Avui, la comissió de cultura de l'ajuntafems barceloní ha fet oficial la dissolució del consorci que havia de tirar endavant el projecte de la casa de les llengües:(Això vol dir que la Benedeta no continuarà posant les seves esmolades urpes damunt l'antic recinte fabrlil de Can Ricart. Tot i així, el mal ja està fet i no té marxa enrera!)
Veure notícia en BTV
El que més ens ha indignat (en veure les intervencions dels polítics professioanals que se suposa ens representen) és el nivell d'hipocresia de'n Portabella: "Que l'esforç que hem fet per salvar can Ricart no caigui en l'oblit". S'HA DE TENIR BARRA!!!
Doncs no, "senyor" anomenat pel mal nom del "todo por la napia", no permetrem que caigui en l'oblit la teva complicitat en aprovar els plans urbanístics que enderrocaven el nostre patrimoni arquitectònic, per enriquir amb una plusvàlua en la requalificació dels terrenys de 109 milions d'Euros al marquès de santa Isabel.
I encara preteneu passar per catalanistes i republicans???
No caurà en l'oblit l'autorització del conseller de cultura "senyor" Tresserras en l'enderroc d'un be cultural d'interès nacional.
El fet és, que el que no s'atura és la impunitat d'aquesta canilla de mentiders, que s'han venut a l'especulació immobiliària per les engrunes d'un 3% ( sous tres-mileuristes que queden lluny dels que cobren els seus companys de viatge tripartit.). Han intercanviat la dignitat del país per un plat de llenties rescalfades o per una clenxa de farlopa capitalista!
Tampoc s'atura la construcció de més gratacels al voltant de les runes de les naus, que fins al 2005 permetien l'existència de 250 llocs de treball. ( En blau, les construccions de nova planta en la "idealitzada" vista aèria de com hauria hagut de quedar l'invent).
Els beneficis de promotores i banca han de continuar engreixant la maquinària econòmica. Per a que hi hagi corruptes, cal previament corruptors que els hi omplin les butxaques? o potser la cosa va a la inversa: Hi ha corruptors perquè tenim polítics a preu de saldo?
Malahoradament, l'ordre dels factors no canvia el producte ruinós que en resulta.
3 comentaris:
Can Ricart és el referent que molts moviments ciudadants actuals com el de Can Batlló, han escollit per enmirallar-s'hi i creure que no ens hem de conformar.
No hem de permetre que per culpa de las mala gestió política i l'especulació tot acabi aquí.
A Can Ricart hi ha una porta entreoberta per l'autogestió i és necessari que tots aquells que van lluitar en el seu moment s'adonin que, tot i que es va lliurar una batalla, no acabat la lluita.
Si no reaccionem a temps, un dia sortirà pels mitjans que Can Ricart, bé cultural d'interés nacional, s'ha convertit en runes. No es va salvar de les mans dels especuladors per abandonar-lo a la seva sort...
Seria més trist que irònic que Barcelona perdés la oportunitat de retornar aquest espai als ciutadans.
A Can Batlló es va iniciar un compte enrera perquè l'administració donés l'espai fabril promés als ciutadans i finalment la ciutat va entrar.
Ara hi ha una biblioteca autogestionada i la llum de l'urbanisme s'exten a bon ritme entre els carrers del recinte. L'urbanisme i l'arquitectura no han de ser una arma de destrucció.
D'aquí poc seré arquitecte i he decidit aportar els meus últims esforços a demostrar que a Can Ricart pot esdevenir referent en urbanisme i arquitectura sense necessitat de convertir-lo en un aparador d'edificacions egòlatres agenes a qualsevol entorn.
Van fer fora als ciutadans, van desfigurar el recinte i ara l'han vallat a l'espera que el pas del temps faci la feina fruta.
Can Ricart s'ha Salvat? Crec que no, però tampoc està perdut. Ara que la casa de les Llengües ha passat a millor vida i amb la situació de crisi actual, hi ha l'oportunitat d'oferir alternatives amb més seny.
Espero poder aportar el meu gra de sorra...
¡A les armes!
ay! ben intencionat, que has arribat tard. No se si has pogut fer un reconeixement des d'algun terrat de les finques veines a can Ricart per comprovar que la feina de ruina ja està complerta, no hi queda ni un sol sostre! Can Batlló a corregut a un altre vel.locitat i també a tingut sort de no estar sota la poderosa, brutal i obscura remodelació que ha patit, està patint, tot el Poblenou. Aquí no hi ha res a salvar, a no ser que tingis peles, moltes peles i ho vulguis reconstruïr.
Sota el meu punt de vista, no crec que s'hagi de donar per perdut.
Se que ja s'està contruint sobre la runa esmicolada d'algunes naus i que moltes altres estan a la interpèrie però per aquest motiu s'hauria d'aixecar la veu ara. Can Ricart té una feina guanyada que encara no la té Can Batlló però per algun motiu, probablement cansament i decepció, s'ha acabat abandonant la lluita pel recinte de Poble Nou.
Se que arribo tard a la gran batalla però és a les postguerres on es trien els camins que seguirem més endevant.
Farem el que podrem, potser només serà un projecte del que hagués pogut ser i no va ser, però no he perdut la fe del tot.
Publica un comentari a l'entrada