El patrimoni industrial: The zombis paradise!

Com en els millors serials de zombis, el patrimoni industrial del nostre barri es veu cada volta més assetjat per l'inevitable. La quantitat de sobrevivents i llur qualitat humana es van deteriorant progresivament, davant l'allau de descerebrats que s'imposen per la raó de la força.

La nostra tragicomèdia arriba a tenir alguns tocs esperpèntics a lo Garcia Berlanga, (però mancats de la seva original genialitat) com quan el alcalde de Barcelona anuncia que una multinacional Ianqui vindrà a invertir 5 milions d'Euros en rehabilitar l'antiga fàbrica de ca l'Alier http://www.poblenou.org/2013/05/ca-lalier-dequipament-cultural-a-seu-duna-multinacional-nordamericana/ i els maSS mèdia ens volen fer empassar la pel·lícula.

Mentre, les proves gràfiques demostren que ja no hi ha salvació possible per molt bona benvinguda que se li vulgui donar al nou "Mister Marshall".

A Can Ricart i a La Escocesa, el reduït grup d'artistes que resisteixen a l'especulació 22 arrobina continua menguant a cada fotograma, a cada jornada de tallers oberts, engolits per la golafreria irracional immobiliària i emmarcats per un escenari postapocaliptic digne de les millors localitzacions de Mad Max.

Igual que en la peli de "Els germans Marx a l'Oest" quan perseguint una colla que anaven a cavall, es queden sense carbó per a la locomotora i al crit de "mas madera" comencen a cremar els vagons del tren per mantenir encesa la caldera, l'economia d'aparador i façana requalificava terrenys per fugir endavant amb les plusvàlues a costa del veïnat. Ara ja no tenim ni tren, ni via, ni locomotora, ni maquinista, i ens devoren de viu en viu els morts esquelètics que surten com legió dels armaris consistorials. Que Deu ens agafi confessats i sense pixats al ventre, doncs ja no aspirem ni a deixar un bonic cadàver!