Cleptocràcia és un terme d'ús relativament recent, expandit en
paral·lel a la corrupció i als escàndols financers que involucren
l'Estat o s'originen directament en el seu interior, però que amb el nom ho diu tot:
El govern dels més lladres.
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/enciclocracia/Cleptocracia_6_142145793.html
Així, el partit polític que aconsegueix més
finançament il·legal, guanya les eleccions i té majoria al parlament.
D'aquesta manera, legislen en benefici de la ma que lis dona el menjar,
sense plantejar-se mai mossegar-la, la llepen de forma escandalosament messella, per continuar garantint-se les engrunes del pastís que devoren els seus amos.
Per posar un exemple que ens toca molt d'aprop: El màxim responsable d'autoritzar l'enderroc d'un bé cultural d'interès nacional com Can Ricart, l'exconseller de cultura
Joan Maria Tresserras, campa impunement per la tele pública com a tertulià, i com a tal, pot continuar cobrant un sou dels nostres impostos. Cap periodista no li pregunta per quin % de la plusvàlua en la requalificació
de 100 milions d'Euros es va embutxacar, o si era tot pel partit, o si
es que enderrocar l'únic B.C.I.N. del districte X ho va autoritzar pel
bé comú del patrimoni arquitectònic.
Però sens dubte, el que més ens desanima, és l'acceptació social de tot plegat. Es conten amb els dits d'una ma les veïnes autènticament escandalitzades davant d'aquest percal.
La crisi de principis, la miopia de no mirar res que no sigui l'interès
individual a curt termini, la inèrcia de deixar-se endur pel ramat, la
mandra de pensar per una mateixa i un llarg reguitzell d'excuses de mal
pagador, escuden a la immensa majoria de ciutadanes.
Fins i tot quan els
seus fills han d'inmigrar per tenir feina, continuen
resignats sense intentar sortir del sistema. Hi ha qui es refereix a
aquest fenomen dient que és la síndrome de la granota bullida http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/2217/la-sindrome-de-la-granota-bullida i n'hi ha que parlen de la teoria del punt cec en la visió humana http://crashoil.blogspot.de/2013/06/punto-ciego.html
I mentre aclarim si "son galgos o son podencos", la canilla de la misèria ens devora el poc futur que ens queda. A l'hora, els nostrats representants parlamentaris del parc de la ciutadella, emboliquen la seva pudent porqueria entre 4 rotllos, com a bons caganers del pesebre postfranquista. Amb el nivell de la merda més amunt del coll (
i pujant), continuen empassant-se tot el que els hi donen mastegat, per indigerible que resulti. La
cuprofàgia institucional és el preu a pagar per arribar i mantenir l'escó, l'escola filosòfica més predicada pels tertulians televisius, i el model social més imitat. I així ens va!
Des de que en 2004 el sector es va "liberalitzar", paguem un 80% més cara la llum, http://www.publico.es/dinero/492239/la-nueva-subida-de-la-luz-costara-a-los-consumidores-mas-de-un-millon-de-euros-diarios essent els tercers de la unió europea i medalla de bronze en el pódium dels preus, mentre els directius d'Iberdrola cobren 30 vegades més que els d'una companyia japonesa http://www.espiaenelcongreso.com/2013/09/04/piden-carcel-para-sanchez-galan-y-sus-13-consejeros-de-iberdrola-por-cobrar-30-veces-mas-que-en-japon/ :-(
