Habemus déjà vu en la conselleria de cultura. Hi haurà un individuo que no és nou en el càrrec, sinó que és "lo dolent conegut". Ja durant 6 mesos del any 2006, el "senyor" Ferran Mascarell ocupà la màxima responsabilitat cultural del país, sense moure ni un sol dit per defensar can Ricart. Ara torna a la càrrega, cavalcant l'onada de la singladura del vaixell de la nova sociovergencia governant.
Amb unes cartes de navegació negociades sota la taula, una travessia farcida d'esculls comuns ( casos Pretòria i Palau de la música), una brúixola empenyorada per pagar el sou del brunet, una quilla d'escàs calat que fa aigües per tot arreu i una tempesta financera que amenaça de trencar les veles, el naufragi nacional ens ancorarà en la crisi moral fins ofegar tota dignitat.
Embarcats en la mateixa empresa, mariners, polissons i passatgers passavolants, no tenim port segur cap el que remar. El capità Artur no toca de peus en terra i confon la roda del timó amb la lluna de València.
Totes les qui no ens veiem capaces de caminar damunt les aigües, cal que comencem a plantejar-nos algun curset accelerat de natació. I de pressa, que el nivell de líquid apestós ja ens arriba fins el nivell del coll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada