En lògica conseqüència, els resultats dels plans
urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els
diners
fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit
econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment.
S'han
perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat
escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom
i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta
d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa
per avui i la fam per el demà.
Però
ara
ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb
el
discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat
capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de
la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins
ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou
com un dels eixos fonamental la producció agrària http://www.lavanguardia.com/vida/20150907/54435152430/cultivar-tomates-en-8-de-tejados-de-zona-franca-abasteceria-10-de-barcelona.html Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.
Un
10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la
ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això
potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el
decreixement. També faria baixar
la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la
biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i
resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per
integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves
generacions http://huertoseducativos.org/el-huerto-un-aula-transversal/, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,
generar cooperatives de productors i de consumidors
ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda....
Veure http://unhortalbalco.blogspot.
Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i
destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. No podem dependre de la bona voluntat ciutadana que responguin, rascant-se la butxaca, a alguna campanya de micro-mecenatge http://xarxanet.org/ambiental/noticies/lhort-social-de-la-urv-impulsa-una-nova-campanya-de-micromecenatge-collabora-hi.A més de la despesa econòmica, els terrenys de propietat pública haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència. Això permetria fer polítiques eco-socials que no foren més brindis al sòl: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html
De moment, en la part pública, les excavacions arqueològiques que feia la Universitat de Barcelona han
quedat abandonades, presumiblement per manca de pressupost.... mireu:
