L'acceptació social de la cleptocràcràcia.

Cleptocràcia és un terme d'ús relativament recent, expandit en paral·lel a la corrupció i als escàndols financers que involucren l'Estat o s'originen directament en el seu interior, però que amb el nom ho diu tot: El govern dels més lladres. http://www.eldiario.es/catalunyaplural/enciclocracia/Cleptocracia_6_142145793.html 

Així, el partit polític que aconsegueix més finançament il·legal, guanya les eleccions i té majoria al parlament. D'aquesta manera, legislen en benefici de la ma que lis dona el menjar, sense plantejar-se mai mossegar-la, la llepen de forma escandalosament messella, per continuar garantint-se les engrunes del pastís que devoren els seus amos.

Per posar un exemple que ens toca molt d'aprop: El màxim responsable d'autoritzar l'enderroc d'un bé cultural d'interès nacional com Can Ricart, l'exconseller de cultura Joan Maria Tresserras, campa impunement per la tele pública com a tertulià, i com a tal, pot continuar cobrant un sou dels nostres impostos. Cap periodista no li pregunta per quin % de la plusvàlua en la requalificació de 100 milions d'Euros es va embutxacar, o si era tot pel partit, o si es que enderrocar l'únic B.C.I.N. del districte X ho va autoritzar pel bé comú del patrimoni arquitectònic.

S'ha de dir que la resta dels polítics, PER UNANIMITAT  (veure http://www.youtube.com/watch?v=-UX09rYqYh4&feature=youtu.be ), també han estat fomentant l’especulació del sòl sense cap vergonya, contradient el “dret a la vivenda” i l’obligació d’impedir l’especulació que els hi ordena la seva sacrosanta constitució. http://lamentable.org/?p=6454   Des de que, en 1985, el Decret Boyer va fer pols els contractes de lloguer per tal d’obligar tothom a comprar, triplicant els preus dels habitatges en pocs anys, ¿qui va denunciar la violació de la Llei? (art. 47 CE) Tot plegat una òpera bufa desafinada https://www.youtube.com/watch?v=bajl8v8iBzg
 

Però sens dubte, el que més ens desanima, és l'acceptació social de tot plegat. Es conten amb els dits d'una ma les veïnes autènticament escandalitzades davant d'aquest percal. La crisi de principis, la miopia de no mirar res que no sigui l'interès individual a curt termini, la inèrcia de deixar-se endur pel ramat, la mandra de pensar per una mateixa i un llarg reguitzell d'excuses de mal pagador, escuden a la immensa majoria de ciutadanes.

 Fins i tot quan els seus fills han d'inmigrar per tenir feina, continuen resignats sense intentar sortir del sistema. Hi ha qui es refereix a aquest fenomen dient que és la síndrome de la granota bullida http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/2217/la-sindrome-de-la-granota-bullida i n'hi ha que parlen de la teoria del punt cec en la visió humana http://crashoil.blogspot.de/2013/06/punto-ciego.html
 

I mentre aclarim si "son galgos o son podencos", la canilla de la misèria ens devora el poc futur que ens queda. A l'hora, els nostrats representants parlamentaris del parc de la ciutadella, emboliquen la seva pudent porqueria entre 4 rotllos, com a bons caganers del pesebre postfranquista. Amb el nivell de la merda més amunt del coll ( i pujant), continuen empassant-se tot el que els hi donen mastegat, per indigerible que resulti. La cuprofàgia institucional és el preu a pagar per arribar i mantenir l'escó, l'escola filosòfica més predicada pels tertulians televisius, i el model social més imitat. I així ens va!

Can Ricart, territori pandiller.

Adolescents d'entre 12 i 14 anys, enfilats per les teulades que queden en Can Ricart. Es feien fotografies, bo i posant en clar risc la seva integritat física :-( Malahoradament, aquest és l'ùnic contacte dels joves amb el seu patrimoni històric!

Pensar que l'únic bé cultural d'interés nacional que tenim en tot el districte de St Martí de Provençals http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_districte_de_Sant_Mart%C3%AD  serveixi per a aquests usos fa fredat. Qualsevol dia es mata un nen caient d'alt a baix, o es queda malferit pels vidres que ells mateixos van trencant.

La societat que permet aquestes coses mirant cap un altre costat, té molt difícil superar la crisi moral que porta als corruptes al govern cleptocràtic electoral.

Buidat per especular-hi!

El proper Dimarts 4 de Juny a les 21'50h, el programa Sense Ficció de TV3, emeterà el documental "Buit, ple. La ciutat arítmica" http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=50533&catid=1270 on, entre d'altres, es parlarà de Can Ricart comparant-lo amb can Batllò, Fabra i Coats, Palo Alto....

Pel que es dedueix del tràiler promocional http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4592651 tocaran molt el tema "humà" del petit botiguer que tanca el xiringuito familiar, però molt poc de la panificació urbanística i els tripijocs requalificadors que són la causa de l'actual situació. De les comissions per sota la taula i els corruptes que se deixen subornar no creiem que se'n parli ni un borrany. De com el 22@ ha enriquit uns pocs, empobrint tot un barri o del procés de gentrificació maquiavelicament programat per immobiliàries sense escrúpols, ni mitja paraula al respecte. En resum, amb un grapat de mitjas veritats, acabaran transmutant la causa per l'efecte.

I és que els mitjans de comunicació "públics" estan al servei del sistema cleptocràtic i dir-hi la veritat pura i dura no els hi està permès. En aquest sentit reproduim l'opinió d'una ciutadana, recollida en el Facebook la setmana passada, respecte als tertulians dels Matins de tv3: "Quan veig tots, tots, aquests tertulians, tertulians , als quals porten més de deu anys sortint a totes les tertúlies dient el mateix, amb una connivència amb el poder que els porta a dir el que diuen, com a conseqüència d'això, cap d'ells ens deia res del Palau de la Musica, dels sobres de Barcenes, de les preferents, dels engany de les hipoteques, això es diu engany, immoralitat... Aquests tertulians, encara, han tingut la barra de dir-nos a la ciutadania que, nosaltres, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Personalment crec que són immorals i indignes. No hi ha cap populismes més gran que tots aquests tertulians i periodistes botiflers i hipòcrites que actuen com a titelles a les mans del poder establert.
I pensar que els nostres joves marxen, que tenim l'atur de joves més elevat d'Europa, que el que ens espera és el mateix que ens ha portat fins aquí... tristesa de constatar que aquest país no té futur, i que hem de conviure amb tot aquesta colla de titelles i poca vergonyes els quals han estat el costat dels poders que ens han portat fins aquí ". No ens podem sentir més identificats amb vosté, senyora! I per a mostra, un botó: No és perquè si que fins ben entrats els anys 80, en els hospitals públics es prenien els fills a ses mares, sense que 30 anys després encara no hi hagi ningú a la presó :-( Dels avis estafats per la banca i de la resta de delictes impunes, que encimenten l'actual putrefacció social, ens encomanem a la frase "La realitat no serà televisada".