Can Ricart un decorat, el Fòrum una òpera bufa i els tribunals una ombra grotesca.

El recinte de can Ricart, declarat per la conselleria de cultura bé cultural d’interès nacional (B.C.I.N.), dilluns va ser un perfecte decorat per a filmar una peli de guerra. Les veïnes i veïns esteníem la roba amb vistes al rebombori de soldats i vehicles d’època, càmeres i “girafes” de so, desfilant a les ordres d’una claqueta cinematogràfica.

Foto detall de Can Ricart per Joan Marca 23 feb 09.

Però el decorat no és de cartó-pedra. Les naus en runes que tantes semblances tenen amb un paisatge devastat per la guerra, són molt reals. El lamentable estat en que es troba aquest B.C.I.N. ( màxima qualificació patrimonial de l’actual legislació vigent) dóna idea del veritable interès del conseller Treserras en la preservació del patrimoni cultural de Catalunya. Des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart acusem públicament al conseller de cultura de ser més fantasma que “el espiritu de Ermua”. I parlant de fantasmades, el Fòrum torna a ser notícia: La sindicatura de comptes denuncia irregularitats i emplaça al tribunal de comptes a que actui d’ofici per investigar aquesta empresa municipal que (mentre canviava de nom tres voltes), entre els anys 2001 i 2004, va “remenar” 812’7 milions d’Euros.

L’ombra de l'espectre d’un escàndol per obres liquidades pel triple del preu licitat i de les compensacions de més de 100.000 Euros (de diners públics) a directius “amics” del tripartit, amenaça de poder prescriure legalment si no espavilen.

Diuen que més val tard que mai, però qüestions que son “vox populi” com ara els tripijocs econòmics dels responsables de l’ajuntafems, s’haurien d’haver investigat mentre es cometia el presumpte delicte i no 5 anys desprès dels fets. L’assemblea de resistències al Fòrum (A.R.F.) va assenyalar amb el dit aquests trileros de les arques municipals i va topar amb el boicot publicitari dels mitjans de desinformació general. La complicitat periodística amb l’entramat d’amiguismes i corrupteles, va ser tenor i soprano d’aquella òpera bufa representada durant el 2004 en un escenari caríssim per als soferts contribuents.

I seguint l'estel.la d'aquests escenaris caríssims amb espectacles grotescos, recordem als més de 60 ciutadans sense papers que a dia d’avui es troben tancats entre barrots, complint condemna per “atentar contra los derechos de autor”. Delinqüents per buscar-se la vida venent en el top manta CDs pirates. La conselleria de justícia calcula que cada pres costa uns 60 Euros diaris. En temps de crisi, una amnistia d’aquesta gent ens estalviaria més de 30.000 Euros al mes. La perillositat i l’alarma social de que puguin reincidir en el delicte no pot recaure pas damunt dels “manteros” i sí en els presumptes corruptes que continuen malgovernant-nos impunement.

Damunt d’aquest decorat, tribunals i jutges escenifiquen un espectacle d’ombres xineses grotesc, que ens recorda massa la fosca caverna platònica. La gent honrada resta perplexa davant la prostitució escandalosa de la justícia, amb els polítics fent de macarres i putejant-nos, per donar plaer a la banca i els constructors immobiliaris.