dijous, 16 de desembre de 2010

Amanida de trets olotina o la "balasera" venjativa?



Ahir al matí, la capital garrotxenca esmorzava una amanida de bales d'allò més indigesta. Dos propietaris d'una constructora i dos treballadors de banca passaren a millor vida per l'acció d'un català de socarrell. En Pere Puig i Puntí, de 57 anys i amb el pare de 80 al seu càrrec, es veia presumtament desnonat pel mateix banc que no li feia efectiu un xec amb el seu sou de 5 mesos, per suposada manca de fons.


La situació desesperada la volgué resoldre prenent-se la justícia per la seva mà i assegurant-se un sostre carcerari durant la resta de vida que li quedi. Mirat des de fora és evident que li calia cercar un altre sortida, però s'hauria d'estar en la pell d'aquestes persones que es veuen injustament condemnades a la més cruel exclusió social, davant la indiferència general dels poders públics.




Si l'estat escanyol fes com fa l'estat francès, i prohibís fer fora de casa seva ningú durant l'època hivernal ( per evidents motius humanitaris), segurament s'hagués evitat la tragèdia de 4 vides perdudes en " un dia de fúria"

Nosaltres, des de l'A.V. de can Ricart ens fem els "catòlics" i recordem el " no jutgeu i no sereu jutjats" a l'hora de valorar fets d'aquest calibre ( no fos cas que ens surtís el tret per la culata....)


1 comentari:

Anònim ha dit...

es que a vegades un s'ha de fer sentir de debò. Ara l'han sentit.