

S'aconseguiria augmentar la resiliència i minimitzar la petjada ecològica, bo i produint aliments de Km 0, garantint la manca d'agrotòxics en l'alimentació dels més vulnerables, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
Malauradament, l'ombra de la llunyana filera de gratacels és massa allargassada. La publicitat electoral afirma no deixar ningú darrera, en un exercici de cinisme mentider tant estens que en aquesta esplanada no hi cap. Darrera els altius aparadors de vidre i acer, regidors amb la cara de formigó armat (i la campanya finançada pel banc o la caixa que s'ha tingut que rescatar amb els diners dels nostres impostos), prometen el que la gent vol escoltar. La resiliència ni està, ni se l'espera, ni se l'han presentat mai a la ciutadania ( de manera que no la troben a faltar) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html


De tota manera, quan lo del ciment aluminós es va ensorrar, els diners del pelotazo ja feia molt que estaven ben arrecerats en un paradís fiscal. Quan la millor botiga del món tingui que abaixar definitivament la persiana, no seran els accionistes de les grans cadenes d'hotels els que s'aixopluguin sota un pont. De remenadors de contenidors per reciclar-ne la ferralla ja no se'n veuran, perquè cap habitant de la ciutat estarà en condicions de llençar res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada