En l'interior de l'antic recinte fabril de Can Ricart, en la part de propietat privada, amb premeditació, agosticitat, alevosia i quadrilla, s'ha aixecat una eina d'acer per "apuntillar" el moribund record del nostre passat industrial:
http://www.facebook.com/media/
Aquest és clarament l'exemple més escandalós de tot el barri, però estem lluny de ser un cas aïllat:
Deien i asseguraven les institucions que ens malgovernen, que en ca l'Alier es faria la seu de l'Institut cartogràfic de Catalunya. Peró des de la sèrie d'incendis de l'any 2007 fins ara, res no s'ha fet per intentar conservar aquest be cultural d'interès local:
http://www.facebook.com/media
/L'eix del nostre patrimoni històric que, a banda i banda del carrer Pere IV, acull a La Escocesa, ca l'Alier, can Oliva-Artés, Can Ricart i l'antic edifici de la cooperativa Justícia i Pau, roman quasi orfe d'activitats i caient a trossos sota el pes de la insostenible bombolla immobiliària. Les naus industrials que formaven part fonamental en un barri obrer com el de Poblenou, teòricament protegides per les normatives urbanístiques, són esborrades de la memòria col·lectiva amb falses promeses d'equipaments que mai arribaran.
En Can Oliva-Artés sols han fet un Quartell de la G.U. en una de les naus. Les altres, teòricament en mans del museu de història de Barcelona per a fer-hi el mausoleu del treball ( en record de quan la economia productiva del Poblenou era ben
viva), resten en meitat d'un parc de 24 milions d'Euros, deixades de la ma de tothom:
http://www.facebook.com/media/
La Escocesa i Justícia i Pau, suposadament llocs de creació artística, crien teranyines de pols trenades per xarxes d'especuladors amb guants de seda i "cultura teledirigida".
Ara diran que amb la crisi hi ha d'altres prioritats, que els hi sap greu, i tal. Però les plusvàlues en les requalificacions dels terrenys estan legalment aixoplugades, a recer dels paraisos fiscals on tothom "qui és algú" hi te una comta o altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada