divendres, 3 de febrer de 2012

Des de la "Rosa de Foc" fins a "Can Pixa" (passant per "Villa Meona")

L'antiga ciutat comtal, capital del regne d'Aragó i Catalunya, té una llarga història de desventures, bombardejos, invasions, espolis i malgoverns municipals. El sumatori de tots aquests fets conformen l'actual situació barcelonina, defineixen el nostre bagatge político-social i esbossen els possibles horitzons de l'avenir.
Des de la Barcino de fa 2000 anys, fins "La Rosa de Foc" de "La setmana tràgica" de fa tot just cent anys, des de els rocs impulsats per catapultes fins les bales dels canons de l'exèrcit espanyol, els conflictes han dibuixat el traçat dels carrers i han forjat el caràcter de les persones que els habitaven. La guerra era el principal factor del disseny urbà i la "lluita de classes" il•lustrava l'estampa dels diferents barris i el seu encaix dins del croquis general.
Però amb la dictadura franquista, que es va convertir al cap de 40 anys en dictatova electoral i la impunitat generalitzada dels corruptes, l'estafa piramidal immobiliària va encofrar els seus fonaments en la ingenieria financera especulativa. Això ens va portar a que el motor de les alteracions canviés a pitjor. Ja ho va dir l'arquitecte Jorge Oteiza que el que fa i deixa de fer un pla urbanístic pot equivaler a allò més destructor i irreparable que el pas d'una guerra deixa en una ciutat.
Sense disparar un sol tret es deslocalitzen empreses, s'implementa la substitució social d'un barri obrer i es fan "negocis" multimilionaris amb les plusvàlues de les requalificacions que deixen en ridícul els beneficis del tràfic d'armes. La desindustrialització generalitzada ha enriquit a 4 amics dels partits polítics, que ens han furtat el futur.

Com ha estat possible? 

L'actual ciutat de Barcelona s'ha convertit en Can Pixa per voler ser Villameona. (Recordem la mansió de luxe amb 14 banys que la Presley i en Boyer feren construir-se com niuet d'amor). En els temps que els "pelotazos" estaven beneïts pels titulars de "la premsa lliure", bo i euforitzant l'efervescència avariciosa del tothom serà ric, poc preveien això que ara en diuen crisi. La cobdícia del "que hay de lo mio?" amarava entitats del teixit associatiu i ateneus de tots els gremis, parlamentaris de tots colors i regidors descoloridament grisos, periodistes que feien "opinió pública" i tertulians de la tele-escombreries. Com ja va dir Ausiàs March "Àrabs, jueus i cristians, deixant a Deu i a tots los sants, diners adoren."
El paradigma dels tripijocs "prestidigitadors" i dels afers foscos, amb els pitjors dels resultats pel bé comú, l'hem viscut en Can Ricart. El dineral malaguanyat fins ara en el fallit projecte de la Casa de les Llengües , que sortit de les butxaques del contribuïent, supera els 22 milions d'Euros sols el Ministerio de fomento ( ajuntament i Generalitat també estaven en el consorci), sense que els polítics responsables de tanta disbauja monetària hagin de respondre davant de cap tribunal. El cent milions d’euros que la plusvàlua de la requalificació estiuegen indefinidament en algú paradís fiscal, mentre els 250 llocs de treball amb 35 petites i mitjanes empreses, són història passada des de 2005. La dotzena d’espais de creació artística que s’hi aixoplugaven se’ls endugué la tempesta especulativa i la pedregada immobiliària, mentre la "intelectualitat oficial" amb prou feines criticava l'enderroc d'un patrimoni arquitectònic, que abans del pas de les excavadores, era únic en tota Europa. La dignitat ciutadana transmutada en vassallatge servil, per un miratge de pedra filosofal amb resplendors àuries.
Avui que quasi totes estem submergides en la ruïna econòmica més paupèrrima, el que més em preocupa és el com sortir del cercle viciós de la manca de principis, (més enllà dels que porten des de "la adoracion al becerro de oro" a "la adoracion del oro del becerro"). Un parell d'exemples prou il·lustratius del nivell ètic, que em fuetejen la consciència:
- Es veu normal que els cotxes particulars dels agents de la Guàrdia Urbana estiguin escandalosament mal aparcats en la cantonada del seu "cuartelillu" (C/Espronceda amb C/Marroc), mentre multen als insolvents sense sostre per dormir al carrer!
-El "Consejo de Ministros" amnistia un banquer delinqüent, compintxe de l'exjutge Estivill, mentre la gent sense cap delicte es moren en un centre d'internament especial (C.I.E.) per manca d'atenció mèdica! Tremolo quan penso en quina pot ser la propera barbaritat que viurem en "La ciutat dels prodigis"!

Joan Marca i Tristan, President de l'Associació veïnal de Can Ricart.