diumenge, 26 d’octubre de 2008

l'Obrer Poblenoví isolat davant l'especulació.


La classe treballadora al nostre barri és una autèntica espècie amenaçada. Cada cop son més escassos els seus avistaments. En alguns ecosistemes com el de can Ricart ja s'han declarat oficialment extingits.

Els que fins fa poc, més de dos anys, eren la base de la piràmide tròfica per a la golafreria burgesa, han estat substituïts pels "Amaranthus retroflexus" i d'altres males herbes de la família de les quenopodiàcies. Els "Aedes pictoalba" troben nínxols ecològics fets a mida entre les runes d'unes naus que abans dels enderrocs donaven vida a 250 llocs de feina.

Actualment, encapçalen la cursa cap a l'extinció definitiva els proletaris de la Frigo i la Simon. Amb l'inefable ajut dels sindicats grocs, protagonitzen la disputada competició pel dubtós honor de ser els següents de la llista d'empreses que tanquen; els següents en ser depredats per una economia basada en l'especulació immobiliària que destrueix la indústria productiva per a enriquir-se a cor que vols, amb la complicitat imprescindible del 22@.

foto de Joan Marca: Treballador de la Frigo durant la protesta del divendres (25 d'octubre 08)

El 22@ és una empresa municipal que, segons fonts dignes de relatiu crèdit (malgrat la crisi), ha malaguanyat més de 700.000 Euros dels impostos ciutadans en contractar a una empresa de
seguretat per la custodia d'un recinte fabril, can Ricart, en absolut estat
d'abandonament. Als soferts contribuents ens hagués sortit més rendible que enlloc de bé cultural d'interès nacional( B.C.I.N.), hagués estat declarat reserva integral de la biosfera. Així, si més no, els encarregats de la vigilància serien els guardaboscos o agents forestals.

L'actual equip municipal que ens mal governa quan ha volgut ha expropiat a preu de cadastre als petits propietaris de casetes. Els hi va pagar preus 10 vegades inferiors als de mercat, en nom d'un suposat bé públic anomenat Diagonal Mar.
Ara, però, no te la voluntat política d'aplicar la mateixa vara de mesura amb les multinacionals i expropiar els terrenys de les fàbriques. Si no poguessin especular amb les requalificacions urbanístiques que el 22@ regala impunement, no podrien tancar mai més empreses que obtenen beneficis.

Però malauradament la connivència entre els partits polítics que remenen l'alcaldia i els sindicats grocs que simulen defensar allò que maquiavèl·licament traïcionen, són el martell i l'enclusa que esclafen les esperances de supervivència del "Obrers Poblenovinus" .


Associació de veïns i veïnes de can Ricart. Comissió mediambiental.