Des de que en 2005 foragitaren de Can Ricart a les 35 petites i mitjanes empreses que donaven vida al recinte, portem ja 12 anys de destrucció del nostre patrimoni cultural i social. La rellevància arquitectònica l'explica aquí la Mercè Tatjer Mir http://www.ub.edu/geocrit/b3w-598.htm o si voleu més, Memòria de la intervenció arqueològica preventiva,( prèvia a la casa de les llongues que, malgrat no la feren, diu que se gastaren prop de 30.000.000 Euros...) http://www.albertsampietro.com/wp-content/uploads/2017/12/Memoria-Can-Ricart.pdf.L'empobriment social és també cada any més evident. comencen a ser legió els sense sostre que malviuen no se sap ni com, entre les runes d'aquest B.C.I.N. de propietat municipal. Gent que, com que no estan empadronats no voten, i ningú els té presents en les seves accions polítiques :-( En Can Ricart la lluita social no la podem oblidar i ens la recorda l'Isaac Marrero Guillamón en llur tesi doctoral http://www.tdx.cat/handle/1080/722;jsessionid=
Durant aquests lustres d'abandonament, hem perdut un llençol en cada bogada, i no sols no s'atura aquesta depredació del territori, sinó que augmenta, en una fugida cap endavant malgrat el penya-segat d'enfront... Aquest any han destruït 150 llocs de treball de l'antiga Frigo (Reconvertida en Fargi fa uns 10 anys) i ha comprat els terrenys una immobiliària "hereva" d'Espais... Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/11/de-la-fabrica-la-manta-passant-pel.html
Com que no sembla que tot plegat escandalitzi a gaires persones, res indica que, per voluntat política, les coses canviïn a millor... que 2018 ens agafi confessats !!!! :-(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada