Tenim una grua clavada enmig del cor.

Una gran grua de color blau s'aixeca al bell mig del recinte de can Ricart, a tocar de la torre del rellotge. Uns operaris de color groc canari passejant entre les naus i desmunten llurs teules centenàries. Excavadores de diferents mides foraden de nou el subsol i camions formigonera aboquen llur càrrega de vòmit gris.

Altres que vomiten sal damunt la ferida, són els regidors municipals com ara el primer tinent d'alcalde de Barcelona i president del districte 22@, Jordi William Carnes:

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=442306



Diu que tenen 30 milions d'euros de diner públic per momificar amb colorins el cadàver de l'antiga fàbrica. Quan acabin l'embalsamatge, semblarà Com si el Corte Ingués de Can Fàbregas i de Caralt (Mataró) el fessin sense enderrocar el que ja hi havia.


Tamany atemptat patrimonial i paisatjístic es fa per part de les administracions i en nom del be públic. Omplint.se la boca de cultura i les butxaques de sous d'escàndol, no manquen mercenaris que defensin aquesta barbaritat, o d'altres, com ara els arquitectes responsables del 22@ i el jutge que ha arxivat la acusació de l'anteriorment comentat cas de la capital del Maresme.

















Tenim per davant un futur encimentat d'hipocresia, curull de necròpolis urbanes i amb la creativitat desterrada dins les catacumbes antisistema o esclava a l'adicció monetària capitalista. Preu per preu, quasi que haguéssim "elegido muerte".