Imatges de vida i espectres de mort.

Avui hem fet una volta per la part privada de l'antic recinte fabril de Can Ricart, bo i fent un safari fotogràfic. El resultat el podeu veure en el Facebook de l'A.V.
A principis d'any 2012, l'aparença de la part privada de can Ricart és encara més deplorable, si cap, que l'aspecte que ofereix la part pública. Hem tret el cap dins del que queda del sistema soterrat de transmissió energètica, hem retratat uns grafiters en plena creació, els grafitis de fa anys, l'antic despatx dels tallers Iracheta,.....I no podem evitar fer la comparació de quan en els seus tallers hi havia economia productiva que creava llocs de treball. De quan en Vicent laborava al peu del canó......
La història dels tallers Iracheta és molt representativa de com han anat les coses. Els varen fer fora de les naus que portaven 35 anys llogades, pagant "religiosament" tots els mesos fins que els plans urbanístics requalificaren els terrenys, els hi aplicaren la llei d'arrendaments urbans i els feren fora sense cap indemnització. Moure la maquinària de precisió i tornar-la a calibrar costava més de 60 milions de les antigues pesetes, que havien de pagar de la seva butxaca. En Vicent va escriure, dessesperat, al llavors ministre d'indústria ( un tal Montilla, que amb el temps va arribar a presidir la Generalitat principatina) per explicar-li que es veia abocat a tancar una industria puntera amb més de 35 treballadors. La resposta d'aquest ministre va ser que ell no tenia competències al respecte, perquè l'aplicació de la L.A.U. era cosa d'un altre finestreta.
En Vicent va haver de tancar perquè un marqués s'embutxaqués una plusvàlua requalificatòria, beneïda pel tripartit i consagrada per la resta de partits amb representació parlamentària. Un any més tard, moria consumit pel disgust de l'estafa "legal" a la que la suposada democràcia l'havia condemnat.
Dificilment descansarà en pau el nostre antic company de plataforma Salvem Can Ricart", si des d'on sigui veu com l'oblit fa complicitat d'omissió. Per això publiquem un parell de fotos de quan era viu i combatiu en l'any 2006. Les comparem amb el mateix lloc aquest matí i no afegirem res més que una gran abraçada al seu record.