dijous, 27 d’octubre de 2016

Collbonitzant la cultura urbana, ens hipsteritzen l'art de carrer.

La Collbonització de la cultura urbana és una plaga més, (ni millor, ni pitjor, que aquelles 7 que en temps de l'antic testament, adquiriren nomenada en terres egípcies),  de les que pateix la ciutadania de Barcelona.  La gentrificació, la pluja de guiris, la contaminació atmosfèrica, el col·lapse circulatori, els fills primogènits caçant Pokèmons,  etc, completarien la col·lecció d'afeccions i flagells  de la nostra Polis.

Però tornant a la plaga que ens ocupa i preocupa més a hores d'ara, la de la Collbonització de la cultura urbana, el dia 5 de Novembre, en Can Ricart, en tindrem un exemple de diccionari.  Se suposa que faran un festival pseudoartístic, organitzat per una empresa, que cobra dels diners dels nostres impostos municipals.
Diu que pretenen decorar les runes de l'antic recinte fabril, amb un grapat de dibuixos estèticament xaxipirulis.  Orgies de coloraines, música electrònica  i degustació de Fast-food’s diversos.  Ja han fet algunes  cerimònies  vudús  de resurrecció ( presumptament publicitàries) i les han penjat  en el Youtube sense cap esboç  d’avergonyiment, ni ombra que se li assembli:  
Anatomía de una resurrección     https://www.youtube.com/watch?v=3ecUjAKJVO8

Ritual de resurrección   https://www.youtube.com/watch?v=WMNG1cRD-jA&feature=youtu.be

Danza de la Resurreción. https://www.youtube.com/watch?v=5VftoxptBb8&feature=youtu.be

Qui paga el sou a la quinzena de treballadors necessaris  per a fer un trio de trunyos, tant esparracats intel·lectualment ?
Aquests és el “nivell artístic” de la ciutat comtal i tal? De veritat que amb aquest grau de “professionalitat” es guanyen la vida d’això?
Lo del caràcter social i participatiu, tant utilitzats per justificar el mòbil de totes aquestes actuacions.... No recorda massa allò de “Estamos aquí para dar servicio”?  ( Però no serveixen per a canalitzar denúncies i visualitzar injustícies, serveixen a l'administració que els peixa, a esborrar amb una ma de pintura la memòria d’un lloc que, a hores d’ara, encara reclama responsabilitats als 4 vents.)


Tot el que sigui soroll de lluita, remor de conflicte, o sinònims que els hi sonin similars, tenen el mateix efecte sobre seu, que els xiulets d'ultrasons damunt els gossos, els defugen cames ajudeu-me. Com hipsters enfrontats a una feina no remunerada, corren a posar terra de pel mig.


Els "artistes" participants en aquest magne esdeveniment,  tenen un discurs que, enlloc de definir-lo, el reproduïm literalment, perquè parla per ell sol : "Defino el arte como un proceso de innovación en el lenguaje, por este motivo baso mi investigación en el espacio público. Las obras de arte adquieren una dimensión mucho más amplia cuando forman parte de un espacio, creando un diálogo entre las ideas y los elementos del paisaje. De este modo, la realización de una idea implica asimilar una nueva conexión con el espacio." .... Poc més cal afegir :-( 


Sols ens resta, si de cas, treure’ns aquest mal sabor de boca, aixoplugant-nos sota els versos d’un artista de veritat, a qui versionem com homenatge : 

https://www.youtube.com/watch?v=xBD6CkXXSTc
 
Graffitis sin espuelas?.

Si no creyera en la locura
de la garganta del sinsonte,
si no creyera que en el monte
se esconde el trino y la pavura.
Si no creyera en la balanza
y en la razón del equilibrio,
si no creyera en el delirio,
si no creyera en la esperanza.
Si no creyera en lo que agencio,
si no creyera en mi camino,
si no creyera en mi sonido ,
si no creyera en mi silencio.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?



Si no creyera en lo mas duro,
si no creyera en el deseo,
si no creyera en lo que creo,
si no ceyera en algo puro.
Si no creyera en cada herida,
si no creyera en la que ronde,
si no creyera en lo que esconde
hacerse hermano de la vida.
Si no creyera en quien me escucha,
si no creeyera en lo que duele,
si no creyera en lo que queda,
si no creyera en lo que lucha.

Que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti sin espuelas?
Un amasijo hecho de linias y colores,
un revoltijo de trazos con ceguera,
un instrumento sin mejores resplandores
que lucecitas montadas para escena.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera un graffiti envuelto en seda?

Un testaferro del traidor de los aplausos,
un servidor de pasado en copa nueva,
un eternizador de dioses del ocaso,
jubilo hervido con trapo y lentejuela.
Que cosa fuera -corazon- que cosa fuera,
que cosa fuera, un graffiti sin espuelas?

1 comentari:

Un hort al balcó ha dit...

Se veia de venir... http://blogs.publico.es/strambotic/2017/03/logo-psoe-hipsters/