diumenge, 3 de juny de 2012

Pel juny, la falç al puny?

Divendres passat, primer de Juny, davant el ja ex-edifici de la Flor de Maig, hi havia convocat un acte reivindicatiu per denunciar la pèrdua de patrimoni associatiu que significava el desalotjament de l'entitat de la seva antiga seu. Una trentena de veïnes i mitja dotzena de periodistes acudiren a la cita. Es va pujar al balcó enfilant-se a una escala d'alumini per penjar una pancarta i es va llegir el comunicat de torn. Res d'especialment novedós ( amb tots els nostres respectes per a quasi tots els organitzadors).

Una posterior assemblea oberta en la plaça Bernat Calvó, va servir per concloure la jornada parlant de lo humà i de lo diví, recordar batalletes passades i tal i tal. Un altre brindis al sol en una bonica tarda de primavera poblenovina. Evidentment que més val això que res, i que la immensa majoria de la trentena de participants han fet el que han pogut, dins les limitacions de cadascun, per aturar l'especulació immobiliària..... PERÒ LES XIFRES OFICIALS DIUEN QUE AL BARRI SOM 60.000 HABITANTS!!!!!!

Amb tot el que està caient i lo que està a punt de caure, el 99'98% de la ciutadania tenia millor coses a fer (?????). Així es fa difícil aconseguir canviar res. La "resignació cristiana" és el sentiment majoritari d'una població alienada per l'autoengany. Que caldrà per a que el gruix de la gent es desperti? Sembla evident que alguna cosa es fa malament, o potser de l'altre bandol ho fan massa bé?

Calia que un indivíduo que ha colaborat activament amb els especuladors del barri, fent "l'invent" del pou del Món del Parc central, tingués vela en l'enterrament? Quants milers d'Euros dels diners públics es va endur en Joan Maria en la jugada? es vendria barat, o es va embutxacar una pasta gansa? (Recordem que la broma de mal gust del Parc Central ens va costar 24 milion d'Euros). S'equivoca gaire qui pensa que tots són iguals? I els qui no han robat, és per que no han tocat encara poder? Per a quan la tolerància zero amb els corresponsables de l'estafa piramidal, en beneïr uns plans urbanístics de jutjat de guàrdia?

Hi ha qui diu que és més fàcil enganyar a la gent que fer-lis veure que han estat enganyats. Per això, en temps de mentides generalitzades, anar amb la veritat per davant és l'actitut més revolucionària que es pot tenir.

La nostra teoria és que tenim una tremebunda crisi de valors ètics i, fins i tot entre les suposades puntes de llança antisistema ( casals indepes, C.S.O.A., ....), es troba normal que militants d'Iniciativa per Catalunya, que s'han omplert les butxaques amb diners públics durant els trenta anys que ens han malgovernat, estiguessin en la concentració denunciant el que fins fa tot just un any, ells mateixos estaven realitzant !!!!!!   Sols hi mancaven els botiflers d'ERC per acabar d'enmarcar un bonic retaule costumbrista del 22@ i el seu Lerrouxisme postmodern.

No hi ha millor descripció del que sentim que la que fa el mestre Martí i Pol quan escribia :

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,

la llum d'un temps expectant i frondós.


 

Per sort, tot just a 300m, els dos últims versos esmentats són metàfora materialitzada. Amagat darrera la tàpia d'un solar okupat, "legalment"propietat d'una entitat bancària, hi ha un raconet de pau on sembrar alguna llavor d'esperança. És l'Hort dels indignats, i la collita va deixant de ser una promesa llunyana per a fer-se una realitat tastable. Sense caure en cap institucionalització, amb l'autoorganització per bandera i l'amor a la patxamama amb el que caven trinxeres, es deixen de xarrameques i van per feina. Amb ma ferma i eina esmolada, de la residència d'ancians sorgeixen els braços necessàris per a que "Els catalans, de les pedres en fem pans". Més que falç faran servir dalls i la noblesa dels llaures coronaran llurs argentades testes d'usuaris de casal d'avis. Iaio-flautes for president!.