dissabte, 31 de març de 2012

Violència encorbatada.





Grups organitzats d'estafadors amb corbata, continuen maltractant impunement a la majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Amb la seva premeditada vioència econòmica, han fortat el futur a tota una generació de joves, que es veuen abocats a triar per força entre l'exili o la fam.
Centenars de famílies són desnonades cada mes en la nostra ciutat i centenars de milers d'honrats compatriotes han perdut els estàlvis, al ésser enganyats per a comprar accions preferents. Un "corralito a la catalana", amb el que ens fan pagar als febles, tot el que ells han robat a punta de talonari i requalificació urbanística.
Però aquest complot capitalista té tentacles infiltrats fins el moll de l'os de la nostra societat: Banquers, empresaris, periodistes, jutges, espoliadors fiscals, policies, polítics profeSSionals i altres mercenaris del sistema, injecten telescombreries en vena a la massa d'adictes al consum, publicitant incansables que la felicitat està darrera de la propera compra a crèdit.

La resposta popular a tot plegat comença a escalfar els carrers i les cantonades estan que treuen fum. Després de que fa pocs mesos, l'asseguda pacífica de plaça Catalunya acabés amb un centenar de manifestants ferits, la ciutadania s'ha cansat de posar l'altre galta ambg resignació cristiana. Un esclat d'indignació col·lectiva comença a exigir justícia de la de debò, La implosió financera xucla la sang, el suor i les llàgrimes del poble cap el forat negre al voltant del que orbita l'horitzó d'aconteixaments.
Un Big-bang social amenaça d'extremir els pilars de l'estat del benestar, amb dues hipòtesi de treball ben diferents: La teoria islandesa o la grega, sumen partidaris i detractors, mentre els practicants de l'immobilisme immobiliari s'aferren a la fal.làcia dels brots verds que germinaran qualsevol primavera. La sequera ideològica dels intelectuals de tertúlia mediàtica contrasta fortament amb la pluja d'idees indignades que desborda places i embussa clavegueres.
El disfressar la fera de xai i criminalitzar el xai com si fos fera, està deixant de ser efectiu, per molt que s'esmercin els tramoistes que, darrera de l'escenari, executen les equacions del Matrix on malvivim. Ja hi ha prou de mantenir l'espectacle a qualsevol preu.