dijous, 29 de gener del 2009

La ciutat del Hereu s'enfonsa. (La ronda de felicitacions continua)


Ens alegrem profundament que aquesta ciutat de fireta, de cartó-pedra s'estigui enfonsant irremisiblement, poc a poc però sense pausa. Els negocis que es mouen en la Fira de Barcelona en son un bon indicador i cada vegada van a menys. Ara li toca al Saló de l'automòvil, abans va ser el Meeting-point i Construmat. La fira Bread and butter acaba de fugir de la ciutat, quina serà la següent?. Amb tot això, Hereu insisteix en la seva línea de comerciant i ens plantifica nous hotels encara que creixin damunt de la costa i sembla no adonar-se que la industria hotelera se'n va a norris. Omple la ciutat de forats, solars per a especular i la crisi nomès acaba d'arribar. Les empreses fugen de les torres d'oficines i busquen espais més petits en qualsevol altre lloc de lloguer més asequible.
Felicitats Hereu, la teva cobdicia està rematant una ciutat venuda al millor postor, llàstima que ara ningú dona un duro per ella. Felicitats alcalde!

dimecres, 28 de gener del 2009

La Teixidora està en venda.




Aquesta nit ja lluïa un cartellet al balcó de la Teixidora on es publicitava la venta de l'edifici. Una mera excusa per a justificar la seva clausura. Desprès de la manifestació, la tapia de la porta i el cartellet han acabat a terra. Una acció simbolica que ha despertat la curiositat de les autoritats ja que el desplegament de policia de paisà seguint-nos ha estat desproporcionada, i les cinc o sis furgones d'antiavalots dels mossos tambè ha evidenciat aquesta preocupació.
Caram!, la Teixidora en el 22@ ha resultat ser un gra en el cul que molestaba massa, caram, noi.

Crónica de la concentración solidaria

dimarts, 27 de gener del 2009

A Barcelona ens estan acotant el cel.

La brutalitat urbanística que caracteritza la política municipal de Barcelona avui ha estès els seus tentacles contra un espai autogestionat al cor del Poblenou. l'Ajuntament de BCN no podia suportar que alguna cosa florís fora del seu control i que a més donès tantes flors. La Teixidora ha estat un exemple en molts sentits, i s'ha fet sentir amb facilitat dins un barri castigat per l'especulació immobiliaria més salvatge. Les institucions una cosa així no la podien tolerar ja que un espai com aquest desentona massa en un barri del qual li han llevat tambè el seu nom originari, per l'asèptic "22@".
l'Esperit Franquista perviu al Poblenou, perviu dins les ments represores i obtuses d'aquesta colla de polítics que ens destrossen els barris. Casualment o no, coincidint amb el 70é aniversari de l'invasió de l'exercit mercenari Franquista a la ciutat de BCN, l'ajuntament directa o indirectament li ret omenatge desallotjant policialment la casa recuperada de "La Teixidora" de les urpes de l'especulació i la sentencia a una mort lenta. Un espai recuperat fa un any i escatx que fins fa ben poquet hi era ple de vida i exemple de civilitat. Recordem que aquest edifici, el local dels “Federals” ara "La Teixidora", va ser sèu dels seguidors de Pi i Maragall en el Poblenou; i com fa ben poquet, donà llum i color al barri. Eren els anys de la república, aquella república tan odiada pels monàrquics del nostre temps i que desprès de l'entrada del dictador Franco a la ciutat, l'edifici va ser incautat per la Falange. Avui, desprès de l'intervenció de la policia de la Generalitat, aquest edifici modernista ha estat entregat de nou als hereus d'aquell espoli.
Felicitats doncs als jutjes, als polítics, als policies ja que aquesta és la ciutat que voleu i la esteu fent a la vostra imatge i semblança:
Una ciutat
sens cap mena de dubte fastigosa!

Han desallotjat la Teixidora; de tot cor, felicitats Narvaez!

Convoquem per demà dia 28/01/09 a les 19h davant el centre social per manifestar-nos i fer sentir la nostra ràbia. Demanem a totes les persones que vinguin a fer soroll i cridar contra aquest nou desallotjament.
La Teixidora(c./Marià Aguiló, 35 Poblenou.)

El sr. Narvaez, regidor del districte de st. Marti no nomès fa la vista grossa davant dels enderrocs indiscriminats del Poblenou, dels focs provocats a les fàbriques catalogades com a patrimoni històric, de la destrucció sistemàtica d'un barri; tambè alenta l'expulssió de la gent més ferma del Poblenou. Felicitats regidor, avui rebràs un copet a l'esquena ben carinyòs del teu Hereu!
més info (laHaine)


Acció de solidaritat amb la Teixidora
A primera hora del matí uns desconeguts (i segurament encaputxats!) han titat ous podrits contra la seu d'Habitatge al barri de Poblenou! A més a més aquestes persones han realitzat una
pintada de suport a les persones resisint en aquest moment a dins del centre social okupat assaltat la Teixidora! Aupa la Teixidora!

diumenge, 25 de gener del 2009

Les tàpies de can Ricart cauen més que el preu dels pisos.


Fa mesos que tots i totes sabem que el preu dels pisos ha entrat en una cursa a la baixa i que va arrossegant a la resta de l'economia cap a la caiguda lliure d'un pou sense fons. La implosió de la bombolla especulativa, (que tant s'havien esforçat a inflar banquers, immobiliàries i els polítics que ens mal governen), hipoteca el futur de tota la societat.


Envoltades de tants enderrocs i enfonsaments
urbanístics a dojo, les tanques de can Ricart cauen imitant les accions en borsa de les immobiliàries; de la mateixa manera poden fer molt de mal als incauts que enganxin sota del seu pes mort.


Haurem de començar a pensar en no sortir al carrer sense casc, doncs ens juguem la vida en passar pel costat de les voreres que envolten el recinte, altre hora fabril. Les naus de l'interior d'aquest B.C.I.N. no desentonen gens amb el desgavell que les encercla; fer-hi una passejada entre les seves parets sense sostre per tal de comprovar el seu grau de degradació, és tot un esport de risc; ho afirmo amb coneixement de causa: Vidres trencats i cascots de tot tamany es barrejen amb ferros retorçats i punxes esmolades, emboscades entre les males herbes gegantines que amenacen els peus badocs, conformant tot un ecosistema d'aspecte post apocalíptic. Autèntic oracle del futur que ens espera entre les urpes del 22@.


fotos i text de Joan Marca

dissabte, 24 de gener del 2009

Un altre mort al 22@ o allò que el vent s'endugué.


El neoliberalisme urbanístic que fa niu en el 22@ continua cobrant-se el seu macabre peatge de vides estroncades. La permissivitat municipal amb les xapuces constructives, més o menys provisionals, posa en perill mortal el passejar de veïnes i vianants. Si fa uns mesos era un nen el que perdia la vida esclafat pels tubs "emmagatzemats" en un dels descampats del P.E.R.I. Diagonal Mar, ara ha estat una dona de 52 anys la morta sota la tàpia caiguda d'un altre descampat, al P.E.R.I. de l'eix Llacuna; diuen que la culpa la té el vent. Recordem que altres morts, com la de 5 treballadors (3 d'ells sense contracte) en un edifici en construcció d'Hàbitat, han quedat sense que ningú vagi a la presó. El vent s'endú les responsabilitats com si fossin cortines de fum.


Mentre escrivia aquestes ratlles de text, m'ha esparverat el terrabastall d'un altre tàpia caient damunt la vorera. Aquest cop ha estat al c/ Perú, entre el c/Espronceda i el c/ Bilbao. Desconec si alguna persona passava a prop o pel seu costat, però al baixar per a fer-hi fotos, he vist amb horror que, esclafat sota la runa, hi ha un carret de nen petit; tant de bo que, miraculosament, no calgui parlar de cap altre mort ni ferit greu.


La tanca caiguda mentre escrivia, obre un altre forat en el perímetre del recinte de can Ricart i augmenta l'esperpent d'aquest bé cultural d'interès nacional (màxima figura de protecció patrimonial), que sembla condemnat a seguir patint la mateixa dissort que fins ara. La novetat és que no sols correm perill de perdre per sempre aquest irreemplaçable tros de la nostra història; ara també correm perill de perdre la vida si caminem per les voreres que l'envolten. I és que cal anar amb molt de compte quant bufa impunement, el vent de l'especulació desbocada.


fotos i text de Joan Marca.

dimecres, 21 de gener del 2009

Comunicat de La Teixidora que ens el fem nostre.


Les amenaces dels qui volen silenciar les utopies del Poblenou...


Les amenaces dels qui volen deixar altra vegada abandonats

espais per al barri plens de vida...


Les amenaces de les administracions que no volen que ens

transformem per a la transformació social...


Les amenaces dels vergonyosos de sempre que ara diuen que

ens faran fora....


No ens aturaran!


No deixarem de teixir transformació, contestació, diversió i

acció!


I com que davant l'amenaça ens tornem més forts...


Volem omplir La Teixidora al màxim de vida!!


segueix

dimarts, 20 de gener del 2009

Com els agrada desallotjar! (info-Usurpa n564)


Ara sí, l'Ateneu Popular de Vallcarca ha estat desallotjat.

Ahir dilluns cap a les 8h del matí quatre furgones dels gossos d'esquadra van aparèixer per a desallotjar l'ateneu, i els operaris d'enderrocs portaven el permís per a tirar-lo a terra, aixi que van enfonsar el sostre per a deixar el local inutilitzat i enfonsat.

Durant el matí algunes persones es van concentrar davant de l'ateneu i van ser identificades. Aquesta tarda a les 20h(dimarts 20) hi ha un cercavila solidari convocat davant la biblioteca de lesseps. Recordem també que dimecres passat al matí també van ser desallotjades el CSO La Retaguardia i La Ventana Amarilla. Com els agrada això de desallotjar!

comunicat de l'ateneu

Usurpa 20/01/09

La Teixidora es concentra davant dels jutjats.


En el día de hoy, martes 20 de Enero, unas 40 personas se han concentrado delante de los juzgados de lo penal exigiendo que la jueza del juzgado número 20 retire la orden de desalojo cautelar contra este centro social.

Dos personas de la asamblea del CSOA La Teixidora han accedido al juzgado a entregar un documento, que han firmado unos 40 colectivos del Poblenou y de la ciudad de Barcelona, en el que se exponen 7 motivos por los cuales se defiende que la orden cautelar se ha tomado de una manera totalmente irregular.

Més info, font de la Haine.

dilluns, 19 de gener del 2009

Carta dels amics del casal okupat La Teixidora.


Hola familia,

A la teixidora seguim treballant per parar aquest vergonyós desallotjament, que es pot produir en qualsevol moment.


>> si desallotgen totes a la teixi!

Potser algunes de vosaltres ja sabeu que durant aquesta setmana hem estat buscant el suport de col·lectius del barri i de la ciutat amb un text titulat: 7 raons per a la retirada de l'ordre de desallotjament cautelar de la teixidora (http://teixidora.squat.net). Si coneixeu algun col·lectiu que s'hi vulgui adherir ens feu arribar el nom del col·lectiu a lateixidora@gmail.com.

I com no ens cansem de denunciar aquesta injusticia, volem mostrar aquesta força i recolzament rebut per seguir pressionant a la jutgessa. Aquest dimarts 20 de gener a les 13h us convidem a una concentració i roda de premsa davant de jutjats (Passeig Lluís Companys) per entregar la carta de suport . També volem presentar una demanda per abandonament contra la propietat i així mostrar que qui ha comès un delicte són ells i no nosaltres.

A més, la setmana que ve el csoa la Teixidora continua plena d'activitats. Però també volem animar als vostres col·lectius perquè l'ompliu encara més de vida (si teniu alguna proposta d'activitat escriviu a lateixidora@gmail.com).

dijous, 15 de gener del 2009

Les quatre crisi del apocalipsi.


Ja arriben, cavalcant desbocades a lloms del capitalisme globalitzat; truquen a la nostra porta amb l’esparverant intenció de quedar-s’hi: Són les quatre crisis de l’apocalipsi!

La crisi alimentària: Ha estat sempre present entre nosaltres; 2/3 parts de la humanitat sobreviu com pot a greus carències nutricionals. Però ja fa temps que es veu a venir que la insostenibilitat de l’agricultura actual ens aboca a la pandèmia de la fam generalitzada. El miratge dels transgènics és un solució enverinada que tant sols pretén omplir la butxaca de les multinacionals alimentàries.

La crisi climatològica: Tot just comença a fer-se notar, però els seus efectes seran molt més catastròfics del que estan disposats a reconèixer els seus causants. Les greus conseqüències del canvi climàtic empenyoren irreversiblement la subsistència de les generacions futures.

La crisi econòmica: És la que s’emporta tots els titulars. La responsabilitat de la premsa no es pot menystenir, doncs “l’opinió pública” és qui fa i desfà les alarmes socials, essent còmplices de banquers avars, constructors miserables i polítics corruptes, en tergiversar la realitat fins a fer-la virtual.
No podiem oblidar els nostres estimats okupes de l'ajuntament de Barcelona. En aquesta foto tenim per la banda esquerra a Escarp (PSC), desprès Hereu (PSC) i la Moraleda (PSC), i per darrera alguns pitufillos. Certament podriem haver apuntat més amunt i quedar-nos nomès amb la il.lustració de Putin i Bush, però com que els d'aquesta foto no poden amagar la seva responsabilitat en la putrefacció de les coses, i els hem de suportar directament, tambè han estat escollits per a il.lustrar aquest escrit.

Però la crisi més xunga és transversal a les altres tres; s’ha passat “de adorar al becerro de oro” a “adorar al oro del becerro”, amb tot el que això comporta, en forma de crisi de valors ètics. El que es pot anomenar “bombolla primermundista” aïlla a la gent, alienant-la fins a l’apatia social absoluta. Però el tantsemenfotisme generalitzat dels panxacontents, amenaça de transformar-se en histèria caòtica així que arribi el desabastiment als prestatges dels supermercats. La recerca de sortides individuals als problemes col·lectius de la magnitud dels que ens venen damunt, sols agreujarà les coses.

I no hi ha cap solució? Que s’hi pot fer davant de tant desori?

Els canvis per a sortir del fangar han d’esser radicals. Per començar caldria expropiar els beneficis especulatius que han rajat a manta cap a les butxaques d’uns pocs privilegiats. S’han d’enviar tropes als paradisos fiscals, detenint i jutjant als banquers per crims contra la humanitat. Pot semblar il·lús creure que això pot passar, però el que és realment de bojos, és continuar com fins ara, donant suport a un sistema tant pervers com maligne. Cal descavalcar als malfactors responsables de dur-nos a galop fins als penya-segats del no retorn i que paguin pels seus actes execrables.

Joan Marca i Tristan , President de l’AAVV de can Ricart.

dimecres, 14 de gener del 2009

PROU DESALLOTJAMENTS!



Hi ara què? Un nou solar per a especular i deixar un barri orfe d'espais amb vida, vida vívida!


Avui la policia del sr. Saura ha desallotjat els casals recuperats de l'abandonament "La retaguardia" i "La Ventana Amarilla", al barri de Gràcia.



Demà dijous a les 20h concentració solidaria a la plaça de Mañé i Flaquer
.

La revolta Grega com a exemple!

Noticia d'indymedia: Transporte de armamento de Estados Unidos a Israel desde Grecia: ¡Cancelado!

El sábado, 10 de enero, el Frente Popular por la Liberación de Palestina convocó “al movimiento griego, el pueblo griego y todas las fuerzas progresistas a parar el envío planeado de armas estadounidenses a Israel desde el puerto griego de Astakos” [Convocatoria en inglés en Indymedia Atenas]. Durante los dos días siguientes, decenas de grupos a lo largo del país respondieron a la llamada, convocando a una manifestación y al bloqueo del puerto de Astakos el jueves, 15 de enero.
Tan sólo un día más tarde, ¡el transporte de armamento ha sido cancelado! Una pequeña, pero significante victoria… Saludos fraternos a nuestros hermanos y hermanas en Gaza.

Tota la font.

dissabte, 10 de gener del 2009

Han firmat l'ordre de desallotjament! (La Teixidora)

La presumpta màfia institucional vol fer fora del Poblenou a la bona gent del casal okupat
"La Teixidora" en qualsevol moment.
Estem en alerta!

La Universitat Lliure s'oposa al desallotjament del CSOA La Teixidora

dimarts, 6 de gener del 2009

Els incendis a Poblenou, no acostumen a venir sols.



Ja comencem a estar tristament acostumats, al barri; i el cas és que sembla que el foc crida al foc. Però l'incendi que ahir va portar el fum i les flames de nou a tocar del recinte de Can Ricart, és dels que no apareixen als mitjans. Ahir a la nit (5 de gener), el que es va cremar va ser una "xabola" on s'aixoplugaven 6 persones en poc més de 30m2 mal comptats.

És evident que el fet de que torni el barraquisme al barri no convé que s'expliqui gaire.

Centenars de persones malviuen aixoplugades entre les runes dels enderrocs, en els molts descampats que els edificis de Diagonal Mar han deixat entre ells. A l'ombra de milers de pisos sense vendre es poden recollir ferros i cartrons pel drapaire. Mentre, els serveis socials del municipi llueixen per la seva absència. En la millor botiga del món, els pobres no són clients benvinguts.

L'anomenat quart món, tant real com invisible, comparteix en silenci el mateix entramat urbanístic que utilitzem la resta. Les adversitats de la climatologia hivernal les han de mitigar amb gran precarietat i els incendis accidentals, troben camp adobat en aquestes circumstàncies. Per sort, no van haver-hi ferits, però sis persones ja indigents, van acabar de perdre el poc que tenien. Un regal de la nit de reis més propi de la monarquia Borbònica que dels mags d'orient.

No em vist pas aquest cop al "senyor" regidor del districte amoïnar-se pel que passava sobre el terreny, i és que en Paquito Narvaez amb l'incendi del passat dissabte es coneix que ja va omplir la seva quota setmanal. Si hagués d'aparèixer per tots els incendis que hi ha al barri, podria acabar fent ferum de sofre; i electoralment podria veure perjudicada la seva imatge i perdre algun vot. Tothom sap que el quart món no importa gaire als seus electors.

diumenge, 4 de gener del 2009

Crema l'enèsima nau ex-industrial a Poblenou!


Ca l'Alier en flames. Un dels cinc incendis que va patir en aquell mes de setembre de 2007.

Altre cop hi ha hagut foc i fum dins d'una nau que, fins no fa gaire, donava llocs de treball a les veïnes i veïns del barri.
Altre cop hem vist al "Paquito" Narvaez (alias, er neng de l'excavadora) sortir per la B.T.V. (la tele de l'ajuntafems barceloní) a no donar explicacions: Que si la nau estava plena de squaters, que si era un niu d'immigrants sense papers, que si es feien festes il·legals, que si patim, que si patam.
Com és de fàcil criminalitzar l'okupació, bo i fent-la servir de cap de turc. I quan es té una televisió, què fàcilment es pot fer pressió mediàtica per a convèncer als jutges de la imperiosa necessitat de tramitar desalotjaments cautelars amb caràcter d'urgència.

El que no diu mai "er Paquito" és el perquè de tanta nau socarrimada en el barri. Mai no explica la responsabilitat del 22@ i dels seus tripijocs en la destrucció del teixit industrial poblenoví.

Com és que encara ningú ha estat acusat dels incendis en can Ricart?.

I com és que en dues setmanes ca l'Alier va cremar mitja dotzena de cops?.

En els dos casos hi havia contractat un servei de seguretat privada que vigilava els recintes i que se suposa havia d'impedir que se cremessin. I vet aquí que quan hi van viure unes families prou conegudes al barri (families galaico-portugueses) mai va passar res.

La hipocresia del regidor del districte ens recorda a la de la seva còmplice de partit, la col·lega De La Vega, a la que acabem de veure per la seva tele (T.V.E.) demanar que s'acabi el soroll d'armes en "terra santa". També s'oblida aquesta "senyora" que el govern que vicepresideix deixa fer molt bons negocis a les indústries de la guerra venent armes als israelís.

Els gestos i les postures, les polítiques de pintura i maquillatge i la manca de vergonya descarada amaguen tant de maquiavelisme per part del P.S.OE. que ens espanta: Quina serà la propera que ens facin? Fins quan la majoria de la població seguirà tant alienada com per a creure aquest munt de mentides acumulades?.
Ens agradaria sentir aviat alguna convincent resposta, ni que sigui escoltant-la com un llunyà brogit del vent.

divendres, 2 de gener del 2009

De la sequera hidrològica a la sequera creditícia, anem fent la travessa pel desert.


L'any que acabem de deixar enrere començava amb una sequera hidrològica qualificada d'emergència nacional pel conseller Baltasar (L'agnòstic que pregava a la verge). Culpar al cel de que no plogui era la solució més fàcil pels autoanomenats ecologistes, obviant la seva responsabilitat "de govern" en la Generalitat i l'ajuntafems barceloní. Semblaria que votar P.E.R.I.s com el de Diagonal Mar no ha estat culpa seva, o que els plans urbanístics que dissenyen fossin sostenibles.

També sembla que la sequera creditícia desfermada últimament sigui cosa dels bancs Ianquis; Que la fera del capitalisme salvatge que depreda els recursos naturals quedi lluny de casa seva. Els 6.000 nous pisos construïts entre el Fòrum i la plaça de les glòries, (la majoria acabats i sense vendre), no sembla que hipotequin el futur de la banca escanyola, que el problema està causat pels consumidors que no consumeixen.
Doncs ja tenim culpable per a les dues sequeres: Els consumidors; en el primer cas per consumir massa aigua i en el segon per no comprar prou productes.
I entre sequera i sequera fem la travessia pel desert, sense ni idea d'on trobar un trist oasi i perseguint els mateixos miratges que fins ara.

Continuarem assedegats de solucions racionals i sense un sol esquitx d'assumpció de responsabilitats. El capitalisme, encara que no tant ferotge com el pintaven, no escarmentarà. Igual que en la fàbula de la granota i l'escorpí, està cantat que aquest conte acabarà malament.

dijous, 1 de gener del 2009

Els urbanismes dels espais de ficció o Alícia en el país de les avarícies en el 2009.

Estèrils deserts d'enderrocs i pisos buits a uns preus tant estratosfèrics com l'alçada de la torre Agbar; habitatges deshabitats que no trobaràn cap comprador; cases que no compliran llur finalitat social i que hipotequen amb la seva construcció molts Km2 de territori en termes de petjada ecològica.

Aquesta és una de les moltes cares del polièdric 22@.
D'altres son facilitar la instal·lació de les industries de la guerra al Poblenou, la substitució social de les classes populars dels seus antics espais de vida, la liquidació de centenars de les petites i mitjanes empreses de l'economia real per tal d'especular amb els terrenys, el tancament dels espais creatius que aixoplugaven una amalgama d'artistes interdisciplinaris, la demolició d'un patrimoni històric Català irrecuperable .........

Tot això i més amaguen les noves façanes de disseny del barri, enlluernants com la calba d'un venedor de creixepels. Impactant espectacle pirotècnic d'acer i vidre que pretén sense sortir-se'n, amagar massa barbaritats comeses.

Com li passava a Alícia en travessar a l'altre banda del mirall, https://www.youtube.com/watch?v=XgR1LEjsMu8 el que hi ha darrera dels plans urbanístics del tripartit és un món surrealista on la boira de l'avarícia eclipsa qualsevol llum de racionalitat. Tot un reguitzell de personatges grotescos li fan el joc a la malvada reina de cors que governa un autèntic imperi del terror. Sota l'amenaça de decapitació de qualsevol que s'atreveixi a contradir-la, la monarca exerceix la tirania més dèspota i menys il·lustrada damunt els seus soferts súbdits. Així, la majoria d'entitats del barri tenen la llengua de color negre, de tant llepar el cul per on el 22@ ens inunda de merda fins el coll.

I ja no sabem a quin sant encomanar-nos, per a que escampi tanta cortina de fum infumable.

AAVV
DE CAN RICART comissió de salubritat. Fotografia de Joan Marca, des dels "jardins" de can Ricart.