dilluns, 31 d’agost del 2009

En el pecat urbanístic durem la nostra penitència.


Les esquerdes i fissures que esquarteren el barri ja no es limiten a provocar la substitució social de les classes treballadores cap a perifèries de menys disseny. Ara ni tant sols respecten a “la santa mare esglèsia”!.


La façana de la parròquia del carrer Pujades cantonada Marià Aguiló presenta aquest lamentable aspecte, coincidint amb el canvi de mossèn. Clar que també coincideix amb els 100 anys de la setmana tràgica i amb els aproximadament dos mil.lenis de la més antiga de les multinacionals.


Així doncs, l’aparició de les sacrosantes esquerdes pot tenir diferents interpretacions i la polèmica al veinat està servida. Serà una senyal del totpoderós? Quin deu ser el seu significat?. Entre dubtes metafísics, estan les parroquianes esvalotades.


Mentre, les esquerdes dels edificis més mundans, lluny d’elocubracions bizantines, continuen multiplicat-se com maledicció bíblica. En el pecat urbanístic durem la nostra penitència.

divendres, 14 d’agost del 2009

L'agressor va caure amb la porra a la mà i un altre arma a la mà esquerra.


...Llavors vam descobrir pels mitjans de comunicació de masses aborregades que l'agressor era un policia de la Generalitat.

L'arma no reglamentada era un Kubotan, l'altre, la porra que et pot obrir el cap, sí que és reglamentada.

Les escopetes que et poden deixar borni de per vida, que et poden matar, també està reglamentada.

Però és que han condemnat al presumpte agressor del policia agressor amb arma no regulada!!!

dilluns, 3 d’agost del 2009

Francesc Ferrer i Guardia o la temptació de la carn.


Diumenge al migdia, el centre social okupat autogestionat i a mig destapiar “La Teixidora” va ser testimoni joiós d’una magnífica jornada gastronòmica i cultural. Finalment vam parir dos paelles per tots els gustos; i les integristes de la pastanaga, absolutament refractàries a gaudir dels plaers de la carn, varen contraatacar la paella mar i muntanya amb una ofensiva verdulaire d’arròs sense xixa.

Els dos bàndols, numèricament igualats, van escurar amb delit fins l’última engruna dels seus plats i el conflicte culinari es va resoldre amb un armistici pacific que deixà la qüestió en taules.

Mentre digeríem tot plegat i després de la projecció del documental sobre la vida i obra de Francesc Ferrer i guàrdia, va ser el torn del debat al respecte d’aquest històric personatge, tant menystingut “oficialment”.

Les intervencions del respectable públic assistent, deixaren palesa una destacable diversitat de punts de vista polítics que reivindicaven llur memòria ( com a poc, reconeixerem militants de la C.G.T., la C.N.T., la C.U.P. de barcelona i fins i tot E.U.i A.).

Enriquits ideològicament i amb el ventre curat de penes, la voluntat generalitzada de repetir aviat l’event va ser la guinda del pastís que ens deixà un dolç regust de boca.

text i fotos Joan Marca