dilluns, 29 de setembre de 2008

Jornades europees del patrimoni 2008

La hipocresia de la conselleria de cultura bat nou record europeu i s'apropa al record mundial.
Però per molt poquet no ha entrat en el llibre Guinnes dels records. Per això des de l'AAVV de can Ricart ens permetem aconsellar al "senyor" Tresserras que continui amb la seva fugida endavant cap a la bunyolització de la cultura catalana (pregunteu per ell en el M.A.C.B.A.) i aprofiti l'avinentesa per a l'any que ve convocar un "zapateao flamenco" damunt les runes d'un be cultural d'interés nacional (B.C.I.N.) com Can Ricart (enderrocat amb el seu imprescindible vist-i-plau). Un concurs de "a veure qui pixa més alt" aprofitant la llarga tanca del recinte seria la guinda del pastis.

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Creiem sincerament que un acte cultural com el que proposem marcaria una fita importantíssima, deixant el llistó de la falsedat política tant amunt que, ni el 22@ amb el suport del "senyor" Narvaez, ni en Carallot Rovira i els seus pactes amb els escanyols, serien capaços d'arribar a superar mai. El conseller de cultura té la possibilitat d'entrar en la historia per la porta grossa, seguint l'estela de Maquiavel, el conde-duque de olivares, Lerroux, Montilla.... Cal veure, però, si serà prou intel·ligent com per aprofitar-la o com a qualsevol xarlatà mediocre, se l'esborrarà de la memòria del poble treballador català.

A can Ricart no han respectat ni el patrimoni soterrat:

Tot sovint pensem en l'especulació com grans gratacels enfosquint 'horitzó, però els especuladors també fan feina soterrada. I ara no parlava de les comissions del 3% en els despatxos dels regidors sinó literalment, especular també cap a baix.

El subsol de can Ricart amagava un sistema de transmissió energètica que feia el recinte fabril únic en tota Europa. Penseu que una sola caldera facilitava la força necessària per a moure tots els telers de 2'5 hectàrees de naus industrials. Una autèntica meravella de la revolució industrial Catalana construïda en 1853 per Josep Oriol i Bernadet i destruïda pel 22@ entre el Novembre de 2007 i el Gener de 2008.

-Fotos del que queda del sistema de transmisió energètica soterrat de can Ricart, que portava la força generada per l'unica caldera de vapor del recinte fins a totes les naus.
Concretament, aquest és el tros que va quedar sense destruir quant enderrocaren les naus de davant del Iracheta, i que l'enderroc d'aquestes naus ha deixat al descobert.
Can Ricart era únic en tot Europa perquè tenia una sola caldera de vapor i una sola xemeneia, que cobrien les necesitats de força dels telers repartits en multiples naus, escampades pels 25 000 m2 del recinte; En l'any de la seva construcció (1853) va ser tota una proesa de l'ingenieria catalana i de l'arquitectura industrial Europea.-

Aquestes fotos poden molt bé ser, proves de càrrec d'un suposat delicte de destrucció del patrimoni per part del ajuntament (22@) i la Generalitat (Conselleria de cultura).

Més enllà dels possibles desitjos municipals de no deixar pedra sobre pedra per pura venjança, no se'ns pot passar per alt que la possibilitat de construir diversos pisos de pàrquings soterrats podia quedar compromesa per la més que endarrerida declaració de B.C.I.N. (bé cultural d'interès nacional). Ara ja no cal patir per si algú li donava per fer un estudi patrimonial del subsòl i els hi espatllava una part del pastis immobiliari.

La idea d'omplir de pàrquings can Ricart explica l'interès dels plans urbanístics per a "fer permeable al trafic rodat l'interior del recinte" i justificar l'enderroc d'una part prou significativa de les naus del segle XIX del nucli central.

Podeu veure les fotos dels últims enderrocs aquí.
I per a recordar el dia d'inici dels enderrocs, res millor que l'enllaç amb aquest xat.


Malauradament, el conseller de cultura ha tingut còmplices que li han permès fins ara dissimular els tripijocs. Entre la censura dels mitjans de comunicació de masses ( que no creuen que la destrucció del patrimoni històric d'aquest país sigui noticia) i la "desaparició" del llistat d'adreces electròniques de més d'un miler d'accionistes de la companyia ciutadana de can Ricart, doncs els "senyors" Salvador Clarós (nº 31 d'Iniciativa a les últimes eleccions al Parlament) i Joan Roca ( nou director del museu d'història de Barcelona ) i altres membres de la plataforma Salvem can ricart, diuen haver-la extraviat.

La informació del presumpte delicte de destrucció patrimonial no pot arribar a tota la gent que hi està interessada i permet que alguns hipòcrites continuin omplint-se la boca amb l'afirmació d'haver salvat can Ricart. Més aspirants a medalla en la competició a la falsedat política de l'any.

La raó d'aquest blog, la raó de sortir al carrer i cridar ben fort: Sou una colla de traïdors, oportunistes i mentiders!

1 comentari:

Anònim ha dit...

El Senyor Tresserras era en els "aquells meravellosos anys de la transició", membre de les "Plataformes Anticapitalistes", que al costat d'Anarquistes i LCR (Troskistas), formaven l'extrema esquerra d'aquella Facultat de Ciències de la Informació de l'Autònoma. El que demostra que l'esperit es podreix abans que la carn.

Jo:Estudiant 1172 del curs 73-74