dimarts, 17 de febrer de 2009

Els rics també saben plorar.

Doncs sí, sembla ser que alguns (dels fins fa poc milionaris), no gaire acostumats a les penúries econòmiques, estan començant a patir en llurs contes corrents el corcó de la crisi creditícia.
Primer ens va sorprendre escoltar que el representant de la patronal escanyola aconsellés obrir un parèntesi dins l'economia de lliure mercat; després l'Enric Duran denunciava la lleugeresa dels controls bancaris a l'hora d'aconseguir prestecs sense cap aval, deixant en evidència als col·legues d'en Botin (que a partir d'ara durà el malnom de "mister corralín" per lo del Banif).
Darrera d'ell, va arribar l'actuació estel.lar d'en "Robin Hood" Madoff, autèntic mag de les altes finances i especialista en el truc de les desaparicions monetàries (i l'aparició de llàgrimes en alguns ulls com els d'Alícia Coploblitz).

Estàvem delerosos de contemplar quin seria el següent acte de l'espectacle tragico-còmic que ens oferia la real ficció capitalista i va un empresari del totxo, i atraca sense èxit quatre sucursals bancàries il.luminat pel bandit rebel "El solitario": Això sí que és rinxolar el rinxol i no el que feia el Angel Cristo !!!

En aquest context d'apocalipsi especulativa i penitència creditícia, els amos d'una part de can Ricart, la família Ricart, ha renunciat a un títol nobiliari per tal d'evitar el pagament dels tràmits.
El tema ens dóna un especial morbo coneixedors de l'enorme il·lusió que tenia en Felipe Ricart, germà de Federico Ricart (marqués de Santa Isabel) d'entrar en la noblesa. Però ja diuen els escanyols que "las cosas de palacio van despacio" i en arribar l'hora de pagar-ne la servitud a hisenda, no han tingut caixa per fer front a la despesa nobiliària.

Després de l'empatx golafre de tant pocavergonya que ara no sap treure el ventre de pena, i la manca de bicarbonat amb que intentar pair tot aquest esclat de tanta bombolla urbanística i d'hipocresia social, comencem a tenir l'estòmag força curtit i no ens agafa pas cap cagarrina davant la mort no accidental del sr. Touriño director del centre internacional de convencions de Barcelona amb seu al barri, concretament al Forum de la incultura.

Va passar fa uns dies que un presumpte sicari, de bon matí, li va entaforar una bala al clatell que li va rebentar la cara, al carrer de Santaló a Sarrià per motius desconeguts fins ara. Bó i lamentant la pèrdua de qualsevol vida, ens hem de preguntar quina mena de negocis poden dur a "liquidacions comptables" com aquesta ( llogar un bon sicari segons la literatura i el cinema surt per una picossada). Els mossos de quadra tant eficaços a l'hora d'infiltrar-se en els moviments alternatius per a Sauronitzar-los, no s'estan cobrint gens de glòria a l'hora de neutralitzar els "comandos Dixan" de la corrupció barcelonina i amb aquest cas "el crim de Santaló" la feina s'acumula.

L'alarma social entre el nostre veïnat ressona cada dia amb més decibels, decidits a ofegar els singlots dels ploramiques amb la fresa de la dura realitat en la que a la immensa majoria ens toca sobreviure.