DIUEN QUE ARA FA 10 ANYS...
10 anys, fiu!, normalment és un aniversari rodó, dels que es celebren, si més no, es recorden.L'hem recordat?
Francament han estat les trucades de dos estudiants que ens han fet veure que ja han passat 10 anys des de que el mal son del 22@ es presentés al Poblenou.
Diuen, altres amics, que l'Ajuntament n'ha fet propaganda, no l'hem vista.
Però obligats a recordar, el primer són els absents, les pèrdues. En Joan, en Martí, en Pepe i en Ricardo i també l'Elisa. Erem pocs i ara ja som menys. L'Elisa, d'Arquitectes sense Fronteres, deia que els plans urbanístics escurcen la vida. Ho tenim molt present!
Desprès, els accidents laborals per treballar en condicions galdoses (4 morts al carrer Almogàvers).
Recordant els primers moments, venen al cap un munt sensacions i sentiments. Incredulitat, desconcert, rabia, odi, dolor, decepció, angoixa, inconprensió,...
Les pèrdues de llocs de treball, la banalització del paissatge, les construccions sense criteris de sostenibilitat, ni d'integració al barri, la pèrdua d'arbrat centenari, l'invasió de guiris, la substitució del teixit social,..., són les altres "aportacions" del 22@.
10 any! Ho celebrem? De veritat hi ha alguna cossa a celebrar?
I nosaltres, com estem?
Mireu tant "radicals" com sempre. La tranformació del barri no hauria d'haver estat aquesta, ni fer-se sobre les tumbes, el dolor i l'angoixa dels ciutadans.
Que bon profit us fassi l'aniversari als cobdiciosos que ho vàreu dissenyar, als cobards que ho vàreu permetre i als envejosos que només podeu disfrutar amb el dolor alié.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada