dimecres, 6 de desembre de 2017

El nou sopar de duro.

En el menú de mentides que caracteritza l'especialitat de la casa, la carta del Desembre inclou una "varietat de temporada sobre fal·làcia anterior". Darrera aquest nom de nouvell cuisine, s'amaguen els servidors de "passat en copa nova" habituals. Un altre sopar de duro amb regust de marmota dissecada.

Ara diu que el Consell de Govern de la UB se “compromete a buscar las sinergias necesarias” con otras instituciones, centros y entidades del mundo artístico para hacer “realidad un proyecto que impulsaría un espacio de colaboración en este ámbito a escala metropolitana”.

La UB s'ofereix per a exercir “el papel de líder académico y científico del proyecto” y assegura que compta amb el vist-i-plau  de l'Ajuntament. Per a tirar endavant la nova proposta, proposa “explorar la creación de una fundación o consorcio de diferentes instituciones que se responsabilice de la gestión económica de la operación”. Quin poderio a l'hora de parlar sense dir res !!!!! Mireu http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171205/433439689403/cambio-planes-ub-can-ricart.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social 

Ja a principis d'estiu llençaven un globus sonda, amb ham i esquer incorporats, per a veure qui picava. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/06/ara-diu-la-ub-que-sho-repensa.html

Sembla que volen acabar l'any amb noves promeses per a incomplir el proper 2018. Fins ara han mantingut el llistó de la hipocresia institucional a nivells estratosfèrics i no s'ensuma cap indici d'intenció d'esmena. " Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa." Deia el mestre Martí i Pol en el poema "Ara mateix"...

Sense sortir del poema anterior, escriu l'esmentat poeta:

"Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
... Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud."

 Però els senyals concrets de pedra, amb fonda plenitud, que tenim en Can Ricart, segueixen esmicolant-se en el fons del pou de l'oblit. Són mals temps per a la lírica, per al patrimoni històric i per als veritables símbols del on venim... :-(

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://beteve.cat/projecte-can-ricart-provencals-poblenou/