La destrucció del nostre patrimoni cultural
continua sense aturador. La llarga agonia de l'únic Be cultural
d'interès nacional (No tant sols del barri, sinò de tot el districte de Sant Martí de Provençals) http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_districte_de_Sant_Mart%C3%AD
quasi mereix una eutanàsia digna. 
Una gran foguera de les vanitats que
incendiés el recinte ( amb algun que altre corrupte tancat dins la torre
del rellotge) o uns quants quilograms d'explosius que obrissin un
cràter en les dures consciències dels "responsables" polítics. La
complicitat per acció i omissió de
l'ajuntafems i la conselleria de cultura no canvia, malgrat les sigles
del partit malgovernant ho facin.La imperiosa necessitat empeny cada dia més ferrovellers passavolants a desballestar el poc que encara queda en peus de les naus de 1853. La silenciada mort i posterior esquarterament del cadàver, sense enterrament oficial, sense plany ni dol per part de tanta entitat que s'omplia la boca "en defensa del patrimoni històric i arquitectònic", però amb alegre repartiment de les engrunes de l'herència, ens fastigueja profundament. Quasi tant fàstic, com veure conciutadans remenar les deixalles de la gran especulació per poder menjar calent i no del contenidor d'escombreries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada