Els que creguessin que desprès del fracàs estrepitós de la cimera pel canvi climàtic de Copenhaguen, la U.E. no podia caure més baix, veuran l’espectacular superació del “mas difícil todava” protagonitzada pel “niño de las cejas garfias”.
No sabem anticipar quin serà el proper número circense que ens tingui preparats, si ja el portarà mínimament assajat de casa o improvisarà sobre la marxa, però de ben segur que albirarem una nova epifania herètica i erràtica, desdibuixat-nos qualsevol horitzó d’esperança en el futur. Profetitzant l’anti-desacceleració sostenible, la seva retòrica augusta desperta l’enveja de tot director de pista que l’escolti.
I mentre Zapatero seguirà fotent la pota, be intentant caminar damunt les Aigües, be provant de multiplicar els pans i els peixos, La seva predicació de l’aliança de civilitzacions contrasta fortament amb l’aixoplug que donen a les indústries de la guerra. La promesa de no deixar cap família al marge del camí il.luminat cap a la recuperació econòmica, sona a acudit d’en Barragan en una nit d’indigestió lleguminosa. El seu fariseisme xarlatà de venedor d’enciclopèdies, deixarà molt amunt el llistó d’hipocresia lerrouxista. Quin gran comercial ha perdut l’editorial Anaya!.
Miraculosa transformació del megalòman supositori de la plaça de les glòries catalanes, en tintínic coet europedista, que ens colorarà en l’orbita del setè cel, entre guirnaldes d’estels daurats i espurnes turbocapitalistes de pirotècnic caducat.
text i foto de Joan Marca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada