dilluns, 11 de maig de 2009

El veritable rostre de la crisi.


Mentre els responsables de l’actual situació econòmica profetitzen falses primaveres de recuperació, la realitat s’imposa tossuda i despietada. L’anomenat quart món fa metàstasi social entre els que en els bons temps eren “afortunats” mileuristes.
Nomès en la Catalunya central, mig milió de ciutadans són oficialment morosos; els seus cognoms omplen llistats bancaris d’impagats. Exèrcits d’insolvents asetgen la liquiditat del sistema bancari fent escacs al vulnerable “cor” del capitalisme.

Però si en el nostre país hi ha escarafalls grotescos, en el país del costat l’esperpent trenca les mesures de qualsevol escala. La penúltima de l’ex-imperi (en Flandes es va pondre el sol), és que polítics corruptes, condemnats judicialment, donin classe en la universitat “Rei don Juan Carlos”. Reconeixem que el nostre vocabulari es queda paupèrrim a l’hora d’intentar definir el com se’ns queda el cos davant l’allau de perplexitat surrealista que contemplem catatònicament bocabadats.

Malauradament cal apretar amb força les dents quan tornem l’esguard a peu de carrer, empassant l’amarga saliva de veure gent malvivint a l’interior d’un vehicle espatllat que “decora” llurs finestres amb cartrons escrits on es demana si us plau, que no li robin el poc que li queda.
Aquests conciutadans que queden literalment aturats en la vorera dels nostres carrers creixen molt més de pressa que la pandèmia de la nova grip; però no son notícia prou digne per a sortir en els informatius de cap tele. L’assaig de la ceguesa social que practiquen els maSSmèdia ens durà irremeiablement al fons del penyasegat moral. Això sí, els que malgrat Bolonya puguin pagar-se els estudis en universitats com l’abans esmentada, tindràn un lloc segur en les llistes electorals més prestigioses.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Us felicito pel blog i per la vostra constant lluïta per salvar el patrimoni fabril de Can Ricart. He seguit una mica els esdeveniments espantosos comesos contra aquest patrimoni. Jo sóc de Poble Nou, i malgrat fa uns anys que ja no hi visc, tinc a la meva familia allà, el que m'ha comportat presenciar mes a mes, any rera any, la destrucció del nostre barri per part dels polítics-especuladors.

En aquest article concret, se m'ha oblidat de quin polític parles. Sé que ho he llegit i també se'm va remoure l'estomac (com tantes coses cada dia), crec que és del PP. ¿Em pots dir de qui es tracta?

Molta salut!
Montse