dissabte, 16 de gener de 2010

Conte de nadal a mitjans de Gener.

Ni el mateix Charles Dickens podria imaginar un conte de por més terrorífic, ni el mestre Edgar Allan Poe ésser tant macabra com el “senyor” alcalde amb la última idea per a la ciutat: organitzar els jocs olímpics d’hivern del 2022!.......¿COMORRR?!!!.


Si, si, organitzar uns altres jocs, és segons l’Hereu, el que necessita la Barcelona del futur. Sembla que les nevades de la setmana passada han estat interpretades com un senyal del cel a les pregaries consistorials, que suplicaven una sortida a l’atzucac del model actual de botiga. I dit i fet, fan pública la candidatura en roda de premsa. Aprofitaran que el castell de Montjuïc és “museu de la pau” i els antics canons que apuntaven cap a l’interior de la ciutat, ara dispararan neu artificial.

El telefèric el tunejaran en telecadira i les escales mecàniques en remuntadors que pugin fins la recta de l’estadi.

Cal reconèixer que com a innocentada del 28-12 arriba més endarrerida que si vingués en A.V.E., però ens temem que no sigui cap broma per divertir-nos amb ridículs espantalls. Sembla que no se li escapava gens el riure durant l’anunci oficial davant els medis de comunicació. Faltarà veure la despesa econòmica que als ciutadans ens costarà aquest projecte, híbrid quimèric entre Freddy Krueguer i Chiquito de la Calzada.

Potser l’alcalde necessiti la visita de 3 fantasmes (no dels que tenen carnet tripartit o son membres del C.O.I., sinó un del passat 1992, un de les conseqüències presents del Fórum 2004 i un espectre del futur tant fosc que ens espera). Si l’horitzó pintava xungo a principis d’any, continuem rodolant pendent avall, caient de guatemala a guatepitjor.

Foto: Protesta d'Abril del 1992 en la plaça St. Jaume contra l'inici de l'estafa piramidal immobiliària
( filla de l'especulació de la vila olímpica i els plans urbanístics municipals).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els beneficis polítics de marejar la perdiu amb xorrades, són massa evidents com per a no aturar-se a analitzar-los. Davant el risc de que algú comenci a pensar en exigir responsabilitats als qui ens han empés a una crisi que els ha enriquit, agiten un esqué que distregui l’atenció. És molt més simplista la fugida endavant, repetint els errors del sistema i aplicant automatismes alienadors.

De la mateixa manera que donen cantxa mediàtica als discursos xenòfobs amb l’excusa dels problemes financers, com si els immigrants tingueren la culpa d’haver inflat la bombolla urbanística, (aprofitant que és més facil criminalitzar al feble que rectificar i plantar cara davant del fort), pretenen aplicar l’estrategia d’un altre projecte municipal amb dos dossos al logotip : El 22@.

Tallats pel mateix patró, les dues cares del mateix prototip són igual de falses. Crean espectatives de castells en els núvols, fins que la tempesta monetària i els xàfecs de realitat desemboquen en un fracàs atronador que disimulen amb sordina. Mestres en l’art de la demagògia, venen fum “sostenible” per a fer cortines a joc amb els sofàs dels seus despatxos.