dijous, 9 d’octubre de 2008

"La ciutat perd una oportunitat preciosa de la qual la història ens farà responsables"





Això ho diu un arquitecte, l'Oscar Tusquets que lluny de donar-li a l'afirmació un sentit transcendental, de justícia patrimonial, nomès la decanta cap als seus interessos particulars, de fer calaix contra una cosa que és de tots, un edifici modernista de l'any 1907 dissenyat per Antoni Millàs, que és motiu de polèmica últimament en els diaris. La Fundació Orfeó-Palau de la Música el vol fer enderrocar ja que l'edifici en qüestió resta visibilitat a una part del Palau de la música situat uns metres més enllà. Fa uns anys ja van fer enderrocar al costat del Palau una esglesia pels mateixos motius, però ara en l'espai que quedi, hi volen construïr un hotel de luxe, un pàrquing soterrat com el que volien fer en el Forat de la Vergonya ( però que no van poder per la resistència veïnal), i si queda espai tambè una placeta, com per dissimular. En Tusquets n'és copartícep en la trama, així com no, tambè l'ajuntament.
Sembla ser que encara hi han pocs hotels a la ciutat.

La rabieta de l'arquitecte és fruït a la negativa de la Generalitat a enderrocar l'edifici, si més no, permeten enderrocar l'interior i es conservarà la façana.
Per ara un sudari de color verd embolcalla la peça, no és que hagi de caure per efecte d'al.luminosi que no en té, si no que s'està acomplint el ritual d'invisibilitzar allò que no interessa i el sentecien abans d'arribar al jutge. Tambè és una bona estratègia de vandalitzar, sense haver de recòrrer a l'efecte piròman.
Un edifici que tambè en serà hotel i el trobem molt aprop del lloc dels fets, és l'antiga comisaria de la policia nacional a la Via Layetana (can Vilardell), ara nomès en queda la pell. Que ara es plantegin construïr un hotel tan a prop de l'altre i que pretenguin derruïr un elegant edifici modernista, nomès pot ser calificat de barbàrie. Una malifeta més d'aquests manaires-voltor i arquitectes potiners de Barcelona.

L'excusa de la visibilitat, tal com l'argumenten els defensors de la destrucció en un diari de gran tirada, (Un dels esculls del projecte...radica en la diferent interpretació de les perspectives arquitectòniques. Tusquets sosté que si se suprimeix l'edifici de Millàs, es veurà molt millor el grup escultòric de Miquel Blay situat al Palau.) en aquestes alçades de brutalitat urbanística, no se la pot creure ningú amb una mica de seny.

Ens provoca certa extranyesa que l'ajuntament esgrimeixi l'excusa de la perspectiva visual o de l'entrebanc visual d'un edifici, com per a fer-l'ho enderrocar; quan el que realment els preocupa és en no perdre ni un pam de sól per a edificar.

En el Poblenou s'ha desmostrat amb la pràctica que és així. Allà, de fa dos anys ençà, que la perspectiva visual ja no existeix, ni per les velles ni per les novíssimes construccions; cada gratcel acabat d'aixecar competeix directament contra el primer bloc que va aparèixer uns mesos abans. La torre Agbar ja te durs competidors que li resten perspectiva visual; d'això ja es va queixar el seu arquitecte Jean Nouvel, el mateix que concep un parc (parc Central) partit en quatre trossos i que l'entafora entre parets de formigò armat aïllant-lo del barri.
Parapet que es menja les vistes precioses, la perspectiva visual que tenia can Ricart des de la Diagonal.

Per les antigues construccions, les poques que queden, l'escandol és major. En aquest barri estem acostumats a veure crèixer xemeneies obsoletes (però restaurades), al costat mateix dels edificis sense tenir en compte cap plantejament de la seva visibilitat, en relació a la volumetria respecte al seu entorn. Bé, les xemeneies hi eren molt abans que aquests edificis, però d'aquesta manera no ho sembla pas.
De la mateixa raó que potser d'aquí uns anys demanaràn enderrocar la fàbrica rehabilitada de ca l'Aranyò que ha quedat enganxada literalment als nous i enormes edificis del complex audiovisual de Mediapro. Una cosa enganxada com una paparra que s'haurà d'arrencar. La paparra potser és el monstre del complex de l'audiovisual; una paparra enorme que ens ha tret de la vista la bonica fàbrica de ca l'Aranyò, salvada de l'enderroc per la lluïta veinal.

Sr. tusquets, tot és qüestió de mires i de com s'ho miri, veritat? però la seva frase ens la fem nostre:

La ciutat perd una oportunitat preciosa de la qual la història ens farà responsables!

Més info aquí.