L'urbanisme és el padrí de totes les crisis.

En aquests temps de convergència crítica, on se'ns ajunta la fam amb les ganes de menjar, ningú accepta la paternitat de la situació en que ens trobem. Envoltats d'irresponsables que continuen intentant apuntalar un sistema que cau pel seu propi pes, ens queda poc marge de maniobra; cal molta habilitat en el regat, per a esquivar el ser esclafats sota l'ensorrament de l'enginyeria financera globalitzada.
I entre les ziga-zagues ressacoses del capitalisme tambalejant, caiem en el conte de que totes les crisi tenen el mateix padrí; totes elles foren "batejades" en la sacrosanta religió del lliure mercat pel mateix director de cerimònies: El totpoderós urbanisme.

Durant els darrers lustres, aquest omnipresent personatge a fet i desfet a tort i a dret:

Ha comprat voluntats polítiques amb % inconfessables sobre les plusvàlues dels terrenys; ha hipotecat consciències, prostituint el territori i els seus recursos al millor postor; ha emboirat d'avarícia l'enteniment dels ciutadans amb la promesa d'un paradís de rendibilitats indefinides; s'ha endut 9 de cada 10 Euros que els bancs han prestat (amb aquella enyorada alegria), deixant sense opcions al crèdit a l'economia productiva. En definitiva, ha creat una falsa riquesa que com cortina de fum, es desfà miserablement en el vent de la dura realitat.

El somni de "El Dorado" ha adormit els valors ètics en una llarga becaina de mitja tarda. En despertar, ensopeguem amb el malson dels atzucacs moral i econòmic actuals. L'estret carreró que ens empareda socialment, ha deixat en evidència la manca de sortida i a aquestes alçades del negoci, la marxa endarrere s'esdevé inviable. Queda clar, doncs, que sols resta la fugida pel clavegueram, amb la merda fins el coll, i mig asfixiats pels deutes i ferum a corrupció generalitzada, que empudeguen irremediablement el nostre horitzó planetari.

I el 22@ diu que va bé, gràcies!!!.