Diumenge al migdia, el centre social okupat autogestionat i a mig destapiar “La Teixidora” va ser testimoni joiós d’una magnífica jornada gastronòmica i cultural. Finalment vam parir dos paelles per tots els gustos; i les integristes de la pastanaga, absolutament refractàries a gaudir dels plaers de la carn, varen contraatacar la paella mar i muntanya amb una ofensiva verdulaire d’arròs sense xixa.
Els dos
bàndols, numèricament igualats, van escurar amb delit fins l’última engruna dels seus plats i el conflicte culinari es va resoldre amb un armistici pacific que deixà la qüestió en taules.Mentre digeríem tot plegat i després de la projecció del documental sobre la vida i obra de Francesc Ferrer i guàrdia, va ser el torn del debat al respecte d’aquest històric personatge, tant menystingut “oficialment”.
Les intervencions del respectable públic assistent, deixaren palesa una destacable diversitat de punts de vista polítics que reivindicaven llur memòria ( com a poc, reconeixerem militants de la C.G.T., la C.N.T., la C.U.P. de barcelona i fins i tot E.U.i A.).
Enriquits ideològicament i amb el ventre curat de penes, la voluntat generalitzada de repetir aviat l’event va ser la guinda del pastís que ens deixà un dolç regust de boca.
text i fotos Joan Marca
3 comentaris:
Bé, jo vaig participar en l'acte social de la paella de mar i montanya que estava previst fer diumenge 2 d'agost, segons es va comunicar per mail i penjar al blog de l'associació el dia 23 de Juliol, sense la participació de cap fracció vegana. La meva valoració de l'acte és un pel diferent a l'oficial, tot i que comparteix el seu tó positiu peró no l'acrític.
Doncs és des d'aquesta crítica que em posiciono en contra de repetir un event amb cert públic que no només no coincidim ideologicament, sinó tampoc en la pràxis. Unes diferències que es van reflectir en la manca de comunicació, d'organització i participació dels vegans amb l'acte a que els convocavem.
En opinió meva els vegans no es van mostrar més refractaris a gaudir del plaer de la carn com de contaminar-se amb la companyia dels carnivors, fet que demostraren deixant una pila de plats contaminats sense rentar.
A part d'aixó i que marxessin sense acomiadar-se abans que comencés l'esperat documental en homenatge al pedagog mort fa 100 anys, l'esdeveniment social va ser un éxit que no van eclipsar les actituts segregacionistes i individualistes, gràcies als companys que van compartir amb mi estones d'esforç, suor i llagrimes, per la ceba ecològica de la paella i l'emoció sentida pel record del company FERRER i GUARDIA que com nosaltres lluità per una escola sense límits.
Carles
Jo no el trobo igual i en cap moment era la intenció. Sí potser que xerravem entre nosaltres perque alguns feia temps que no ens veiem; mai perque no volem "contaminar-nos amb els carnívors", com dieu.
Bé, esperem que no torni a succeïr.
Val la pena mirar :
http://jornadesferreriguardia.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada