divendres, 24 de juliol de 2009

Els nous brots verds i la ferotge farsa dels bufons.


La bogeria consumista continua essent addicta a llur fantasia esquizoparanoica. Castigant la realitat amb llur indiferència més xulesca, els “nostres” partits polítics escenifiquen magistralment la grotesca farsa de les 1000 mentides.

Patint símptomes molt similars a la demència per plumbisme, han transformat el país en una casa de barrets. Amb la dignitat del histriònic rei carnestoltes, la bufonada dels estatuts i el finançament es representa des de fa massa temporades en totes les portades dels mitjans de desinformació massiva. Autèntica cerimònia de la confusió, clarament orquestrada com cant de sirena que torça el rumb de la nau social cap els esculls del naufragi.

Treatalitzant els seus principis fundacionals, els botiflers d’E.R.C., els lerrouxistes d’Iniciativa i els roquefeleristes del P$OE, entonen l’eterna cantarella d’opereta amb la que volen autoinjectar-se sordina. Mentre, Convergencia, P.P i Ciudadanos, asajen noves dimensions per a l’expresió de la demagògia farisea parlamentària. Tots plegats, tenen la cara més dura que el formigó armat de la torre Agbar.

Si Moliere aixequés el cap i veiés el galdós espectacle del “tsunami amarillista” que creuava, a cops de dopatge pedalero, la millor botiga del món (pel mòdic preu de 1.000.000 d’Euros), tornaria a palmar-la d’un atac de surrealisme esperpèntic.



Si el que aixequés el cap fos Maquiavel, fliparia en colors al veure als seus avantatjats deixebles del G-8 reunir-se entre les runes d’un terratrèmol devastador. D’aquesta manera, les responsabilitats del terrabastall financer que han provocat, es desdibuixen entre els cascots amb ferum de cadàver enterrat. Les al·lucinacions psicòtiques dels manaires globals els hi fan veure tanys verds rebrotant de sota les pedres, talment com si fossin les males herbes que creixen ufanoses en els descampats del nostre estimat barri.

També va flipar en colors en ZP, que boig de content per poder tastar les engrunes del pastís, va comprometre prop de 50.000.000 d’Euros per tal de reconstruir una fortalesa mig malmesa, per alegria del amfitrió Berlusconi. Mentre, el patrimoni històric del Poblenou, des de can Alier fins a can Oliva Artés, cau a troços enmig de la complicitat criminal de les institucions.

Les veïnes i veïns de can Ricart, fartes d’acotar el cap davant la corrupció generalitzada, plantem els nostres propis brots que verdeixen en l’hort urbà del terrat del C.S.O.A. La Teixidora, recentment recuperada de les urpes especulatives de la sacrosanta propietat privada. El barri per a qui l’estima i la terra per a qui la treballa!.

foto i text de'n Joan Marca

1 comentari:

Anònim ha dit...

La penúltima ha estat tenir que anular correns l'entrega de la medalla d'or de la ciutat de Barcelona al director del Orfeó Català per la manca dwe 2.000.000 d'Euros dels comtes de la fundació.