Entre el veïnat del carrer Llacuna, la indignació creix al mateix ritme que les esquerdes en els seus edificis. L'adob de les mentides municipals fertilitza la famosa desafecció, que donarà els fruits de la ira ciutadana, armada de raons fins a les dents. Des de l'any 2007 que denuncien la situació d'indefensió que pateixen, amb profusió de fotos en :
Mentre, els testimonis de guix contemplen en silenci còmplice l'escandalosa presa de pel. L'esport ocular de mirar cap un altre banda, tant practicat per la classe política i els mitjans de comunicació, s'observa cada volta més generalitzat dins l'esguard dels flamants propietaris de pisos acabats de construir. Les persones nouvingudes que conviuen en el nostre barri, no es veuen afectades per aquests problemes “aliens” al seu dia a dia. La rutina del restaurant, l'amarrador al port olímpic i la partida de golf, són la realitat que els ocupa la neurona.
La ceguesa social, majoritària entre els recents habitants del Poblenou, reflexa el miratge del seu elevat nivell econòmic. La substitució de la població obrera i llur solidaritat generosa, per individus tant pobres que solament tenen diners, ens condemna a la insensibilitat globalitzada. Tan de bo que Belcebú els enganxi per on més mal els fa: La cartera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada