diumenge, 28 de desembre de 2008

La pastilla marca Barcelona: "Speed Barcelona"


Ja ha passat de cop i volta un any ben curiós. Un any en que l'efervescència capitalista de cop i volta cap al final d'aquest any extrany, va dir que anava de baixa. Resulta que la pastilla efervescent que ha donat tanta vidilla a la febre de l'especulació diuen que s'ha consumit.
Feia temps que s'anunciava però ningú s'ho va arribar a creure fins que els cartells publicitaris han començat a jugar amb la parauleta "crisi" i l'han fet una paraula de moda; i vet aquí que s'hi ha aferrat tothom. Les grans empreses, abans de percebre realment cap pèrdua ja s'afanyen en fer fora als seus explotats i s'escapen a corre-cuita cap a d'altres destins on l'explotació del treballador és més rentable.

La pastilla tambè s'ha descobert ara, com per art de màgia, s'ha revelat, cap al final d'aquest any, adulterada. Els seus químics, els banquers, els economistes, els jugadors de la borsa, no han tingut cap mena de fre ni cap mena d'escrúpol per anar-la inflant virtualment; és la seva filosofia de vida; la lleugeresa i la màniga ample amb la que els estats han otorgat al sistema neoliberal en aquests últims deu anys de febre consumista, ha jugat tant a favor seu, que fins que s'han topat de cara, violentament, tots plegats, amb la volatització literal d'aquella "pastilla", que s'ho han pogut creure.
I es que la pastilleta que ha donat tanta efervesència, la pastilleta de la que els nostres politics tambè s'han aferrat com a vertaderes sangoneres, un dia o altre havia de donar la fallida. I ara, amb l'efervescència delmada, impúdicament rescaten els últims trossets socialitzant les perdues fruït del saqueig.

A la Barcelona de marca, la pastilla Barcelona, se la ha exprimit en consonància amb la pastilla mare, la pastilla global. No han deixat pedra sobre pedra.
Els nostres empresaris, els nostres banquers, els nostres constructors, els nostres arquitectes, els nostres jutjes, els nostres polítics se n'han fet un fart. Son tan golafres que nomès pensen amb l'estòmac. I a ells què poc els importa el que realment pugui significar paraules com justicia, pau, democràcia, solidaritat, cultura, art, que mentre es puguin esnifar una bona ralla d'speed, el demès poc importa. (en realitat aquests cabrons nomès van de coca).
Aquestes sangoneres ens han brindat durant tot aquest 2008 sintomes clars de deliri anfetaminic: Agitació, eufòria, sensació d’autoestima augmentada, verborrea, alerta i vigilància constants, per a devallar en picat cap a l'agressivitat.

Els últims mesos han estat molt vistosos amb la fi dels diferents fronts oberts contra la ciutat. La pastilla ha anat a tot gas, a tota pastilla.
Han reconegut obertament la fi de la marca, però continuen amb la venta a ultrança de la ciutat.
Hereu sempre eufòric anuncia la demolició d'una nau industrial al port per motius estètics, i mentrestant es va perfilant un hotel enorme sobre la platja de la Barceloneta, vulnerant la llei de costes. Hereu histèric davalla per una muntanya russa que ha arrasat un bosc sagrat d'alzines al
Tibidabo i Narvaez, inugura un Parc Central al Poblenou, totalment fortificat en pro al disseny orb del monstre urbanistic del 22@, i deixa que el foc s'empassi tranquil.lament l'antiga fàbrica de ca l'Alier o que can Ricart continui podrint-se. Per no dir de la destrucció sistemàtica del casc antic d'aquest barri.
l'Itziar Gonzalez (regidora de Ciutat Vella) fa l'ullet al mobbing oferint ja per fi, d'una vegada per totes, la casa d'en Manel del carrer de Robador al cor del Xino a les mans de la santa especulació immobiliaria. Tambè va inagurar un hotel nefast, un hotel de luxe, arrogant, en aquell mateix indret. Assumpta Escarp (Regidora i presidenta de TMB) ha fet suar de valent als conductors d'autobusos, els ha tractat com a delinqüents i s'ha entestat a defensar l'extranya aventura del Vilarò (jefe de la Guardia Urbana) amb una pilota de goma dispara pels mossos. El Saura maleït pels seus, no saben ja com treure-se'l del damunt i és que els mossos creuen que és un comunista! i van provant tensant cada vegada més la corda exercint la llei del "kubotan" pels carrers de la ciutat. Mallol "l'antisistema", ja és molt aprop de fugir d'aquest deliri i la vam veure exercitant les cames patèticament, per il.luminar un d'aquells avets metàl.lics de nadal sostenibles i de disseny, que resumeixen a la perfecció tota la seva essència moral i política. I (...)

Han projectat una ciutat completament col.locats pel gas de l'efervescència consumista. Però aquesta efervescència s'ha volatitzat. l'Han volatitzat. I la síndrome d’abstinència és farà omnipresent i els hi passarà factura en algun moment o altre, perquè l'speed Barcelona s'acaba.