dues coses a l'hora.

La veritable mascota del barri

El senyor Ritxi witxi ens ha dibuixat la veritable mascota del Poblenou. Ben cert és que alguna mala llèngua qualifica el resultat com a "hijo de perra" per la seva relació paterno-filial amb un gos parit en Palo alto, però això no va evitar que partits polítics, institucions i entitats socials l'han estat acullint de molt bon grat entre els seus braços des de fa molts anys.

Tot i el seu aspecte inofensiu, té potents propietats al·lucinògenes, com aquells gripaus que els llepes la pell i ho veus tot de color diferent. Fruit dels seus efectes damunt les neurones de qui l'adopta, hi ha qui fins i tot ha donat suport a ulls clucs al 22@ i les seves barbaritats urbanístiques.

L'aventatge principal d'en Cobri és que, al principi, no afecta a la salut de qui l'adopta, sinò a la dels seus veïns i veïnes. D'aquesta manera, al igual que la planta carnívora de la botiga dels horrors, pot creixer indefinidament. Però igual que aquella, a la llarga, devorarà als seus adictes poseïdors. I es que la que el tripartit ens venia com la millor botiga del món, ha acabat per menjar-se tot allò que més estimavem!

Enric Duran ( i d'altres), en la calçotada del Poblenou.

Fa tant sols una estona que hem omplert el pap amb una deliciosa calçotada desobedient en l'hort indignat del Poblenou. Coincidint amb la crida a la revolució integral i la jornada d'actes descentralitzats, el convidat d'honor ha estat el company Enric Duran. Ell no ha pogut estar entre nosaltres en carn i os, doncs s'ha vist forçat a l'exili polític, amb una petició fiscal de 8 anys i un ordre de cerca i captura dictada pel jutjat. Però el seu exemple de lluita ens acompanya i el nostre homenatge ha estat posar un dibuix seu de cap de taula.

Els que si que han vingut són les bones gents de La Teixidora, La Protestona, La Flor de Maig, exmembres de la plataforma veïnal contra l'especulació.... i totes les hortelanes de les rodalies i bona part del veïnat :-) 

Però ens segueix donant-nos molta grima  la presència entre tanta gent honrada, de destacats col·laboradors amb els plans urbanístics especulatius del 22@. Ens referim al "senyor" Manel Andreu i al "senyor" Joan Maria Soler, que sota la disciplina de partit de Iniciativa per Catalunya feien el joc del policia bo i el policia dolent amb ajuntament i A.V. del Poblenou. Dona ràbia i vergonya aliena que la resta del barri no faci res per passar comptes amb aquests indivíduos, per les seves gravíssimes responsabilitats en "consensuar" els plans urbanístics que ens empenyien descaradament cap a la gentrificació a canvi d'ells saben què.( sabem que en Joan Maria va "vendre" lo dels Pous del Món al Jean Nouvel, però caldria veure a quin preu ho va cobrar i quants dels 20 milions d'Euros de diner públic que va costar el parc es va embutxacar, mentre callaven davant l'escandalós P.E.R.I. de Diagonal Mar). El que si sabem segur és que a nosaltres no ens tornaran a enganyar, com quan en Manel Andreu va encobrir al Salvador Clarós i al Joan Roca quan ENS VAREN ROBAR LA LLISTA DELS CORREUS ELECTRÒNICS DELS SÒCIS DE LA COMPANYIA CIUTADANA DE CAN RICART, PER IMPEDIR QUE LA PLATAFORMA SALVEM CAN RICART ADVERTÍS DE L'ENDERROC QUE S'ESTAVA PRODUÏNT EN LES NAUS DE 1853!!!!!!

Ara que la seva opció política està en l'oposició, pretenen donar-se-les d'esquerranosos, però al veïnat de Diagonal 55 o a les afectades del P.E.R.I. del'eix llacuna, o a les afectades pel Parc Central, les varen deixar traïdes i fotudes en nom de la "renovació" del barri. Les seves "bones accions" respecte als sense papers del barri no poden rentar tant de pecats com  acumulen. Ja diu la cançó que en el tema del quintacolumnisme: "Si un traidor puede mas que unos cuantos, estos cuantos no lo olviden facilmente"

Però tret d'aquest regust amarg, per la presència d'aquests dos impresentables venuts a la subvenció municipal, la resta de la calçotada ha estat més dolça que agre. N'esperem ja la propera edició de l'esdeveniment.

Continuen desballestant-nos el patrimoni cultural del barri.

La destrucció del nostre patrimoni cultural continua sense aturador. La llarga agonia de l'únic Be cultural d'interès nacional (No tant sols del barri, sinò de tot el districte de Sant Martí de Provençals) http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_districte_de_Sant_Mart%C3%AD quasi mereix una eutanàsia digna.

 Una gran foguera de les vanitats que incendiés el recinte ( amb algun que altre corrupte tancat dins la torre del rellotge) o uns quants quilograms d'explosius que obrissin un cràter en les dures consciències dels "responsables" polítics. La complicitat per acció i omissió de l'ajuntafems i la conselleria de cultura no canvia, malgrat les sigles del partit malgovernant ho facin.

La imperiosa necessitat empeny cada dia més ferrovellers passavolants a desballestar el poc que encara queda en peus de les naus de 1853. La silenciada mort i posterior esquarterament del cadàver, sense enterrament oficial, sense plany ni dol per part de tanta entitat que s'omplia la boca "en defensa del patrimoni històric i arquitectònic", però amb alegre repartiment de les engrunes de l'herència, ens fastigueja profundament. Quasi tant fàstic, com veure conciutadans remenar les deixalles de la gran especulació per poder menjar calent i no del contenidor d'escombreries.

Activitats desobedients per la setmana.

Demà Dimecres, en La Flor de Maig, comença una campanya de suport mutu per catalitzar sinergies en pro de l'autorenda. Enfront de la misèria capitalista, cooperació i xarxes de treball conjunt. Pretenen organitzar sopadors setmanals i pel proper dimecres ja tenen preparat la continuació.

 http://recooperem.wordpress.com/


Diumenge, en l'hort indignat, la segona calçotada sediciosa i subversiva. Enguany, amb el company Enric Duran en l'exili (per deixar en evidència el sistema de concessió de crèdits) proposant-nos una revolució integral alegrement desobedient.

I perquè l'autosuficiència és la mare de la capacitat de resiliència, per Setmana Sant res millor que les jornades que s'organitzen en Ca la Fou.

http://www.calafou.org/ca/node/330 

La desobediència al sistema empeny la seva caiguda. I com la fruita podrida que s'esclafa contra la duresa del terra, deixarà esquitxat de puré pudent tothom qui estigui a l'ombra d'aquest arbre bord neoliberalista.

Que la terra et sigui lleu, comandante Chavez.

Ahir va morir un president patriota, dels que no amaguen cap comte corrent a Suisa. Ni un de sol dels polítics peninsulars postfranquistes li arriba a la sola de la sabata!

L'únic president que va dir alt, clar i amb totes les lletres que aznar era un feixista (previ al famós "porqué no te callas" del borbó). L'únic que acusà públicament a Bush de fer ferum de sofre, un dels pocs amb prou dignitat per a enviar als Ianquis al carall abans de permetre que emprenyin a un país veí.

Però la campanya mediàtica contra seu acusant-lo de dictador, populista o devorador de nens crus no ha conegut descans. Recomenem el documental de l'Oliver Stone http://www.youtube.com/watch?v=6xjXbH0FHUk   i aquest vídeo de l'Eduardo Galeano  http://www.youtube.com/watch?v=9I0WZFi99jw&feature=youtu.be

que en parlan per denunciar la difamació.

D'altres, però, repetint 1000 vegades la mateixa mentida pretenen aconseguir que ens pensem que és veritat. Un "rara avis" que rectifica despres de difamar d'oides el tenim en http://www.youtube.com/watch?v=KURJFZYCUV0&feature=youtu.be

Des de el nostre temps i espai petits, et desitgem un bon viatge cap on sigui que creiesis que traspaves. Fins a la victoria i més enllà, et dediquem aquest record i una canço d'en carlos Puebla http://www.youtube.com/watch?v=GPCnWJHx6xw 

Aquest Dimecres a les 18h al consulat de Veneçuela (Metro L1 i L4 Urquinaona) conentració d'homenatge a la seva dedicació a la lluita antimperialista.

El festival Pobrenou pel 8, 9 i 10 de Març.

Ja està publicada la programació del festival Pobrenou 2013 en:

 http://pobrenou.wix.com/festival#!__talleres-2013

La que serà la quarta edició d'aquest fenomenal festival autogstionat de les arts escèniques i performàntiques, es desenvoluparà entre La Nave espacial i Bolivianow. Malahoradament, Arkatraz ja no pot participar com en les edicions anteriors, per desalotjament i enderroc. Ens agradaria poder pensar que La Nave espacial correrà millor sort, davant el judici que el proper 28 de Maig té convocat al respecte de l'okupació de les naus abandonades (de les que es van empoderar ja fa cinc anys). Però molt ens temem que el judici sigui un simple paripé de tràmit i que l'esperit fantasmagòric del 22@ torni a sembrar de sal un terreny tant fèrtil per a la creació artística. Tant de bo que aquesta volta, les tornes canvien per a bé de tot el veïnat del barri, i que per molts anys conservem i gaudim d'aquesta riquesa cultural.  http://setmanaridirecta.info/noticia/torna-festival-pobre-nou-reivindicant-mes-que-mai-espais-alliberats

Decreixement: De grat o per força!

La fal·làcia del creixement econòmic indefinit, en un planeta on els recursos són limitats, s'estavella estrepitosament contra el mur de dura realitat. L'estafa piramidal i faraònica (mal anomenada crisi), amb la que topa de nassos tota il·lusió de futur, emergeix de l'oceà de mentides com iceberg titànic que ens condemna a un naufragi anunciat. La mamella de la Patxamama ja no raja. Mentre, l'orquestra mediàtica continua entonant valsos neoliberals, polques parlamentàries i balls de bastons descoreografiats.

Enfront d'això, nosaltres us proposem d'informar-vos mitjançant la magistral xerrada del catedràtic Carlos Taibo en la universitat de Toledo:
 http://www.youtube.com/watch?v=jtIBh_VSQa4

I un cop informades, posar-vos les piles i implementar els diferents processos amb múltiples accions concretes. Des de fer-se sòcia de una A.M.A.P. com La Unió del Poblenou i/o participar d'algun hort indignat del barri, associar-se a la Cooperativa Integral Catalana i/o l'Auera Social, fins recolzar accions més puntuals com la que s'esdevindrà el proper Dissabte en la Verneda. Convoca la Xarxa Comunitària:

3a TARONJADA RESILIENT!! COL.LABOREM AMB SANT MARTÍ LA VERNEDA EN TRANSICIÓ.
QUEDEM DISSABTE 2 DE MARÇ A LA PLAÇA SOLEDAD SOLEDAD GUSTAVO A LES 11h. PER FER COLLITA DE TARONGES ALS ARBRES DEL BARRI QUE FAREM SERVIR PER FER UNA MELMELADA BONÍÍÍÍÍSSIMA!! TOTES CONVIDADES!!!
Plaça Soledad Gustavo: Entre Selva de Mar i Julian Besteiro. Darrera de la xurreria que hi ha al costat del bingo de la Rbla. Guipuscoa. Metro Sant Martí L2.

La mateixa tarda de Dissabte, a les 18h en l'Aurea Social  ens explicaran que és això del Permablitz i gaudirem un concertet en directe, recital de poesia, menjar i beure i bona gent....

La Nave Espacial, amenaçada de desalotjament.

Una de les vergonyes culturals més grans d'aquesta dècada en la nostra ciutat ha estat el maltractament municipal sistemàtic als i les artistes de circ. L'amalgama pseudoanrko de la faràndula fonambulsta i cabaretera, nòmada i transhumant, mestissatge de lo políticament incorrecte i la transgresió de la lògica capitalista, és i ha estat molt mal vista pel consistori de la millor botiga del món.

En el nostre sofert barri del Poblenou, hem sigut testimoni de dues mostres d'aquest empobriment social i de la pèrdua d'una riquesa humana irrecuperablement irrepetible. La primera d'aquestes astracanades cafres la protagonitzà l'exconseller d'interior d'Iniciativa per Catalunya, El "Hippyflowers" Joan Saura, en foragitar a La Makabra del nostre recinte de Can Ricart, en benefici de l'especulació immobiliària que tantes vegades hem denunciat des d'aquest blog. La segona, el desalotjament de l'antic C.S.O.A. Artkatraz, al Carrer Almogàvers, del que també vàrem parlar abastament en el seu dia.
Ara sembla que volen rematar la trilogia, i a La Nave Espacial la volen condemnar a patir el mateix destí que llurs anteriors companyes. Però la destrucció d'aquest patrimoni "intangible" perjudica greument al veïnat, per "enriquir" económicament als traficants urbanístics, generadors dels allaus de misèria (en el sentit més ample del terme) que ens han colgat el futur sota tres pams de merda.

La bona gent que se curra festivals tant guapos com el del Pobrenou, haurà de marxar del nostre entorn, a la recerca d'una localitat prou intel·ligent com per a conservar  el regal de la seva existència. Un present com el que ens fan cada dia les malabaristes ditxaratxeres de La Nave Espacial, honrant les naus industrials abandonades amb la seva presència creativa i recreativa. No ens podem permetre el luxe de tornar a perdre-les per tercera volta, pel major profit lucratiu dels responsables d'això que en diuen crisi.

Que el bosc de corrupció no ens amagui l'arbre de Can Ricart.

La densitat dels esbarzers i de les enfiladisses que conformen el tupit sotabosc de les corrupcions no deixen passar la llum del sol. Literalment, no n'hi ha pas un sol pam de net en quilòmetres al voltant. La llista de "presumptes" (que ho neguen tot) i d'imputats (que "casualment" passaven per allí) va des de la sacrosanta institució monàrquica fins la més alta judicatura, i des de la presidència de la patronal fins els sindicats majoritaris (que, entre d'altres coses i com a tall d'exemple, estaven representats en el patronat de Caixa Catalunya mentre la presidia un "suposat" cleptòman del calibre de Narcís Serra i amb el seu silenci eren còmplices necessaris de la seva posterior bancarrota).

Entre aquest quatre punts cardinals de la geografia corrupte que magnetitzen el Nort de totes les brúixoles, tenim un triangle de les Bermudes (Atapeït de sobres, I.T.V.'s, casos Palau, i requalificacions urbanístiques diverses o vàries). Orientar-se i avançar sense moure's en cercles, dins d'aquesta selva curulla d'escurçons i sangoneres, no resulta gens fàcil.

El punt de referència d'aquest blog ha estat (Fins ara) l'escandalós cas de la destrucció de l'antic recinte fabril de Can Ricart (i rodalies), a mans de l'especulació immobiliària. Així que serem tant originals que girarem l'esguard cap els orígens, i mirarem que s'ha n'ha fet de la qüestió i del que l'envolta.

Un recinte fabril com el de Can Ricart enderrocat, per enriquir al Marquès de Santa Isabel amb una plusvàlua de 109 milions d'Euros. Una teòrica casa de les llèngues, que ha mantingut amb desenes de milions de diners dels nostres impostos a trepes, paràsits i xupons, per a literalment no concretar-se en res de res!!!!.  Llocs de treball, espais de creació artística i patrimoni arquitectònic, sacrificats a la totpoderosa deessa de la bombolla.

Però també en la vorera d'enfront, les coses són tallades pel mateix patró:

Durant l'estiu del 2010, l'amic Rafael del Barco Carreras explicava en el seu blog l'escandalós inici de Diagonal Mar
http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2010/08/john-rosillo-la-primera-piedra-de.html
Nosaltres, en la primavera del 2011 seguint l'assumpte, tenim publicat com va afectar al veïnat en:
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html
però en el 2004 ja hi havia el vídeo dels afectats, denunciant el seu cas, en:
http://www.desorg.org/media/video/flv320x240.php?file_id=334&project_id=1088

Amb tot això, cap policia, ni jutge, ni fiscal, ni periodista, ni partit politic amb representació parlamentària, ni entitat del barri o similar, va iniciar una sola investigació que conduís a tancar ningú a la presó!

Tampoc ningú està encausat pel bunyolític parc central del Poblenou, ni pel lamentable nyap de la plaça de les Glòries o pel ruïnós edifici públic del Fòrum. Caldrà que una examant despitada pategi el munt de merda del 22@ o que un expolicia sigui acomiadat sense finiquito d'alguna agència de detectius privats i entregui dossiers a discreció. Però potser llavors ja hagin caducat les penes i prescrites les multes, o arribi un indult incestuós, o un acord prostitutiu entre les dues parts putatives de ser amancebades....

El genocidi econòmic no coneix treva.

Avui, desgraciadament, tornem a tenim novetats luctuoses en front econòmic:
Mentre en l'illa de Mallorca es suiciden dos jubilats que estaven a punt de ser desnonats de casa seva per impagament, en la comunitat autònoma de la Catalunya central, directius de caixa Penedès robaren 31'6 milions d'euros per tenir una còmoda pensió.

Però, per si amb això no en tinguessim prou, en el front judicial........

Mentre a l'Enric Duran li demanen 8 anys de presó per deixar en evidència els tripijocs crediticis de la banca, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, considera que no havia de ser ella qui denunciés el suposat cas s'emblanquiment de diners per part de Jordi Pujol Ferrusola (i es queda tant ample)!!!!

En la nostra guerra de cada dia, sembla clar que aquella fàbula d'Alí Baba i els 40 lladres, era un simple conte per a nens, comparat amb la terrorífica realitat bèlica en la que ens ha tocat malviure.

 Amalgamant el camarot dels germans Marx amb la matança de Texas, dibuixariem un esboç cinematogràfic mig estrafet de sang i sutge, qual retrat robot de la consciència social imperant que ens rossega aclaparadorament.