Patrimoni cultural i tal: Sixena versus Can Ricart.

Aprofitant l'avinentesa del sobtat rebrot mediàtic que el patrimoni cultural protagonitza, potser que ens preguntem: Que hi ha de lo nostre?

Del que hi havia en el museu de Lleida i ja no hi és, els diaris en van plens. Però per allò de donar visibilitat a punts de vista més "exòtics" que els nostrats, us enllacem al "Heraldo de Aragón" i així que us pogueu fer una idea "alternativa" del tema: http://www.heraldo.es/especiales/bienes-aragon/sijena.html 

Dit això, que tal si catalitzem l'embranzida actual per tal de demanar responsabilitats sobre la destrucció patrimonial que patim en Can Ricart? 

Perquè l'únic bé cultural d'interès nacional de tot el districte de Sant Martí de Provençals porta més de 12 anys a mercè dels especuladors immobiliaris? 

Perquè un patrimoni arquitectònic únic en Europa s'enderroca en benefici de la plusvàlua de la requalificació dels terrenys industrials a edificables? ( El sistema de transmissió energètica soterrat que proporcionava la força necessària per a moure 2’5 Ha de naus industrials amb una sola caldera i una única xemeneia, en 1853 era una proesa continental i avui és un munt de bocins de túnels foradats sota pujols de runa i catifes de males herbes.) Mireu les fotos en http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/01/les-fotos-del-nostre-patrimoni.html

Perquè l'escenari de 170 anys de les lluites proletàries pels drets laborals és castigat amb la indiferència general de quasi tots els autoanomenats "agents d'esquerres"? ( De Can Ricart sortiren els primers piquets d'obrers de la ciutat que descarrilaren tramvies durant la setmana tràgica, immediatament després de que els hi arribaren les notícies del que passava al port amb l'embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc...)

Sembla que si l'enemic no és exterior, sinó que el portem dins com "Octavo pasagero" ja no brandem els estudis saberuts als quatre vents, que els "experts opinadors" no tinguin documentat res al respecte.... Ara que ja quasi ens convencen que el patrimoni històric interessava seriosament, li veiem la poteta a la  posveritat des d'una hora lluny....

Haurem de seure al racó de pensar durant una llarga estona, bo i reflexionant al respecte, amb un fil musical escaient a la situació: https://www.youtube.com/watch?v=470nivKgEaA !!!!

El nou sopar de duro.

En el menú de mentides que caracteritza l'especialitat de la casa, la carta del Desembre inclou una "varietat de temporada sobre fal·làcia anterior". Darrera aquest nom de nouvell cuisine, s'amaguen els servidors de "passat en copa nova" habituals. Un altre sopar de duro amb regust de marmota dissecada.

Ara diu que el Consell de Govern de la UB se “compromete a buscar las sinergias necesarias” con otras instituciones, centros y entidades del mundo artístico para hacer “realidad un proyecto que impulsaría un espacio de colaboración en este ámbito a escala metropolitana”.

La UB s'ofereix per a exercir “el papel de líder académico y científico del proyecto” y assegura que compta amb el vist-i-plau  de l'Ajuntament. Per a tirar endavant la nova proposta, proposa “explorar la creación de una fundación o consorcio de diferentes instituciones que se responsabilice de la gestión económica de la operación”. Quin poderio a l'hora de parlar sense dir res !!!!! Mireu http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171205/433439689403/cambio-planes-ub-can-ricart.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social 

Ja a principis d'estiu llençaven un globus sonda, amb ham i esquer incorporats, per a veure qui picava. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/06/ara-diu-la-ub-que-sho-repensa.html

Sembla que volen acabar l'any amb noves promeses per a incomplir el proper 2018. Fins ara han mantingut el llistó de la hipocresia institucional a nivells estratosfèrics i no s'ensuma cap indici d'intenció d'esmena. " Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa." Deia el mestre Martí i Pol en el poema "Ara mateix"...

Sense sortir del poema anterior, escriu l'esmentat poeta:

"Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
... Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud."

 Però els senyals concrets de pedra, amb fonda plenitud, que tenim en Can Ricart, segueixen esmicolant-se en el fons del pou de l'oblit. Són mals temps per a la lírica, per al patrimoni històric i per als veritables símbols del on venim... :-(