dilluns, 15 de desembre de 2008

Les artistes de carrer son les mestresses de les tàpies dels descampats.

Fa un any i un mes de l’enderroc d’un 30% de les naus originals de 1853 del recinte industrial de can Ricart, a mans del tripartit. Tots els col·lectius d’artistes del barri han estat foragitats dels seus espais de creació o s’han venut als diners de les industries de la guerra “amigues” del 22@ .TOTES LES ARTISTES? NO! Hi ha un col·lectiu al que no han pogut foragitar dels carrers del barri : Les grafiteres i els grafiters.

Les grafiteres, (rebels i insubmises a les ordenances dels incívics malgovernants que ens espolien el present hipotecant-nos el futur), omplen de vida les parets moribundes dels enderrocs; les tapies de descampats i façanes malferides per tanta destrucció urbana s’acoloreixen amb llur fantasia de mil colors. Mestresses de la perspectiva, humanitzen la buidor que resta després de l’espoli territorial. Els deserts de pols i males herbes hostils al veïnat, ens semblen potser, un poc més sincers (i per tant més amables) guarnits amb dibuixos eloqüents, que parlen de precarietat tossudament i sense cap ambigüitat.


Per a celebrar els cent primers dies del blog de la nostra associació de veïnes i veïns, que millor que decorar amb les fotos del seu art aquest recó de ciberespai, que en poc més de tres mesos, ja ha penjat gairebé una cinquantena d’articles i opinions respecte a l’especulació i llurs conseqüències. És una feina de la que ens sentim especialment orgulloses, més si tenim en conte que la web oficial de la plataforma salvem can Ricart fa un any llarg que no té res a dir.
Els estomacs agraïts al govern municipal fan quintacolumnisme descarat, amagant responsabilitats politiques i penals dels responsables de l’actual situació. Com a franctiradors infiltrats en la nostra reraguarda, porten anys desmobilitzant protestes, confabulats i a sou dels especuladors. És l’antic joc del policia bo i el poli dolent.
Volen fer veure que estan del nostre bàndol, mentre amaguen en la butxaca esquerra el carnet d’Iniciativa i en la butxaca dreta trenta miserables monedes.

I atrapada en els seus trucs, la majoria de la població deambula capcota, orfe de llum sota d’un sol que crema; Aliena i alienada.
Per si quan vulguin aixecar la vista i mirar enfront, BCNeta haurà fet desaparèixer l’art efímer de l’esprai i el corró de pintura; ací va una selecció dels millors grafits del districte X. Uns autèntics crits de llibertat bonics, barats i contundents!.

Article escrit a mitjans de desembre del 2008. Els indrets de les fotografies malauradament ja han estat destruïts. Aquí abaix enllaç a pàgina d'artistes del carrer.