Ahir, jornada de reflexió, l'estàtua de Francesc Macià de la plaça de Catalunya feia cara de pensar quelcom més enllà de la caseta i l'hortet. Potser preveia que avui pot ser una jornada d'inflexió, un punt de no retorn que assenyali la fi del postfranquisme i la seva escandalosa impunitat. Potser demà al matí comenci a pondre's el sol de la corrupció, que tant excita la clorofil·la de regidors i diputats "foto-sintètics" a les engrunes dels seus amos bancaris.Nosaltres, els exclosos del sistema, sense caseta ni hortet que ens aixopluguin i alimentin, potser caldrà que seguim l'exemple d'en Maurici de la cançó d'en Llac. Curiosament, ve com oli en un llum en la fosca nit del capitalisme desmelenat.
Podeu veure fotos de l'acampada en la plaça en:
http://srodriguezphoto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada