No podem callar.

No podem callar, perquè res del que sigui humà ens pot ser aliè. Perquè el silenci ens faria còmplices de la hipocresia d'aquesta ciutat-parc temàtic. 

Els barcelonins inaugurem un comptador de refugiats ofegats, amb tota la pompa i cerimònia municipal corresponent. http://www.aldia.cat/catalunya/territori/noticia-barcelona-posa-marxa-comptador-vergonya-per-recordar-les-persones-mortes-mediterrani-20160728230049.html

 Es gesticula contra el centre de retenció de persones "irregulars" amb grans escarafalls. http://www.vilaweb.cat/noticies/la-policia-torna-a-negar-lentrada-al-cie-dels-tecnics-municipals-i-lajuntament-anuncia-accions-judicials/
 
Però als refugiats que ja estan aquí, intentant guanyar-se la vida honradament, que els hi fem? https://directa.cat/un-manter-detingut-guardia-urbana-acaba-al-cie-de-zona-franca

El pitjor del cas no és el racisme institucionalitzat. Igual que tampoc és lo més greu que les immobiliàries, les multinacionals i els banquers corrompin als polítics. El pitjor de tot plegat és el silenci sepulcral de la suposada bona gent. Per això i per no ser còmplice per omissió d'aquests escàndols, no podem callar ni callarem mai !!!! http://www.eldiario.es/zonacritica/escandaloso-silencio-buenas-personas_6_542155794.html

Si fa 3 anys ja ens lamentàvem de com s'havia perdut l'antic orgull mil·lenari de ser barceloní,  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/08/merda-de-ciutat-vergonya-de-pais-fastic.html,  ara ja si que aquesta merda de ciutat, en la que no canvien ni les mosques, és més irrespirable que mai. Vergonya pròpia, vergonya aliena, vergonya generalitzada!  :-( 

L'arbre de dalt la teulada arrela en l'imposible.

Ja fa més de 10 anys que una petita llavor començà a germinar entre les runes acumulades en la cantonada del terrat d'una de les naus de Can Ricart. La vida dins de l'antic recinte fabril, ara es redueix a exemples tossuts com el seu, arrelat en l'impossible !!!!

Deu de ser l'únic arbre que creix damunt un bé cultural d'interès nacional durant més de dos lustres. Però el degà d'aquesta categoria botànica, no constarà pas en cap record Guinnes, Tot i així, conta amb el nostre apreci més sincer. Si algun dia l'ajuntament o la Generalitat rehabilitessin les teulades, demanarem oficialment que se'l trasplanti, que s'ho ha guanyat molt dignament.

El que no sembla tant digne és l'estat de conservació de l'únic B.C.I.N. de tot el districte X.

  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/11/allo-que-el-vent-sendugue.html

L'equip de govern municipal no ha deixat d'acumular decepcions, una darrera l'altre, des de que quedarem de nou en mans dels que inflaren la bombolla del 22@.


Les urpes del PSC i d'IxC continuen esgarrapant-nos el territori i els principis ètics. Avui mateix Barcelona es declarava ciutat oberta als refugiats, mentre la G.U. tancava en el CIE a un manter, que intenta guanyar-se la vida honradament  :-( 
https://directa.cat/un-manter-detingut-guardia-urbana-acaba-al-cie-de-zona-franca

Sembla que la hipocresia que arrela en les autoanomenades "esquerres" és més tossuda que l'arbre de dalt de la teulada. Les primeres continuen insultant la nostra intel·ligència política, el segon segueix donant-nos exemple d'austeritat i fortalesa, davant una situació tant adversa com la que li toca viure. 

Hi ha gent fent servir el parc central del Poblenou !!!!

Ho veia i no m'ho creia: L'espai, habitualment buit de persones, estava curull de figures estàtiques. Contemplava amb ulls sorpresos una acumulació d'estaquirots similar a una performance d'estàtues pètries. Semblava un miratge, en observar-ho a través dels vidres esquerdats que separen el C/Espronceda de l'interior de l'obra del Jean Nouvel.  http://parkcentralpoblenou.

Però no era cap miratge, era gent de carn i os, i estaven fent un us "massiu" del parc central del Poblenou. El fet és noticiable, doncs era la primera vegada que succeïa que, espontàniament, s'ajuntessin tantes usuàries a l'hora, des de la seva llunyana construcció. http:///2015/02/la-llenya-i-els-arbres-caiguts.html
Intrigat davant el que l'esguard em mostrava, m'he apropat a analitzar que coi passava, cercant una explicació racional (o una exclusiva per a "Cuarto Milenio"). De sobte, ho he entès tot:

 ESTAVEN CAÇANT POKÉMONS !!!!
 http:////oliver-stone-pokemon-go-es-una-herramienta-de-control-totalitario/

Doncs ves per on, no era cap fet sobrenatural. Al contrari, per fi tenim una utilitat "ciutadana" digne d'aquest equipament de 5'5 Ha de desaprofitada extensió i un cost en diners públics de més de 20 milions d'Euros...El que no ha aconseguit la planificació urbanística municipal, ho ha fet la tecnologia de la zombilització social i tal.
 https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos
El barri "guanya" un altre atractiu turístic, un nou referent en l'imaginari de la façana-aparador d'irrealitats. El model del parc temàtic marca Barcelona se torna a superar a ell mateix.

Però cada dia costa més dissimular que aquesta hibridació entre Magaluf i Disneilandia, és en realitat un Frankestein gentrificador disfressat de hipsterisme. És una autèntica Quimera, en el sentit mitològic del terme ( un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortre, l'Esfinx i el lleó de Nemea.). És una despietada Harpia que extermina el territori, les persones que l'habitem i les relacions comunitàries (que són part fonamental de la identitat que ens defineix..)

La metàfora sembla feta a mida: Un holograma com el 22@ acompanyat per monstres virtuals, (que tot i ser éssers ficticis, tenen ( per alguns) lucratives repercussions en el món real, on malvivim la gran majoria). L'escenari de la tragicomèdia politico-immobiliària, és paradigmàtic del deteriorament civilitzatori que estem coprotagonitzant entre totes, sense voler saber que la cosa va amb nosaltres. La realitat que habitem és una amalgama entre "Màtrix" i "El xou de Truman".

L'avantatge que li veig a la nova situació, és que amb tant de freaki suelto, ja no caldrà que continuïn fumigant el parc amb més herbicida cancerigen. Perquè on trepitgen aquests "jugadors" mentre miren el seu mòbil, no torna a brotar res que verdegi... http://unhortalbalco.blogspot.com.es/…/doncs-si-els-cartell…

El ral·li-gimcana del C/ Perú.

L'actual ajuntament barceloní continua apostant pels esports d'aventura urbana al voltant de Can Ricart. La darrera jugada municipal en aquesta direcció, ha estat el ral·li-gimcana que hi ha organitzat el darrer cap de setmana, en la vorera del carrer Perú (Entre C/ Espronceda i C/ Bilbao).

El recorregut té diferents graus de dificultat, ja sigui passejant sol, en grup, carretejant el carret de la compra, o amb el tricicle del fill petit... I tenim una categoria especial per a sèniors amb mobilitat reduïda, que consta de la modalitat baston's & crosses, i la sempre espectacular cadira de rodes amb àvia. Tot un Paris-Dakar peatonal que requereix aguditzar els sentits i la concentració. Es prega abstenir-se  d'intentar-ho si ets dels que caminen caçant Pokemons o similars.
 
 En uns pocs metres de trajecte en ziga-zaga, podem gaudir un concentrat de xicanes, corbes tancades, tanques mogudes 3 metres ( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/04/en-can-ricart-ens-privatitzen-fins-la.html), escocells dels arbres on trepitjar malament, rajoles aixecades per les arrels, contenidors d'escombraries, pals de cablejat, i múltiples sorpreses quan apareixen vianants en direcció contrària... I si se fa de nit, encara s'afegeix més intringulis emocional a l'epopeia :-)


Amb aquesta nova pensada, i la ruta de les dues torres ( Comentada anteriorment http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/05/les-dues-torres.html ) els atractius turístics de la ciutat comtal continuen creixent com l'escuma (un conjunt de bombolles que s'inflen igual que una mousse o un soufflé, amb més aire que substància) !!!! http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/09/recepta-de-pasts-immobiliari-laroma-de.html

Acabem recordant els missatges dels que fa més de 5 mesos prometien per TV3 haver salvat Can Ricart, Veure http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/can-ricart-reviu-amb-diversos-projectes-de-futur/video/5584043/ Perquè tornant de vacances repetiran de nou les intencions maximalistes, prometent altre volta el mateix, i qui dia passa, 10 anys empeny. La jornada de la marmota està instal·lada en un gran bucle espai-temporal, indefinidament orbitant el "Déjà vu"  especulatiu  i l'amnèsia col.lectiva :-( 

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html

https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1020806288014661

Glisofat en el Parc Central.

Doncs si, els cartells municipals ho diuen clar i català: Continuen fent servir Round-up V. plus ( Marca comercial de la multinacional Montsanto, que porta Glisofat com agent actiu) per fumigar parcs on juguen nens  :-(

Com ja varem explicar fa 4 mesos, veure https://www.facebook.com/874389989322959/photos/?tab=album&album_id=938715726223718 , L'herbicida Round-up està catalogat com a cancerigen per l'O.M.S. des de fa un any http://www.somloquesembrem.org/glifosat/glifosat-herbicida-cancerigen/ i fa 8 mesos Barcelona es va declarar lliure de Glisofat http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/noticia/barcelona-acorda-eradicar-lzs-del-glifosat-i-altres-herbicides-tzexics-als-espais-verds-i-a-la-via-pzblica

Tot i això, i malgrat hi ha substituts igual d'eficaços que no posen en perill la salut de ningú, s'han donat un període d'un any per a seguir usant-lo. http://castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=8670

D'aquesta manera, els parcs infantils continuen sent fumigats amb substàncies clarament perjudicials per la salut de totes, en especial els nens. Sols cal llegir l'argumentari en pdf (http://www.somloquesembrem.org/wp-content/uploads/2015/10/argumentari_glifosat09_15.pdf) que al respecte del Glisofat han escrit les amigues de Som lo que Sembrem, per adonar-se de la barbaritat que estan perpetrant impunement. Si qüestions com aquesta succeeixen, alguna cosa no va bé :-(

Però està clar que en el parc central les coses no han anat mai bé, sols cal llegir  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/la-llenya-i-els-arbres-caiguts.html


Anem acumulant exemples de com la realitat empírica desmenteix sistemàticament el discurs triomfalista de l'actual equip de govern del districte X. Dedicat a ells, uns versos de Miquel Pujadó, (un gran ncantautor, força castigat per la indiferència dels mitjans de masses)

"Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
La Revolta és el somriure, però un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu."

Gentrificant fins a la platja nudista.

 La gentrificació és el procés  polític i econòmic que fa pujar el preu de l’habitatge per tal d’enriquir una petita elit econòmica, a costa de foragitar les classes populars dels seus barris tradicionals. Una nova classe social, amb molt més poder adquisitiu, substitueix als anteriors habitants. 

En el barri del Poblenou, ja l’antic ajuntament Franquista tenia un pla anomenat “De la Ribera” , mireu http://periferiesurbanes.org/?p=682&lang=ca, que volia convertir-nos en un “Benidorm”  la façana costanera, per a lucre dels de sempre. Aquell pla no es va implementar llavors, però si mirem el resultat del 22@ o del P.E.R.I. de Diagonal Mar,  o la Vila Olímpica...  Veurem que han aconseguit el que volien, sense que se notés l’efecte. Ja en 2009 comentàvem queixoses que ens privatitzaven la platja, veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/10/el-pornografic-esperpent-volador.html

Tot i així, alguns il·lusos confiàvem que, amb l’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia, podríem començar a invertir el procés. Però no sembla que la realitat sigui aquesta, sinó que continuem perdent terreny davant  la pressió de mister Money. En concret, sols en la platja nudista de la Marbella, aquesta setmana hem perdut més de 30 metres.

Barcelona és la única ciutat del món amb una platja nudista situada en mig d’un passeig marítim. Habitualment, les platges naturistes cal cercar-les fora del casc urbà, en extrems allunyats on cal vehicle privat per accedir-hi, ect. Però aquest caràcter únic en el món no ha impedit que ens hagin mogut la fita d’inici, reduint l’espai on exercir el nostre dret d’anar despullat. La sorra de la platja també es gentrifica i l’espai públic es privatitza. La marca Barcelona és, cada dia més, un model de ciutat-aparador. Veure https://www.youtube.com/watch?v=TkoBcJwhoF0&feature=youtu.be

Ara, en aquests 30 metres fagocitats pel parc temàtic urbà, hi ha negoci de tumbones. Damunt les tumbones, una invasió de turistes tèxtils es rosteixen fins adquirir el ja famós color guiri-gamba que tant els caracteritza. Els nudistes que resistim isolats en un mar de banyadors llampants, som vistos amb curiositat incrèdula o com a folklorisme local, als seus ulls ressacosos. 

Ahir Dissabte, un grup d’usuàries de la platja nudista, férem diverses  accions reivindicatives al respecte, que queden molt fotogèniques en la tele de la ciutat, Mirar: http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/07/09/concentracio-nudistes-platja-mar-bella/#.V4D99BY2euQ. . Però molt em temo que recuperar els 30 metres que ens han fortat es quedarà en bones paraules per l’any que ve. Llavors,  ja ni se’n recorderan de les promeses electorals  de fer canviar la desbocada inèrcia  cap al monocultiu hoteler.

Doncs això, que seguim perdent un llençol en cada bogada, encara que suposadament manen les esquerres. I el dia que l’aixeta turísticadeixi de rajar,  passarem més gana que el gos de l’esmolet ( Que s’empassava les espurnes, per tal de menjar calent...)