Penediu-vos, pecadors capitalistes!

L’heretgia neoliberal (que més que adorar “al becerro de oro” venera “al oro del becerro”) continua predicant les seves infames blasfèmies, impiadosament creguda de posseir la veritat absoluta. La devoció al lliure mercat i la fe en els paradisos fiscals, continua movent muntanyes de bitllets “Bin Ladens”.

Aquesta il.lustració és de l'artista (graffiter) rebel "Banksy"; la bandera podria ser perfectament de la comunitat europea. Representen les dos la mateixa porqueria.

Paral·lelament, les classes populars (que no han vist mai 500E. junts en un paper de curs legal), batallen diàriament per la seua supervivència en el marc d’una guerra molt poc santa, sense cap esperança de guanyar-la. Volen que creguem que, amb mesures populistes com ara la litúrgia de repartir 400 Euros o regalar-ne 1000 a qui es compri un nou cotxe, sortirem de la crisi el dia menys pensat. El miracle de la multiplicació del pans i els peixos no es repetirà.

Els mateixos que encapçalen el model especulatiu que ens a dut fins on som, volen que encara continuem apostant per consumir esbojarradament i sense plantejar-nos la crua realitat a la que ens han abocat. El col.legi oficial de gestors ha arribat a proposar en els seus sermons la necessària amnistia fiscal del diner negre, a canvi de que paguin un 5% d’impostos i tots contents. Els fariseus comercien en el temple mentre els sàtrapes terrenals ens malgovernen. A aquestes alçades, la única mesura amb credibilitat seria enviar els cascos blaus de la O.N.U. a envair les illes Caiman i Jersei.

Parlant del món mundial, en alguns llocs propers i llunyans, veiem uns quants Judes que porten el seu penediment fins a l’extrem:

- A Corea del sud, l’expresident enganxat en un suborn, s’ha suïcidat llençat-se per un barranc.

-A la presó de Perpinyà, l’alcalde d’un poble nortcatalà, s’ha penjat en la cel.la on el tenien detingut per corrupció.

-La meitat dels parlamentaris anglesos, no repetiràn en els seus càrrecs per tripijocs pressupostaris.

Però unes poques flors no fan estiu. En l’estat escanyol que ens toca patir, els “brots verds” d’una nova primavera estan mancats de llum amb la que fer fotosíntesi i el terreny on arrelar està sembrat de sal. La caverna és massa fosca i estèril, folrada de formigó armat. Des de l’exalcalde franquista Samaranch, fins els vestits de Francisco Camps, passant per l’ix minúscula dels G.A.L. Narcís Serra, tots queden sistemàticament impunes, arrasserats en el seu búnquer-claveguera (d'or, això sí) on no els pot tocar ni el Déu Garzón.

El nostre calvari serà que en el pecat hi durem la penitència, entre processons d’escàndols majúsculs i romeries mediàtico-jurídiques. Que la Pachamama ens agafi confessats!.