dimecres, 29 de juny del 2011

violència hospitalària convergent.



RETALLADES PERSONAL:

Proposta d’ERO: 194 treballadors al carrer: interins i fixes:

24% metges; 26% personal no assistencial i 50% infermeria

RETALLADES ASSISTENCIALS:

Hospital del Mar:

UH10 tancada.

Tancament de la UH30 i UH70 durant els mesos d’estiu.

Centre Fòrum:

Tancament de 20+12 llits de llarga estada.

Tancament de les urgències psiquiatra Fòrum.

Hospital de l´Esperança:

Tancament d’urgències.

Tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència.

Reorganització interna de quiròfans: 140 IQ menys.

Eliminació IQ: COT i Oftalmologia.

En general:

No es donen berenars (només als diabètics)

No es dona aigua amb els àpats.

En cas d’una hipoglucèmia, costa trobar suc i iogurts a la nevera.

Material de pèssima qualitat: bolquers, empapadors,..

Reducció de material, fàrmacs i instrumental (2ª QX)

Ja no es canvien cada dia els llençols.

Kaleborroquisme tripartit.


Ahir s'acomiadaven del càrrec, (sense càrrec de consciència que valgui), alguns dels kaleborroquistes de despatx i corbata que tanta violència immobiliària han causat contra la nostra societat. En Paquito Narvaez, àlies el padrí de l'excavadora, confessava desacomplexadament haver exercit d'alcalde del districte i no de regidor. El cacic de sant Martí deixa darrera seu un arxiplièlag de solars i descampats, com cicatrius mal tancades en els teixit econòmic, que visualitzen l'especulació que ha peixat.

Per a mostra, les fotos adjuntes de la cantonada del carrer Taulat amb el carrer Sant Francesc, on uns dipòsits sospitosos d'amagatzemar qualsevol substància industrial, estan abandonats a la intempèrie, posiblement contaminant l'ecosistema de les veïnes que viuen a la vora. no hi ha cap inspecció municipal que s'encarregui d'exigir responsabilitats ecològiques si algun abocament "accidental" per la corrosió del metall s'allibera al medi ambient urbà.

Un altre acomiadat de la regidoria, en Garcia Bragado, potser acabi pagant amb pena de presó el seu pas pel consistori. Però tenint en conte que qui el jutja és l'autoanomenada justícia de l'estat escanyol, no alberguem gaires esperances de veure el moment en que entri en Can Brians per una temporada.

Tampoc la Imma repeteix en la poltrona. Plorava per deixar la feina com si fos una víctima del desnonament bancari que afecta cada cop a més famílies. La planificació urbanística d'inflament de la bombolla que va votar, bo i voleiant consignes "antisistema" des del 10.000 Euros mensuals de sou i el cotxe amb xofer oficials, deixa el llistó del lerrouxisme en un nivell difícil de superar.

dilluns, 27 de juny del 2011

Xerrada molt recomenable per aquesta tarda.

El dilluns 27 de juny sortim de la plaça Catalunya i anem als barris. La Comissió d’Horts de l’assemblea de Poblenou acollirà de la mà de l’hort (in)dignat de la plaça catalunya ( http://hortdignebcn.wordpress.com/2011/06/24/dilluns-27-de-juny-taller-sobre-agroecologia-i-democracies-emergents/ ) un taller sobre Agroecologia i Democràcies Emergents amb Àngel Calle, professor de sociologia a l´Instituto de Sociología y Estudios Campesinos (ISEC) ii coordinador del llibre “Democracia radical”.
Dilluns 27 de juny a les 19.30 h
C/ Llatzaret 13 (Laboratorio Symbolon)
L4 Poblenou

No te la perdis!

dimecres, 22 de juny del 2011

No em cridis, que no et veig!


"No me grites que no te veo" seria un bon títol per a la pel·lícula tragicòmica de l'altre dia en la porta del parlament.

"A dios rogando y con el mazo dando" com a subtítol de la versió bodevíl de l'esdeveniment, enverinat per les fal.làcies oficials:
La desvergonyada mentida de qui s'amaga darrera d'una deficiència física per tal de fer-se la víctima. MISERABLE!!!
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tY6UCtNjLf4
( Mentre, desenes de milers d'estafats per la llei de la dependència, voldrien cobrar la meitat de la meitat del que s'en porta mensualment aquest "pàjaru embuster")

En l'altre costat de la barricada, Joan Roure, ferit a l’oïda amb una bala de goma:


http://blip.tv/acampadabcn/joan-roure-ferit-a-l-oi%CC%88da-amb-una-bala-de-goma-5248148


La ferida en l'oïda d'un manifestant pacífic i les mentides d'un diputat no surten pas en els mitjans de comunicació públics. Veure la Rahola i el president de la FAVB discutint davant del Cuní:

http://www.tv3.cat/videos/3585952/La-FAVB-va-dir-clarament-que-no-convocava-a-un-bloqueig-al-Parlament

La manipulació és tan escandalosa que, si hi hagués justícia, seria de jutjat de guàrdia!

dimarts, 21 de juny del 2011

La dictatova s'endureix

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/425472/index.php

Els Mossos d’Esquadra han denunciat 13 persones que el febrer passat van tractar d'evitar el desallotjament d’una família d’origen ghanès a Vic, segons informa aquest dimarts ‘El País’ (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Mossos/denuncian/primera/vez/vec). Les accions ciutadanes per evitar els desnonaments han pres força amb l’aparició del moviment del 15-M però aquesta és la primera vegada que la policia hi respon amb una denúncia judicial.

Els fets van tenir lloc el passat 9 de febrer al número 8 del passeig Pep Ventura, quan una seixantena de persones va intentar boicotejar el desallotjament d’una família formada per una parella, un home i una dona embarassada, i els seus dos fills, d'un i sis anys. Després d’alguns moments de tensió, sense incidents, els Mossos van poder efectuar el desnonament.

Tres mesos més tard, al maig, 13 d’aquelles persones van rebre una citació judicial per presumpta desobediènc ia i resistència a l'autoritat. Es tracta de la primera vegada que la policia catalana porta davant del jutge un fet d’aquest tipus. El judici de faltes, que se celebrarà el proper mes de juliol, pot acabar amb una multa d'entre 50 i 300 euros per a cada denunciat.

Una d’aquestes persones és l’exregidor de la CUP Quim Soler, qui ha assegurat al ‘El País’ que “l’únic” que van fer aquell dia va ser “donar suport a les famílies amb unes pancartes”. Soler i l’advocat d’un dels inculpats, Antoni Iborra, opinen que la denúncia forma part d’una estratègia perquè la gent - sobretot els seguidors del 15-M - desisteixi de boicotejar els desnonaments.

Vídeo d'aquell dia : http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_99999/16713/16713_5032.mp4/concentracio_suport_una_familia_vic_que_han_desnonat

dilluns, 20 de juny del 2011

La violència urbanística continua colpejant el barri.


La kaleborroquista especulació immobiliària fueteja brutalment milers de metres quadrats de territori poblenoví. Les cicatrius en el paisatge, en el paisanatge i en l'economia productiva, de tanta violència urbanística desmelenada, supuren pus com ferides mai curades. Infectats pel virus de la cobdícia, s'oblida la funció social dels terrenys i es permet que tota mena de merdes, insectes i vegetals feréstecs els cobreixin impunement.

Avui hem fotografiat el descampat de la vorera d'enfront de can Felipa, com a mostra del que en el seu temps eren habitatges, petits comerços o naus industrials i tallers diversos. Una tanca cutre amb el candau trencat i que s'obre amb un cop de vent, amaga de la vista dels passavolants un niu de ronya que cria puses i mosquits, paneroles i rosegadors. S'hi van acumulant deixalles que les males herbes dissimulen a la vista, però que van fent gruix d'amagatotis.

Per a que quedi constància gràfica, teniu les fotos publicades en :

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.226137854082222.

Perquè les normatives de civisme no expropien a preu de cadastre la propietat?

Com es tolera la desvergonya d'aquesta banda de pirates de despatx i corbata que s'enriqueixen empobrint-nos?

Les respostes cal anar al consistori municipal a escodrinyar-les!

diumenge, 19 de juny del 2011

Manca carrer per a encabir tanta indignació.




Conscients de la impossibilitat d'apretar-se el cinturó i abaixar-se els pantalons al mateix temps, centenars de milers de catalanes han omplert a vessar el trajecte de la manifestació d'avui.

Pancartes casolanes de tota mida i aspecte, han donat color a la sonora i atapeïda passejada. Si de nosaltres depengués, el premi a la més millor se l'enduria el cavall de Troia fet d'urnes a mig omplir de vots, Us deixem amb algunes de les fotos de les que més ens han agradat. La resta estan penjades en:

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.

i ja hi ha uns primers vídeos:

http://www.youtube.com/watch?v=o-PAKOL6MNE

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=UYCZJUECbJA#at=13


dissabte, 18 de juny del 2011

Diumenge 19J, el carrer serà nostre!

La indignació és cosa de totes. És molt important que diumenge 19J a les 5 de la tarda hi siguem moltes a plaça Catalunya. Contra el pacte de l'euro i les retallades, les persones indignades diem prou. Ens hi juguem el futur. Feu difusió. Si cadascú porta 3 amics, la mobilització serà imparable.

19J! TOTS I TOTES AL CARRER!
Poblenou unit cap a la Manifestació:
15:15h-->Rotonda del Casino (Rambla Poblenou-c./Ramón Turró) direcció plaça de les Glòries.
16:00h--> Trobada a la pl. Glòries amb gent dels barris del Clot, Verneda, Nou Barris, Poblenou i Horta-Guinardó per anar juntes a la mani de plaça Catalunya.
17:00h--> Inici de la MANIFESTACIÓ a plaça Catalunya

divendres, 17 de juny del 2011

Kaleborroquisme en la millor botiga del món.

Segons afirma l'Artur Mas, abans d'ahir el kaleborroquisme d'una violència extrema campava alegrement per la banda externa de les reixes del parc de la ciutadella. Guerrillers urbans difusos, llençaven la pedra i aixecaven les mans, disfressats de hippy-flowers pacifistes.

En 1984 els kaleborroquistes eren els convergents http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1984/05/31/pagina-17/32835981/pdf.html i van quedar tan impunes com els que es "guanyen" els escons amb finançaments delictius i crèdits bancaris a fons perdut.

Avui amenacen amb cercar noves mesures policials davant d'aquest perill pels demòcrates "de tota la vida". Traduït significa: morts els perroflautes, s'acaba la ràbia!

Tota la tragicomèdia de victimització dels responsables polítics i de criminalitzar la indignació popular ja la varem veure en l'anomenada primavera àrab. Els sistemes polítics corruptes amenaçaven amb el caos més absolut si ells queien, i s'auto-oferien com a mal menor. Aquesta "cançó de l'estiu" ja la tenim massa sentida! A més, els tenors desafinen i el libreto és d'un carca que esparvera. Definitivament, són mals temps per a la lírica.

Tot i així, l'art de gravar en vídeo està deixant evidències gràfiques del desencaix entre la realitat i les versions oficials dels fets. Tenim des de la foto del company Enric, que atacà a cops d'ull la porra d'un agent dels mossos, fins un grapat d'enllaços que recomanem per tenir una imatge de conjunt de la polièdrica amenaça a les llibertats peninsulars:

Missatge d'Anònymous als policies de tot l'estat:
http://www.youtube.com/watch?v=pxadZ_k_zFM

Vídeo de l'assemblea social del Poblenou:
http://blip.tv/assembleasocialpoblenou/assemblea-social-del-poblenou-del-8-de-juny-5277669

Vídeo de les càrregues policials al C/ Pujades:
http://www.youtube.com/watch?v=1oNmuF1ptUk

Vídeo de la càrrega davant del Zoo:
http://www.youtube.com/watch?v=ILO8oMVDE2s

Els mossos peguen a gent asseguda pacificament
:
http://www.youtube.com/watch?v=Zw8vSoMeLBM&NR=1

La primera violència davant del Parlament:
http://www.youtube.com/watch?v=VsoaH-t8BXY&feature=player_embedded

"Pastorejant" la premsa desafecta, impedint que facin la seva feina:
http://www.youtube.com/watch?v=RjT4-uY2mfE

Secretes esbroncats per un ciutadà indignat:
http://www.youtube.com/watch?v=LIIEmhTdOPE&NR=1

Qui són els violents?
http://www.youtube.com/watch?v=ZTONyRPId-U

Magnífic resum de la jornada:
http://blip.tv/okupemlesones/aturemelparlament-que-no-ens-despistin-5280786

Convocatòria pel Diumenge 19:
http://www.youtube.com/watch?v=bLEjoWhgxx8&feature=related

Ens veiem pels insegurs carrers de la ciutat comtal!

dimecres, 15 de juny del 2011

Els professionals de la violència.

Qui són els violents? No hi ha cap manera més fàcil de desprestigiar un moviment que fent que sigui violent. I això, per als Mossos, és ben fàcil amb els secretas infiltrats. Diversos indignats denuncien que els autors de les pintades amb esprai, que després van ser "retinguts" pels mateixos indignats perquè la policia els detingués (la qual es va limitar a registrar-los, que estrany...), eren Mossos infiltrats. Com és que els parlamentaris han entrat a peu amb tan sols dos o tres Mossos protegint-los? Per deixar que els violents o els infiltrats poguessin agredir-los, i així deslegitimitar la protesta que, recordem, va ser convocada com a pacífica i així ha estat excepte per una minoria que és la que ha sortit a totes els TV.

ATENCIÓ: MIREU AQUESTs VÍDEOs!!!

http://www.youtube.com/watch?v=ZTONyRPId-U

http://www.youtube.com/watch?v=LIIEmhTdOPE&NR=1

Veureu qui són realment els violents!!!

http://link.brightcove.com/services/player/bcpid28066806001?bckey=AQ~~,AAAAAHElSxs~,m-RjSny18hDeKSaEWdJWHV3zyrQPcRUB&bctid=993691557001

També és interessant llegir aquest article:Estrategias del poder para desprestigiar movimientos sociales: el caso #parlamentcamp Més informació a:

https://www.facebook.com/Acampadabcn?sk=wall
https://acampadabcn.wordpress.com/
https://twitter.com/#!/acampadabcn
https://twitter.com/#!/search/%40parlamentcamp

Parlamentaris catalans, víctimes de despietades agressions verbals.


Els directament responsables de la violència econòmica que patim milions de catalans, avui han estat agredits verbalment al intentar accedir als seus llocs de treball. Milers de joves sense futur, "danys colaterals" condemnats a l'atur o la immigració pel sistema, s'han amalgamat amb afectats per l'estafa immobiliària i antisistemes diversos per encerclar el parc de la ciutadella.

Més d'un exaltat ha portat a la pràctica la consigna d'escupir damunt la calba dels cretins, i fins i tot, algun parlamentari denuncia que li han robat la cartera quan, gallardament, pretenien travessar xino-xano la concentració d'indignats. La Marina Geli ha necessitat la protecció del servei d'ordre dels manifestants per garantir que, acostumada al cotxe oficial i davant el repte de caminar ella soleta entre tanta gent, no trencaria un tacó de les sabates i ensopegués i prengués mal.

La fúria sonora ha colpejat amb vehemència els sensibles timpans de ses senyories. Impetuoses escridassades ultratjaven la pau social i furioses consignes han arribat a provocar una lleugera lipotímia a una diputada que passava per allà. Altres representants de la sobirania democràtica s'han hagut d'atapeir dins les furgonetes d'antiabalots, com minibusos en hora punta, per complir amb llur jornada laboral. L'antic mal nom d'aquests vehicles ( àlies tocineres) ens ha vingut altre volta al cap per no sabem ben bé per quin mecanisme del subconscient.

Però sens dubte, la imatge del dia ha sigut veure un grapat de parlamentaris catalans tancats en comissaria. Ha estat en la que la Guàrdia urbana te dins del parc de l'estació del Nort, i no en condicions d'acusats de res il·legal. Sembla que era la opció amb més garanties per salvaguardar llur integritat física, de l'atac d'indignació de gent sense miraments. Tampoc no sembla que els hagin tancat en cap cel.la, com si fossin els animalons del zoo que tenen per veïns, i que fins i tot han rebut alguna infusió de tila per pair un esmorzar tant mogut.

I és que els carrers de les nostra ciutat són cada vegada més insegurs i de vegades tempesteja a ple sol. Ja no són sols els turistes japonesos els que han de tenir ulls al clatell i protecció policial per transitar per la via pública!

dijous, 9 de juny del 2011

Can Batlló pel poble!

Ja arriba el dissabte 11 de juny i el barri de la Bordeta i Sants entrem al polígon industrial de Can Batlló.

Aquí tenim el vídeo a on veiem Can Batlló i sentim els per quès i el cóm transformarem 14000 m2 d’espai especulatiu en espai per al barri, per a les veïnes i per a tothom que treballa per una societat digna i cooperativa,

http://vimeo.com/24545336 .

La Xarxa d’Intercanvi de Sants us proposa un intercanvi, a Can Batlló farà falta:

- Taules grans, mitjanes i petites, també podeu portar dos cavallets i ja trobarem un tauló. Cadires. Moqueta. Llibres. Testos amb plantes. Cordes.

Portem aquest material el dia 11 a les 11 del matí i el deixem als murs del costat de la porta d’entrada a Can Batlló, carrer Constitució 19.

Si no teniu res material per intercanviar, no us amoïneu, per que, encara més, necessitem la força de la vostra presencia per bufar i bufar i la porta obrir.

dimecres, 8 de juny del 2011

La part privada del negoci de Can Ricart.

La part del negoci immobiliari "privat" del conjunt industrial de can Ricart comença a visualitzar-se. Excavadores i camions, mouen i foraden uns 500 m2 de superfície. "Senyors" amb carpetes sota el braç, fotografien l'escena i signen documents i autoritzacions. Davant un clot en forma de nínxol semblaria que enterressin la veritat de l'especulació. La fressa de la maquinària torna a ressonar en les orelles veïnals, com volent ensordir els crits de denúncia davant de tant de lladregot.

Mentre, en la part publica del "negoci", ha baixat considerablement l'activitat deconstructora. Un cop despullades de sostre les naus de la futura casa de les llengües, l'aigua de pluja s'acumula per tot. El cadàver de l'antic recinte fabril, altre hora aixoplug de 250 llocs de treball, continua patint l'esquarterament desvergonyit dels especuladors, amb el vist-i-plau de tot l'arc parlamentari català.


La salomònica decisió del llavors conseller de cultura Tresseras de considerar B.C.I.N. tant sols una meitat del conjunt, permet que en l'altre meitat Alza Real remeni els coeficients d'edificabilitat per tal d'aixecar un edifici d'habitatges al bell mig del recinte, damunt les runes de les naus industrials que en 1853 va construir Josep Oriol i Bernadet. També han rematat la tanca de separació de les dues meitats (veure les fotos del final de l'article), per desplaçar-la un parell de metres endarrera de la posició en la que l'aixecaren fa uns anys. Els límits entre lo públic i lo privat són més movibles que mai, mantenint can Ricart com metàfora viva de la situació economico-social que ens toca patir en carn pròpia.

Hi ha qui diu que estem davant de l'ofensiva neoliberal més gran des de les reconversions industrials. Potser si que és la més visible per la gent del carrer, la que fa cua en l'ambulatorim saturat d'usuaris o la que no te escola bressol pel seu fill, però hi va haber una "ofensiva oculta" amb la llei del sol i la planificació urbanística que ens ha portat fins on som: "De aquellos polvos vienen estos lodos", no ho oblidem!

De la llarga impunitat dels corruptes (polítics, judicials i mediàtics) en diuen justícia. De la no responsabilitat dels actes i accions que arruïnen el nostre dia a dia, en diuen economia de lliure mercat, fent-ne dogma de fe capitalista i catequesi obligatòria en els mitjans de comunicació. A l'hora, en les acampades de la indignació popular, encara hi ha gent que ingenuament defensa que recollir signatures per canviar la llei electoral arreglarà alguna cosa. Com si la crisi xunga no fos la de principis, la de dir-ne democràcia del règim polític en el que malvivim la majoria (alguns més malament que d'altres, uns pocs molt pitjor que la resta).

La crisi de debó va començar quan un suposat partit patriòtic i republicà, va acceptar destruir el nostre patrimoni arquitectònic per a que un senyor marquès s'ompli la butxaca amb la plusvàlua de la requalificació. Quan un altre partit dels que governaven el consistori barceloní onejant la bandera verda, aprova uns atemptats ecològics com els del 22@ i es queda més ample que llarg. Quan uns suposats partits cristiano-liberals (que diu que recolzen l'empresariat), es giraren d'esquena a les P.I.M.E.S. que tenien que abaixar la persiana perquè els foragitaren dels terrenys industrials i enderrocaren les naus, en nom del "pelotazo y tentetieso". La caricatura de la realitat que ens volen fer empassar, arriba fins el punt de voler fer creure que el principal defensor parlamentari dels drets del proletariat és un tecnòcrata (veí del Poblenou), que no ha treballat mai en sa vida en un lloc que no sigui el seu propi partit.

Insults a la inteligència de la ciutadania continuen emergint dels bocamolls amb escons i/o poltrona consistorials: Interpetracions comptables, inginyieria financera, economia creativa, són diferents noms per disfressar el conegut timo de l'estampeta (en versió hipotecària) que hem patit la ciutadania. De dissenyar plans urbanistics especulatius en diuen haber viscut per sobre de les nostres posibilitats. De la manca d'habitatges de propietat pública en diuen protecció oficial. De l'evasió d'impostos cap a paradissos fiscals en diuen circulació de capitals no taxats. Els eufemismes dels prosistema ens amaguen el bosc de corrupció que ha desmontat les industries del Poblenou per requalificar els terrenys, destruint llocs de treball, espais de creació artística i patrimoni arquitectonic.

Semblaria que el xàfeg d'aturats que tempesteja pels nostres carrers és conseqüència d'un fenomen meteorològic imprevist, del que se n'ha de criminalitzar a l'Alfred Rodriguez Picó. Que lluny estem encara de la dignitat dels Islandesos, que porten a judici al primer ministre responsable del caos financer que els ensorra l'economia real. A veure si el seu exemple il·lumina la nostra nit, fins ara més fosca que la cova d'Alí Babà i els 40 regidors.