dimecres, 29 de juliol de 2009

Aquesta matinada han tornat les tocineres del Sauron al C/Marià Aguiló.


Un poeta romàntic ho podria descriure així:

“Han tornat les obscures tocineres. Les seves rodes al carrer Marià Aguiló s'aturen. I altre volta armats amb l’ariet de la prepotència una altre casa han esbotzat”

Però resulta que no té res de romàntic que et despertin a les sis de la matinada a cops de mall i et facin fora de casa. Ningú pot reivindicar-hi res de poètic a que dotzenes d’uniformats foragitin mitjançant la força tot un bloc de vivendes socials okupades.

Això és el que ha passat aquest matí al nostre barri. Sense cap avís previ de part dels jutjats i amb nocturnitat i quadrilla, els goSSos de'n Sauron han buidat un edifici per a deshabilitar-hi els habitatges. Això vol dir que darrera dels de la catxiporra han entrat una brigada de paletes de la deconstrucció, a rebentar banys i cuines, a
esfondrar terres i sostres, a foradar canonades i baixants…… en altres paraules, esclafar un grapat de llars per tal de que no puguin tornar a ser-ho, a deixar-les vandalitzades.

Els mateixos poders polítics que, presumptament, ens malgovernen requalificant els terrenys del miniestadi o que han de córrer a retirar la medalla d’or de la ciutat al director de l’Orfeó Català, potencien el suposat dret capitalista a especular amb una necessitat bàsica per damunt de qualsevol altre cosa.

Sense quasi ni temps per a recollir els objectes més personals, la vida ha fugit dels pisos desallotjats i vandalitzats. En un obrir i tancar d’ulls, unes quantes veïnes han ingressat en la categoria de nòmades urbanes en cerca d’aixoplug. Els uniformats que han justificat el seu sou i una immobiliària que ha complert amb la seva obligació de fer negoci, són estampes del paisatge de Poblenou, malauradament cada cop més repetides. El fàstic i la ràbia que sentim en l'associació de veïnes i veïns de can Ricart davant d’aquest panorama tant repugnant, al final pot acabar per ennuegar-se-l’hi a més d’un.