Animalades arquitectòniques i d’altres feres ferotges.

L’esperpèntica actuació del conseller de cultura de la "Genialitat de Catalungla" a l’hora de “defensar” el nostre patrimoni històric, ha deixat al “senyor” Tresserras a l’alçada del betum de les sabates de’n Torrebruno. L’ajuntafems barceloní, en canvi, més que caure baix ha caigut profund.

Les restes del sistema de transmissió energètic soterrat, ( els trossos que les excavadores no van encertar a destruir), son ara territori de cria per a una colònia de gats. Animals a qui ningú des-parasita i es multipliquen sense més control que la llei de la selva, amb els conseqüents riscos sanitaris. Mosquits, puces, paneroles, paparres, polls, pogons i formigues aprofiten els nínxols ecològics per enquistar-se en el nou hàbitat, bo i engendrant noves generacions en progressió geomètrica. Coloms, gavines, xoriguers i passarells fan niu entre les bigues de les antigues taulades, que fins l’any 2005 aixoplugaven 250 llocs de treball. Des de ratolins fins a cargols, fan seus els descampats amb protecció urbanística. Qualsevol dia presentem candidatura com a reserva natural de la biosfera.

El que fa 150 anys va suposar una fita tecnològica de categoria europea, en proporcionar la força necessària per a moure 2’5 Ha de naus industrials amb una sola caldera i una única xemeneia, avui és un munt de bocins de túnels foradats sota pujols de runa i catifes de males herbes.
Més endins potser s'hi ocultin altres sorpreses, molestes sorpreses, sorpreses romanes?.

La declaració de be cultural d’interes nacional ( B.C.I.N.) s’ha demostrat absolutament inútil a l’hora de preservar la memòria d’un recinte, testimoni de les lluites obreres del barri durant tot el segle XX i la segona meitat del segle XIX. Hi ha una evident voluntat política tripartita d’amnèsia social i d’alienació anestèsica, per dissimular les seves greus responsabilitats com inflabombolles immobiliàries.

Davant d’això, des de l’associació veïnal de Can Ricart no ens cansarem de recordar que continuem a l’espera d’algun fiscal com el de Can Fàbregas de Mataró. Però enlloc d’esperar asseguts, continuem acumulant proves gràfiques del més que presumpte delicte de destrucció de patrimoni, tipificat com a tal en el vigent codi penal.

Tossudament armats de raons fins les dents, no desesperem de que algun dia arribi la justícia al nostre maltractat país, bo i felicitant a la plataforma salvem Can Fàbregas pel seu exemplar esforç i esmerçada lluita. Altres animalades arquitectòniques que pateix la nostra nació, com la que vol enderrocar bona part del barri mariner del Cabanyal, també mereixen la nostra repulsa pública i la solidaritat amb les afectades directes. Indirectament, les afectades per la ferocitat requalificadora que devora territori i història, som totes.

Fotos de lluny i de prop de la colònia de gats i els forats on fan niu. Aquests forats es comuniquen amb el sistema de transmissió energètica soterrat (última foto).

text i fotos de Joan Marca.