Bo i passejant entre "l'ensaimada" de la plaça de les glòries catalanes, he vist materialitzat el bonic poema del mestre Miquel Martí i Pol que deia:
"Hereus d'un alt llinatge
cent voltes escapçat,
florim quan menys ho esperen,
cantem, quan menys els plau"
cent voltes escapçat,
florim quan menys ho esperen,
cantem, quan menys els plau"
I així, entre els enderrocs de dues cases d'obrers del segle XIX, al peu de la torre Agbar, ha estat la sala d'expocicions triada per un artista pintor de quadres. Fins fa molt poc temps, aquest artista tenia espais creatius on ara hi ha descampats i males herbes, perquè la política cultural de l'ajuntafems barceloní ha intentat desmantellar la creació artística al barri.
Afortunadament, el 22@ i els seus plans urbanístics especulatius no han aconseguit, fins ara, impedir que l'art rebroti de socarrel una i altre volta.
Continua bategant la vida entre els cascots de la selva immobiliària i el terrorisme urbanístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada