dimarts, 23 d’abril de 2013

Continuem en caiguda lliure.



La situació econòmica, política i social, continua la inaturable caiguda lliure (que ens caracteritza els darrers anys), sense que veiem encara el fons del pou. Mentre, els cants de sirena governamentals asseguren que si agitem els braços podrem remuntar el vol. Però la dura realitat és que la caiguda s'accelera i el pes de la gravetat esclafa a milers de conciutadans, enfonsant-nos en la misèria més inhumana.

Poc ens consola el fet de que en altres llocs estan pitjor. Llegint l'esfereidor article de Yanis Varoufakis, (economista grec) http://casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=4084&titulo=NOTICIAS ens acollona pensar  que darrera anirem nosaltres.

El sistema capitalista patirà la mateixa disort que Ícar, per voler tocar el sol: L'escalfor fon la cera que mantenia enganxades les plomes de les falses ales. La diferència amb el mite de la Grècia clàssica, és que ens arrossega a totes en estavellar-se damunt nostre.
L'actual situació dels grecs és el futur inmediat que ens espera de manera ineludible. Recomanem un parell de documentals "Deudocràcia" http://www.youtube.com/watch?v=DH4sWNZH4vY  i  "Catastroica" http://www.catastroika.com/indexes.php per a fer-se una idea de lo xungo que pinta l'esdevenir.

I parlant de caigudes inevitables, el sense sostre que a diari arrisca la vida per endur-se els elements metàl·lics de la façana de l'antiga industria Iracheta S.L. qualsevol mal dia apareix rebentat contra el terra. Suposem que ja no deu tenir gaire a perdre, que davant la fam, prefereix el risc de mort. Ninguna assistència social ho evita i cap veïna anirà al enterrament. Com a molt, una esgarrifança al sortir al balcó a estendre la roba i descobrir el seu cadàver esparramat. Una hipòcrita llàgrima de condol i a cuinar el dinar els que encara s'ho puguin permetre. La vida és dura i insensible per tothom :-(