dimarts, 23 de novembre de 2010

Rèquiem "cantat" per a un pont sense sostre.


En l'antic recinte fabril de Can Ricart, construït en 1853 i declarat be cultural d'interès nacional el 22 d'Abril de 2008, les runes del nostre patrimoni arquitectònic estan del tot a mercè de les inclemències meteorològiques. Ja l'estiu de l'any passat denunciàvem que s'apropava el col·lapse del pont de fusta, un dels elements més característics del conjunt i que uneix dues de les naus de l'antiga cereria Mas, pel damunt del passatge de Santa Isabel.



Potser algú de la conselleria de cultura ens va escoltar, potser que algun funcionari municipal dedica part de llur jornada laboral a mirar-se aquest humil blog, o potser va ésser fruit de la casualitat; el cas és que no varen trigar gaire a fer veure que es feia quelcom. Una brigada d'obrers mitjançant elevadors s'hi posaren mans a l'obra, improvitzant una mesura barateta: cobrir-ho amb una lona impermeable que el defensi de les tamborinades.


Però la lona que en teoria aixopluga els taulons sense sostre, de fusta cent cinqüentenària, s'ha deslligat dels ancoratges, i convertida en una joguina en poder dels capricis del vent, els cobreix o destapa de forma atzarosament intermitent.


Durant qualsevol fenomen borrascós dels que caracteritzen el nostre clima mediterrani, l'aigua caiguda del cel tempestuós remulla l'hàbitat dels fongs, els tèrmits i tota mena de ciliòfors que habiten entre les serradures dels corcs i d'altres encenalls dels insectes xilófags.


Des d'aquest blog volem advertir tant de la destrucció del nostre patrimoni cultural, com del risc per a les persones que, de visita per Hangar, corren el perill que els hi caigui un pont damunt del cap. En aquest cas, la Missa defunctorum seria encara més tràgica.