Patrimoni cultural i tal: Sixena versus Can Ricart.

Aprofitant l'avinentesa del sobtat rebrot mediàtic que el patrimoni cultural protagonitza, potser que ens preguntem: Que hi ha de lo nostre?

Del que hi havia en el museu de Lleida i ja no hi és, els diaris en van plens. Però per allò de donar visibilitat a punts de vista més "exòtics" que els nostrats, us enllacem al "Heraldo de Aragón" i així que us pogueu fer una idea "alternativa" del tema: http://www.heraldo.es/especiales/bienes-aragon/sijena.html 

Dit això, que tal si catalitzem l'embranzida actual per tal de demanar responsabilitats sobre la destrucció patrimonial que patim en Can Ricart? 

Perquè l'únic bé cultural d'interès nacional de tot el districte de Sant Martí de Provençals porta més de 12 anys a mercè dels especuladors immobiliaris? 

Perquè un patrimoni arquitectònic únic en Europa s'enderroca en benefici de la plusvàlua de la requalificació dels terrenys industrials a edificables? ( El sistema de transmissió energètica soterrat que proporcionava la força necessària per a moure 2’5 Ha de naus industrials amb una sola caldera i una única xemeneia, en 1853 era una proesa continental i avui és un munt de bocins de túnels foradats sota pujols de runa i catifes de males herbes.) Mireu les fotos en http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/01/les-fotos-del-nostre-patrimoni.html

Perquè l'escenari de 170 anys de les lluites proletàries pels drets laborals és castigat amb la indiferència general de quasi tots els autoanomenats "agents d'esquerres"? ( De Can Ricart sortiren els primers piquets d'obrers de la ciutat que descarrilaren tramvies durant la setmana tràgica, immediatament després de que els hi arribaren les notícies del que passava al port amb l'embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc...)

Sembla que si l'enemic no és exterior, sinó que el portem dins com "Octavo pasagero" ja no brandem els estudis saberuts als quatre vents, que els "experts opinadors" no tinguin documentat res al respecte.... Ara que ja quasi ens convencen que el patrimoni històric interessava seriosament, li veiem la poteta a la  posveritat des d'una hora lluny....

Haurem de seure al racó de pensar durant una llarga estona, bo i reflexionant al respecte, amb un fil musical escaient a la situació: https://www.youtube.com/watch?v=470nivKgEaA !!!!

El nou sopar de duro.

En el menú de mentides que caracteritza l'especialitat de la casa, la carta del Desembre inclou una "varietat de temporada sobre fal·làcia anterior". Darrera aquest nom de nouvell cuisine, s'amaguen els servidors de "passat en copa nova" habituals. Un altre sopar de duro amb regust de marmota dissecada.

Ara diu que el Consell de Govern de la UB se “compromete a buscar las sinergias necesarias” con otras instituciones, centros y entidades del mundo artístico para hacer “realidad un proyecto que impulsaría un espacio de colaboración en este ámbito a escala metropolitana”.

La UB s'ofereix per a exercir “el papel de líder académico y científico del proyecto” y assegura que compta amb el vist-i-plau  de l'Ajuntament. Per a tirar endavant la nova proposta, proposa “explorar la creación de una fundación o consorcio de diferentes instituciones que se responsabilice de la gestión económica de la operación”. Quin poderio a l'hora de parlar sense dir res !!!!! Mireu http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171205/433439689403/cambio-planes-ub-can-ricart.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social 

Ja a principis d'estiu llençaven un globus sonda, amb ham i esquer incorporats, per a veure qui picava. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/06/ara-diu-la-ub-que-sho-repensa.html

Sembla que volen acabar l'any amb noves promeses per a incomplir el proper 2018. Fins ara han mantingut el llistó de la hipocresia institucional a nivells estratosfèrics i no s'ensuma cap indici d'intenció d'esmena. " Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa." Deia el mestre Martí i Pol en el poema "Ara mateix"...

Sense sortir del poema anterior, escriu l'esmentat poeta:

"Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
... Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud."

 Però els senyals concrets de pedra, amb fonda plenitud, que tenim en Can Ricart, segueixen esmicolant-se en el fons del pou de l'oblit. Són mals temps per a la lírica, per al patrimoni històric i per als veritables símbols del on venim... :-(

10 anys de La Teixidora.

Abans d'ahir, Dissabte, en la plaça de can Felipa, es desenvolupà una paella popular per a celebrar els 10 anys del C.S.O.A. La Teixidora. Aquests dos lustres han vist com la gentrificació continua desallotjant a la classe treballadora d'aquest antic barri obrer. Aquesta expulsió social dels antics habitants no sembla tenir aturador, ni s'augura cap voluntat política en el consistori per a intentar plantar-hi cara o aturar-li els peus.

Amb aquesta perspectiva d'horitzó enfosquit per l'ombra dels gratacels, es fa difícil imaginar que d'aquí uns altres 10 anys, encara quedi algú oriünd del Poblenou habitant els seus edificis. El paisanatge està essent escombrat  per l'huracà del capitalisme desmelenat.

El tsunami turístic desertitza i deshumanitza qualsevol esperit col·lectiu. Deixem de ser un barri per a transmutar el territori en un no-lloc, un espai estèril de voluntats crítiques.

Però aquest passat Dissabte, encara hi havia aroma d'àgora i consciència comunitària surant damunt la plaça. El perfum a ciutadania florint damunt els fems del vassallatge, té la virtut d'allunyar a la majoria dels súbdits del règim del 78. Ha estat com omplir-se els pulmons de república.

Està per veure fins quan resistirà, sense pansir-se, aquesta sequera de consciència i aquesta boira eixuta que ens ennuega l'aire fins deixar-nos esmaperduts.Els elements que vertebraven l'imaginari de pertinença i forjaven identitat, estan en mans del lliure mercat. Mireu http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-adios-vecino/4297955/ ALEA IACTA EST! 

De la fàbrica a la manta, passant pel gratacel.

Aquest que apareix en les fotos és l'aspecte de la plaça de les Glòries Catalanes. Centenars de barcelonins fan uns "Encants" paral·lels, bo i jugant al gat i la rata amb els agents de la G.U.
 Mentre l'amor al 3% desmantella l'economia productiva en requalificar els terrenys industrials a edificables, els antics obrers ara s'han de buscar la vida darrera d'una manta malvenent qualsevol quincalla.
Ara fa un mes tancaven la Fargi, enmig del silènci còmplice dels partits polítics amb representació a l'ajuntament. D'aquella pols, aquest fangar !!!! Mireu http://www.elperiodico.com/es/economia/20171012/farga-echa-el-cerrojo-en-el-poblenou-6348806?utm_ i flipeu com els hereus de la immobiliària Espais "suquen el melindro" en aquest assumpte.

 En el núm. 19 de plànol adjunt amb una edificabilitat (sostre 73.143 m2). És sòl transformat 22@ però no sabem com està la tramitació urbanística. És a dir Farggi i el Marquès de Santa Isabel ( Federico de Ricart) més altres propietats (¿?) desenvoluparan junts. Si fos tot habitatge serien uns 800 habitatges lliures però con és 22@ repartiran en edif. Oficines, HOTEL, habit. HPO... També hi han 160.000 m2 al num. 20. Són molts metres!!!! 
Hola, "senyor" Muntaner ???? Recordes el que va passar en Diagonal Mar ho cal refrescar-te la memòria? Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html.

Despullats de drets i de capacitat econòmica, els llogaters, els artistes i el patrimoni industrial. Paisatge i paisanatge desolats per uns plans urbanístics amb una petjada ecològica, cultural, econòmica i social insostenible. 

Recordem com els hi va anar als afectats de Diagonal 55, (que venien de l'enderrocat Passatge cusidó) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/03/la-justicia-te-una-vena-als-ulls.html i la vena als ulls que té la representació metafòrica de la "justícia"... i encara sort que hi va haver bona gent que, si més no, ho va deixar documentat per a qui li interesi el que va pasar. Mireu "Passatge Cusidó, un adeu" http://www.desorg.org/titols/passatge-de-cusido-un-adeu/

Censura municipal en l'Escena Poblenou.

Dissabte passat, 21 d'Octubre, es representava una escenificació teatral de carrer anomenada "22@" dins del marc del festival Escena Poblenou. Mireu http://escenapoblenou.com/activitats/22a/ . Aquesta escenificació tenia previst finalitzar en la sorra de la platja, clavant-hi unes creus de fusta amb l'imatge d'una rata.

Aquest final pretenia denunciar la presència de dotzenes de rates mortes en els aiguats de feia 2 dies, surant per les platges de Poblenou. Els rosegadors traspassats provenen del "col·lector" del Bogatell, que quan patim pluges intenses, fa les funcions de claveguera a mar obert.

El cas és que en assabentar-se l'autoritat consistorial i tal, retiraren el permís per acabar el recorregut amb aquesta performance. De manera que les creus no baixaren del passeig marítim i les dotzenes de petits mamífers peluts (que inflats per la incipient putrefacció dels seus rodanxons cossos, surfegen inerts les onades) es quedaren sense que deixessin fer cap cerimònia de comiat cristià en el seu record. Que la marejada els sigui lleu.

Els malpensats sediciosos pensaran, tal vegada, que els responsables municipals pretenien amb aquesta censura artística amagar les seves responsabilitats. Però de ben segur que les entitats de bé del barri, callaran aquestes tafaneries tendencioses amb la no ofensa del sentiment religiós o similar. La capacitat d'argumentació que dona el participar en el repartiment de subvencions és inefablement increïble i sibilinament inescrutable...

52 hores que han fet història.

La festa de la tardor del C.E.I.P. "Provençals del Poblenou" ha durat 52 hores, anant des del no res fins al tot absolut. Va començar Divendres a mitja tarda amb la convocatòria popular d'una marató d'escacs autogestionada i sobrevinguda a les 17H, concloent el Diumenge a les 21H amb més d'un milers de persones que omplien l'escola entonant "Els Segadors".

Tot una muntanya russa d'emocions, amb assajos nocturns del nostrat joc d'arrencar cebes, taps humans sota la pluja matutina, avis fent cua drets i escassos d'aixopluc, orgull encès que il·luminava l'esguard de tots els rostres, malgrat els dèficits de son acumulada...

 Hem vist als catalans fer coses que no creuríeu: Anarquistes defensant urnes, antisistema demanant calma, burgesos fent vaga, treballadors de banca tallar la Diagonal, nouvinguts reclamant la independència, avies enfrontant-se als antiavalots que les atonyinaven... i a Felip VI treballar durant 6 minuts seguits !!!!

Encara hem de pair tots els fets, cal digerir els nervis i els ensurts,  assimilar la joia i germanor d'una societat civil autorganitzant-se improvisadament, empassar-se la ràbia i l'enuig per la sang esquitxada en altres escoles properes (bo i minimitzant els traumes causats als infants)... Mireu el vídeo de l'escola "Els Horts" https://vimeo.com/237562751?ref=fb-share també el vídeo del institut Ramon Llull https://www.youtube.com/watch?v=Lg6sTgLkSJE&app=desktop
i no deixeu de mirar la dignitat amb que resistiren els cops de porra en el CEIP El Verd: https://www.facebook.com/ester.b.ferrer/posts/10155918121246579.

Però l'endemà ens hem llevat tant esgotades com contentes, convençudes de que la llavor plantada aquest cap de setmana arrela ferma en l'imaginari emocional col·lectiu. Hi ha un abans i un després del primer d'Octubre del 2017.

Aquí us deixo l'enllaç a un parell de vídeos que ajuden a fer-se la idea de com el veïnat de Provençals del Poblenou ha fet història en majúscula, dins del bocí concret de temps que li pertoca i en el minúscul territori que té per a viure-la:

Diumenge a les 6H:https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1428811810547438/?hc_ref=ARRUJTHQ0RRPdsj

Diumenge a les 21H: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1429255120503107/?hc_ref=ARRafemCaVnBauebce

VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN !!!!

Maratò d'escacs autogestionada.

Us convoquem a totes a venir al carrer Perú nº 105, en el pati del CEIP Provençals, a participar en aquest event tant novedós. Ja comença a haver-hi ambient, tenim taules i cadires, portat el teu taulell i la tenda d'acampada, que estarem 3 dies d'apassionada competició :-)

NO SIGUEU TÍMIDES I VENIU A FER UN BON ESCAC AL REI !!!!

( Sense tongos ni milongues https://www.youtube.com/watch?v=sEzay3scHSQ )

Solidaritat amb el Partit Pirata.

Aquesta tarda, davant el Quartell de la P.N. de La Verneda, les 50 solidàries amb  Enric Pineda,  ( imputat per les webs del #referendum1O. Aquest #1O votarem!) del Partit Pirata, triplicàvem en nº als feixistes que, a tant sols uns pocs metres, cantaven el "Cara al sol". 

Mireu: https://www.meneame.net/story/policia-nacional-cita-declarar-lider-partido-pirata-catalunya

Ni la repressió estatal, ni el seu molest club de fans no ens fan por. El company pirata acusat de clonar webs del referèndum s'ha negat a declarar. A la sortida, cridàvem ben fort: VOTAREM !!!! :-) 

Mireu:

 https://www.facebook.com/pirata.cat/videos/1464569863579731 

Mira també:

 https://www.facebook.com/pg/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1426694960759123

Val a dir que ens hem vingut amunt i,  anàvem tant sobrats, que, fins i tot, els hi hem arribat a ensenyat el Piolín... Això ho tenim guanyat per golejada :-)

Preu per preu, papereta grossa!

Hi ha sectors del naturisme que defensen aferrissadament allò de que "Comparar mides està lleig" i d'altres que ho relativitzen tot, segons quina sigui la matèria de que s'estigui tractant. :-)

L'associació de nudistes de la platja de la Marbella pertany al segon grup, com queda gràficament il·lustrat en les fotos adjuntes. A l'hora de denunciar tamaña ofensa de no deixar-nos votar, aquest 11 de Setembre l'han rebut mullant-se pel referèndum amb una papereta gegant. Alguna periodista passavolant ha captat el moment en aquest vídeo: http://elmon.cat/noticia/228304/video-nudistes-independencia 


Una vegada més, es comprova que a l'hora de fer el freaki, l'A.N.C. ens guanya en quantitat, però en qualitat al Poblenou deixem el llistó molt alt :-)

Aquesta simpàtica associació del barri té una pagina de Facebook on podeu seguir les seves convocatòries, clicant damunt https://www.facebook.com/groups/178802285982340/ i el seu mail de contacte és Nudismemarbella@gmail.com

Tant de bo que la privatització de l'espai públic, (que anomenen pressió turística),  no ens deixi sense poder gaudir d'aquesta engruna de llibertat que representa la platja nudista. Els negocis d'hamaques i xiringuitos cada dia ens assetjant més. Voldríem que Mister Money no ens torni a guanyar al Monopoli. De la voluntat política de l'ajuntament dependrà...

Denuncien una violació en Can Ricart.

Segons m'han explicat algunes treballadores d'Hangar, dignes de tot crèdit, la mare d'una sense sostre que dormia en una nau de Can Ricart, es va presentar amb els Mossos dins del recinte, i ha denunciat una violació patida per sa filla per part d'un altre sense sostre... Així tenim el pati :-(

La noia víctima de l'agressió portava uns dos mesos demanant favors als artistes residents, com poder dutxar-se o fer servir la rentadora i els estenedors. Després dels fets, no han tornat a veure-la ni saber-ne res més :-(

Recordem per enèsima vegada les diferents responsabilitats municipals que se destil·len en l'antiga fàbrica, propietat del ajuntament des de fa 12 anys, catalogada arquitectònicament en la mateixa categoria que les catedrals gòtiques, que va generar una plusvàlua en la requalificació dels terrenys ( De industrials a edificables) de 100 milions d'Euros, que anaren a la butxaca del marquès de Santa Isabel...

També sembla obvi que dels delictes que se cometin en l'interior d'un edifici públic, algun responsable hauria de donar explicacions. Que la llei de la selva imposi el caciquisme dels més violents, comença a ser normalitzat massa fàcilment. Com exemple, el ferit per 4 trets, un cop de destral i 2 dits amputats que recollí una ambulància abans d'ahir al passeig Taulat http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170830/43910411505/hombre-herido-grave-poblenou-tiros-hachazo-barcelona.html

 El quart món està sota del balcó de les torres d'ivori, des d'on els guiris celebren llurs bacanals alcohòliques. La millor botiga del món té les clavegueres brutes, els despatxos pudents i els carrers inhabitables https://elpunxo.wordpress.com/2017/08/28/dol-pel-meu-barri/ !!!!

No abracem cap esperança.

Abraçar cap esperança de que s'obri un debat rigorós respecte a la turismofòbia, és una quimera surrealista més digne del règim del 78 que del tarannà d'aquesta pàgina. La retòrica de la ciutat neoliberal que comercialitza amb l'espai públic, mercantilitzant tot el que es belluga i part del que deixa de bellugar-se, és tant potent com l'addicció al turbocapitalisme.

Ha quedat empíricament comprovat el grau d'hipocresia rastrera de qui afirmava que venia a canviar les coses i corre a genuflexionar-se davant els de sempre, amb un somriure als llavis que parla per ell sol !!!!

La criminalització de les resistències al model actual, passen des del reduccionisme a la rebequeria de nens malcriats, fins a les desqualificacions Kaleborroquistes de qualsevol dissidència.

La industria turística contamina més que el fum de les xemeneies, doncs fonamenta el seu enriquiment en una pedra filosofal depredadora. L'antic barri es transmuta en un "no lloc" curull d'espectres passavolants, orfe de tota vida comunitària i sense un espars fil de teixit associatiu que no s'amari del consumisme buit d'esperit. El naufragi ressacós que culminarà la fi d'aquesta festa, no el pot dissimular ni l'eufòria etílica que ennuega a propis i a aliens http://diario16.com/turismofobia-no-sobreexplotacion-pobreza/ .Que dura serà la caiguda :-(

Desesperats, desesperançats i desemparats per qui fa tot just dos anys prometia exactament el contrari de com estem, no ens donarem per captius i desarmats, ans el dret al patalejar indòmitament serà l'urna dels honors on aixoplugar les darreres engrunes de dignitat desobedient. 

El Poblenou en transició.

Es coneix amb el nom de Poblenou un territori que havia sigut barri, i que mitjançant la pedra filosofal del 22@ està en transició.Però no és una transició cap una urb sostenible, sinó que anem en l'altre direcció en "mode Darth Vader" ( A la força i pel costat fosc)

La transmutació de barri a parc temàtic és, a hores d'ara, un procés irreversible. Quan el capitalisme clava l'ullal, no deixa anar la mossegada ni que l'escanyin !!!! Amb el que els guiris consumeixen en sangria, que més dona si després cal recollir-los mentre dormen la mona damunt els seus orins.

Ara que parlem de transició, us recomanem aquest documental que explica des d'un punt de vista humà, alguna de les conseqüències d'aquest via crucis veïnal. A més té l'al·licient, a partir del minut 25:45, d'escoltar al Joan Marca i al Jaume Pagès explicant com va anar el tema de Can Ricart.

Mireu: https://www.youtube.com/watch?v=iQcn98fGHak&feature=youtu.be