Que ha passat en Diagonal Mar?

Es fa difícil entendre com ha estat possible que el Fòrum 2004 amagués fins a tal punt la prostitució del terme "benefici públic", que la planificació es convertí en una casa de barrets: Qui ha fet de "macarra" i qui de "madamme de bordell" ? Qui ha venut llur "virginitat ideològica" al millor postor?

No són preguntes de fàcil resposta. Amb prou feines veiem la punteta del iceberg contra el que ha colisionat el transatlàntic barceloní. Mentre l'aigua ens arriba fins el coll, l'orquestra consistorial continua interpretant la marxa discotequera de llurs campanyes electorals, tot pretenent que tripulants i passatgers ballem al so que toquen.

Començarem a lligar caps, resumint la història d’una empresa que inicia la seva singladura amb l’activitat de construir cases i pisos i acaba implicada en un dels majors escàndols de corrupció urbanística dels darrers temps a Catalunya.

Josep Casamitjana Puiggròs, pare de l’actual gerent d’Espais Lluís Casamitjana Serraclara, ja va protagonitzar als anys 60 barbaritats urbanístiques i ecològiques a Cerdanyola del Vallès com el polígon Banús, els pisos de Santa Rosa o blocs d’habitages a Les Fontetes. Sobre aquest fosc passat es pot trobar més informació a http://books.google.com/books?id=eZ6vDX8npYEC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=Josep+Casamitjana+Puiggr%C3%B2s&source=bl&ots=lmrIgPUtdh&sig=Vr08lAYUtpwkMnKXlVlR0Qjxdog&hl=ca&ei=AtW3Te6sG8W7hAe96ICGDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Casamitjana%20Puiggr%C3%B2s&f=false , que és un extracte del llibre de Josep Lluís Negreira Verjillos, “Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976)”.

Si Casamitjana pare ja donava prioritat a l’enriquiment per sobre de qualsevol consideració ètica, Casamitjana fill sens dubte l’ha superat convertint-se en un autèntic jugador de casino i teixint una àmplia xarxa de corruptes complicitats i delictives influències polítiques. A finals de la dècada dels 90, amb l’horitzó del Fòrum 2004 que no tenia altra missió que la de legitimar la mega operació especulativa de Diagonal Mar, Espais Promocions Immobiliàries aconsegueix una porció molt important del pastís del Poblenou. Per dur a terme operacions immobiliàries d’aquesta envergadura, va comptar amb el finançament de Landscape, la filial immobiliària del Banc de Sabadell, i d’APEX 2000, la divisió immobiliària d’Iberdrola. El resultat de tot plegat està a la vista de tothom, mai millor dit atès el reguitzell d’horribles gratacels arrenglerats al litoral barceloní en el límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Un altre polèmic front obert per aquesta insaciable màquina d’omplir de ciment el territori català cal situar-lo entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el projecte anomenat Centre Direccional que suposa la construcció de milers d’habitatges just al bell mig de la Via Verda, el corredor biològic que connecta els Parcs Naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt. Sobre la importància dels corredors biològics, el Catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Ferran Rodà ha publicat treballs sobre la cabdal importància d’aquests espais connectors entre Parcs Naturals, es pot consultar un d’específic sobre la Via Verda a http://www.collserola.org/FerranRoda_reflexions.pdf.

Si a Diagonal Mar Espais comptava amb el finançament de les divisions immobiliàries d’Iberdrola i del Banc de Sabadell, per executar la destrucció ecològica del Centre Direccional comptava amb el de Procam, la filial immobiliària de Caixa Catalunya, una dada que es pot considerar greu si es té en compte que Caixa Catalunya suposadament promou els valor ambientals i ecològics mitjançant la seva Fundació Territori i Paisatge. Val a dir que en aquest cas Espais també va poder gaudir de l’inestimable ajut del consistori de Cerdanyola del Vallès, ja se sap que als alcaldes i regidors del nostre país no els costa gaire sucumbir als cants de sirena dels diners del totxo.

Com que tot això no els devia semblar prou, per tancar el cercle calia idear una fórmula que permetés evitar aquest lleig costum de contribuir a la Hisenda Pública, al cap i a la fi per això es van crear aquests entranyables indrets anomenats paradisos fiscals. Si consultem les dades del Registre Mercantil, trobem que Espais té uns accionistes molt curiosos: Schiedamse Vest Beheer NV, Garadice NV i Garadice Limited. El primer i el segon són de nacionalitat holandesa i tenen respectivament el 48,54% i el 39,66% de les accions, curiós en una empresa familiar a on la família manté el control i la gestió de l’empresa, no? Què deuen ser aquests misterioses societats vingudes de les fredes contrades del nord d’Europa? Ens atrevim a deduir que són societats pantalla que serveixen per desviar beneficis als paradisos fiscals i evitar que tributin.

Malgrat tot aquest cúmul de despropòsits, encara mancava la guinda del pastís, i aquesta va arribar a finals del 2009 amb la sortida a la llum pública de la trama de corrupció urbanística anomenada Pretòria, a on estaven implicats, entre d’altres, dos homes del nucli dur del pujolisme més ranci, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, el Conseller Delegat d’Espais, Casamitjana fill, i el Conseller Delegat de Proinosa Josep Singla Barceló, fill de José Singla Morera, alcalde franquista d’Igualada entre els anys 1957 i 1963. Especialment indigna pel sector de la construcció és la detenció d’aquest personatge anomenat Josep Singla, ja que ostentava els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, i membre de la Junta Directiva de la Cambra de Contractistes de Catalunya, a banda de ser el president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya ( es poden consultar més dades sobre el cas Pretòria a l’article del diari Regió 7 http://www.regio7.cat/anoia/2009/10/29/implicats-shaurien-endut-20-milions-deuros/51889.html).

Però tornant a Diagonal Mar,( veure http://www.youtube.com/watch?v=_yOTbTwQWcM&feature=mfu_in_order&list=UL ) ens trobem amb que qui recualifica i expropia no és cap empresa privada, sinó l'ajuntament de Barcelona, amb els vots del tripartit i la benedicció de la comissió d'urbanisme. Fonts ben informades ens expliquen que una germana de l'arquitecte en cap, l'Oriol Clos, estava casada amb un dels socis de http://www.msa.cat/planejament_cat.htm l i que fins i tot va arribar a treballar en aquest despatx (en qualitat de soci).

Les conseqüències de tanta promiscuitat politico-empresarial pels afectats del PERI 13 han estat devastadores pel seu patrimoni econòmic i per la seva salut, tan física com mental. En la segona foto veiem en Joan, veí de Diagonal 55, sostenint les actes municipals on es votaren aquests tripijocs. En la tercera imatge, l'escrit que ens ha fet arribar on descriu el cas de la seva família i les tremendes circunstàncies que estan patint des de llavors. Els "negocis" d'Espais els hi han sostret el seu patrimoni, amb la clara complicitat de P.S.C., E.R.C. IxC..... I la vergonyosa inòpia de l'A.V. del Poblenou, còmplice per omissió de tota la jugada.

Els malabarismes a l'hora de justificar el planjament estan encertadament resumits en

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419843/index.php i no ens entretindrem en desglosar-los. La resta de "marros" en el barri també tenim qui els exposa en http://www.poblenou.org/2011/05/10-anys-despres-el-model-22-al-descobert/ , en http://www.poblenou.org/2009/10/la-immobiliaria-espais-te-diversos-projectes-al-poblenou/ i en http://favb.cat/pdfs/carrer_118/carrer118.pdf hi ha també força xixa.

Acabarem aquest article recomanant seguir un últim enllaç

http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com/#uds-search-results

on el nostre amic Rafael s'esplaia a gust amb la Immobiliària Espais, entre d'altres.

Fins aquí uns pocs exemples del que ha generat a les darreres dècades una activitat que hauria de tenir com finalitat principal construir llocs a on els ciutadans tinguin un sostre sota el qual dormir, però que s’ha comprovat repetidament que serveix per molts altres i variats objectius.


Comissió d'investigacions periodístiques de l'associació veïnal de Can Ricart.
Poblenou, Maig de 2011.