La xemeneia de can Ricart està més escardada que la confiança financera.

Fa més d’un any i mig que la pàgina web de la plataforma Salvem Can Ricart està “silenciada”.
Alguns individus que tant s’omplien la boca amb la defensa del patrimoni arquitectònic, com en Joan Roca i en Salvador clarós, des de llavors resten muts. No tant sols se’ls hi va menjar la llengua el gat, a més a més, en la última bogada, van “perdre” el llençol on custodiaven el llistat d’adreces electròniques del miler llarg d’accionistes de la companyia ciutadana que varem crear. D’aquesta manera i amb la indiferència hipòcrita de l’A.V.V. de Poblenou van evitar que a la gent que havia pagat diners per a que se la informés de les novetats se’ls pogués posar al corrent dels enderrocs del recinte.

Veient al Joan Roca, novíssim director del museu municipal d’història i al Salvador Clarós trepant per les llistes electorals d’Iniciativa, no ens cal ser gaire espavilats per a treure conclusions.
Hi han “mutis a lo Fòrum” que ho diuen tot.
Tampoc s’escolta gens la veu del director d’Hangar, “senyor” Pedro Soler: Els seus silencis fan massa pudor a addicció escandalosa per les subvencions públiques que pateixen alguns auto anomenats artistes.
I com que qui calla atorga, el descarat quintacolumnisme que van protagonitzar (recordeu l'affaire INSIDE amb Indra i el 22@ més Hangar i Niu, per exemple), és còmplice necessari dels enderrocs que afirmaven voler evitar.
El canvi de bandol d’uns pocs va ser la benzina de les excavadores d’enderrocs Benjumea S.A.

Ara, envoltades per les restes del naufragi financer, les naus sense sostre d’un conjunt que era únic a Europa, veuen com la xemeneia de l’antiga fàbrica els hi pot caure damunt durant la propera ventada.
Un element arquitectònic de la importància de la xemeneia de can Ricart no hauría de poder quedar abandonada a la seva sort sense conseqüències judicials.
Ens veiem obligats a repetir que en l’actual codi penal, la destrucció del patrimoni històric és un delicte, encara que sigui nomès per una xemeneia.

d'Esquerra a dreta alguns dels responsables (per acció o omissió) del desgavell:

Joan Manuel Tresserras i Gaju, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Joan Roca, recent director del museu municipal d’història de BCN.

Pedro Soler, director d'Hangar.

Salvador Clarós, vocal de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, i que va ser el president de la mateixa a partir del 2001 i durant els anys en que es va sentenciar el barri a la destrucció i fins a la transformació barroera de la que patim ara.

Narvaez, polític, ex guardia urbano, regidor del districte de st. Martí.

La canilla d'hipòcrites que ( sota la pressió documental avalada per catedràtics universitaris, S.O.S. monuments, etc), van veure’s obligats a declarar B.C.I.N. ( be cultural d’interes nacional) el conjunt del recinte fabril, continuen actuant fent un frau de llei. La seva deixadesa de funcions segueix essent de jutjat de guàrdia.

Si des de l’A.V.V. de can Ricart creiessim en el sistema judicial i tinguesim els diners necessaris per a poder posar querelles, ja hauríem anat als tribunals amb un bon feix de fotos i documents.
Però com que no es donen cap dels dos anteriors requisits, tant sols podem utilitzar la modesta eina d’aquest blog per a exercitar el dret al pataleig i deixar testimoni del desori actual amb l’esperança de que els votants de les properes eleccions i la història puguin jutjar-los a tots.

Davant de la brutalitat urbanística, davant la màfia institucional, davant la política neoliberal de l'ajuntament de Barcelona, ni oblit ni perdó!