

Amb aquesta perspectiva d'horitzó enfosquit per l'ombra dels gratacels, es fa difícil imaginar que d'aquí uns altres 10 anys, encara quedi algú oriünd del Poblenou habitant els seus edificis. El paisanatge està essent escombrat per l'huracà del capitalisme desmelenat.


Però aquest passat Dissabte, encara hi havia aroma d'àgora i consciència comunitària surant damunt la plaça. El perfum a ciutadania florint damunt els fems del vassallatge, té la virtut d'allunyar a la majoria dels súbdits del règim del 78. Ha estat com omplir-se els pulmons de república.
Està per veure fins quan resistirà, sense pansir-se, aquesta sequera de consciència i aquesta boira eixuta que ens ennuega l'aire fins deixar-nos esmaperduts.Els elements que vertebraven l'imaginari de pertinença i forjaven identitat, estan en mans del lliure mercat. Mireu http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-adios-vecino/4297955/ ALEA IACTA EST!